Catalunya ha superat per primera vegada el mig milió de pisos de lloguer (503.919) els propietaris dels quals són persones físiques que tenen la residència fiscal a Espanya, segons es desprèn de l'estadística de l'Agència Tributària obtinguda amb les declaracions de la renda del 2021 coneguda aquesta setmana. Per tercer any consecutiu, el territori es col·loca al capdavant per nombre d'habitatges llogats, seguit de Madrid (467.381) i Andalusia (256.556). Cosa que significa que del total dels habitatges a Catalunya (excloent els que pertanyen a empreses o a estrangers que resideixen menys de 183 dies a l'any a Espanya), el 17,54% es dedica al lloguer, per darrere de les Balears, on el percentatge s'eleva al 19,52% i Canàries, el 18,04%, segons les dades d'Hisenda.

L'afluència de turistes justifica l'ús d'un percentatge més gran d'habitatges de lloguer, encara que també distorsiona l'estadística, ja que a les zones de costa hi ha més habitatges propietat d'estrangers que, si no superen els 183 dies d'estada a Espanya, no estan obligats a fer la declaració de l'IRPF a Espanya i, per tant, queden fora de l'anàlisi que fa l'Agència Tributària. Igualment, es queden fora els habitatges propietat d'empreses, i cal recordar que a Espanya els bancs o la Sareb són grans tenidors encara que solen ser pisos buits i en comptades ocasions es lloguen.

L'Agència Tributària aporta dades obtingudes de la renda sobre els habitatges en propietat des de fa tres anys —2019, 2020, 2021—, cosa que no permet una anàlisi a llarg termini de l'evolució dels habitatges de lloguer a Espanya en mans de les persones físiques amb residència fiscal a Espanya. Tot i això, es pot veure com el 2021 es van recuperar els habitatges que eren de lloguer abans de la pandèmia. En l'àmbit nacional, els contribuents espanyols van declarar que tenien 2.198.616 pisos de lloguer (12,98% del parc en mans de particulars) que amb el confinament van descendir lleugerament en 2.175.077 (12,74%), i es van enfilar fins als 2.249.980 el 2021 (12,97%). No obstant això, la recuperació no s'ha produït en totes les comunitats autònomes, el 2021 (última dada disponible), continuaven per sota de nivells precovid Aragó, Balears, Canàries, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia i La Rioja. El País Basc i Navarra queden fora de l'anàlisi d'Hisenda, perquè el seu règim fiscal és diferent i l'Agència Tributària no té les dades.

Evolució a Catalunya

Catalunya tenia el 2019 el 17,36% del parc de lloguer i el 2021 el 17,54%. No obstant això, l'exercici del 2021 ha estat el primer en el qual s'ha superat el mig milió d'habitatges propietat de persones físiques amb residència a Espanya, ja que el 2020 constaven en els registres de l'Agència Tributària 493.520 pisos de lloguer i l'any anterior 493.652. La Comunitat de Madrid, en segona posició, va tenir 467.381 habitatges de lloguer (15,51% del parc d'habitatges en mans de particulars), la qual cosa suposa 36.540 menys que Catalunya. El 2020, a Madrid hi va haver 456.259 habitatges de lloguer en mans de particulars i l'anterior 451.541, igualment per sota de Catalunya.

El negoci del lloguer

Facturació per pis. Més enllà del parc d'habitatges de lloguer en mans de propietaris particulars que tributen per IRPF, l'anàlisi de l'estadística de l'Agència Tributària aporta una valuosa informació sobre els diners que obtenen els propietaris amb els lloguers. En conjunt, el 2021 els gairebé 2,25 milions d'habitatges van generar uns ingressos per als seus propietaris de 17.775 milions d'euros, la qual cosa suposa 7.900 euros de mitjana per habitatge, segons han confessat en la seva declaració de la renda. Però l'Agència Tributària també informa del rendiment mitjà que n'han obtingut —descomptades les despeses que es poden desgravar— que en conjunt va assolir els 10.086 milions, amb una mitjana de 4.483 euros anuals per habitatge. Encara que cal matisar que en aquests diners no s'inclou l'amortització del pis.

Ingressos mitjans per comunitat autònoma. Per comunitats autònomes, els contribuents balears que han declarat tenir un pis de lloguer són els que més ingressos van obtenir, 10.552 euros a l'any, seguits dels madrilenys, amb 9.719 euros, els catalans amb 9.018 euros, els canaris amb 7.461 euros i els andalusos, que han generat 7.385 euros. Per la seva part, un pis llogat a Extremadura ha generat 5.486 euros per al seu propietari, a la Regió de Múrcia 5.537 euros, a La Rioja 5.787 euros, a Astúries 5.920 euros i 5.945 a Galícia.

Rendiments nets. Seguint la línia dels ingressos, els pisos a les Balears (una vegada descomptades les despeses) són el que més rendiments nets generen a Espanya amb una mitjana de 6.667 euros —sempre segons les declaracions a Hisenda dels propietaris—. En segon lloc, els de Madrid, amb 5.610 euros; els de Catalunya amb 5.158 euros, els de les Canàries 4.504 i els andalusos 4.299 euros. I els que menys, els de La Rioja, amb un rendiment net anual de 2.331 euros, els de la Regió de Múrcia 2.639, els d'Extremadura 2.917 euros, els de Castella i Lleó 3.025 euros de mitjana i els de Castella-la Manxa 3.073 euros.

Pes del lloguer turístic. Igualment, es pot conèixer quin percentatge dels pisos es lloguen com a habitatge habitual i quants com a turístics, encara que l'elecció queda a decisió del contribuent i, d'acord amb els resultats, caldria mirar el resultat amb certa desconfiança, ja que de mitjana a Espanya són el 7,8%. Així, segons les dades de l'Agència Tributària, del total dels pisos de lloguer propietat de persones físiques que fan la declaració de la renda, els destinats a usos diferents a l'habitatge habitual (majoritàriament turístics) suposen el 15% a Andalusia, el 13,3% a Extremadura, l'11,3% a les Canàries, el 10% a la Comunitat Valenciana, el 9,2% a les Balears, el 8,8% a la Regió de Múrcia i a Galícia, el 8,4% a Castella-la Manxa i el 8,2% a Castella i Lleó. A continuació, un 7,2% a Cantàbria, el 7% a La Rioja, un 6,2% a Astúries i un 5,9% a l'Aragó. El llistat es tanca amb Catalunya, amb el 5,4% destinat al lloguer turístic, i la Comunitat de Madrid, tan sols el 4,1%, segons les declaracions de la renda.