La Generalitat té al seu servei 244.480 assalariats que, sobre una població de 8,057 milions, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), deixa un balanç de 3 empleats per cada 100 habitants o, d'una altra forma, el 3% de tots els residents a Catalunya. És el nivell més baix d'Espanya, seguit per la Comunitat de Madrid, amb 3,2 persones empleades en el govern d'Isabel Díaz Ayuso per cada 100 residents, i les Balears, 3,5 empleats per cada 100 residents. Extremadura és en l'altre extrem, amb 5,7 empleats per cada 100 habitants; Navarra, 5,2 i el Principat d'Astúries, 5 habitants. De mitjana, a Espanya hi ha 3,8 empleats en l'administració autonòmica per cada 100 habitants.

 

Així es desprèn de l'actualització realitzada per la secretària d'Estat de la Funció Pública -que s'ha conegut fa uns dies- de les estadístiques del personal ocupat per les tres administracions públiques a juliol de 2024, amb el següent resultat: a mitjans de l'any passat treballaven al sector públic 3.043.024 persones de les quals 1.868.752 van rebre la nòmina de les administracions autonomista, 639.774 de l'administració local (municipis, diputacions i ajuntaments insulars) i 534.498 van cobrar del sector públic de l'Estat.

Estadístiques diferents

Les dades del registre que té l'Estat dels empleats públics difereixen històricament de l'altra font estadística, l'enquesta de població activa, de l'INE, que quantifica el sector públic a finals de juny de 2024 en 3,557 milions d'assalariats (515.000 persones per sobre de les dades que maneja Funció Pública). Segons l'EPA, 566.100 estan adscrits a l'Estat (534.498 segons Funció Pública); 688.500 en l'administració local (639.774 per Funció Pública) i 2.117.000 en l'administració autonòmica (1.868.752 en Funció Pública). A més, l'INE comptabilitza 186.000 persones treballant per a empreses i fundacions públiques, sense especificar de quina administració.

Però, a diferència de les dades que maneja Funció Pública, els de l'EPA no desagreguen l'ocupació pública per administracions. Així, per a Catalunya dona una xifra global -ocupació Estatal, autonòmica i local- de 475.800 persones empleades al sector públic, mentre que el registre de Funció Pública xifra en 368.941 els treballadors públics a Catalunya en els mateixos dies: 24.325 de l'Estat (un dels nivells més baixos, en estar transferida les forces de seguretat); els 244.480 en l'administració autonòmica i 100.136 assalariats en la local.

850 persones més

Entre juliol de 2023 i el mateix mes de 2024 -última informació publicada per Funció Pública-, la plantilla del Govern ha augmentat en aquells dotze mesos en 835 persones, un increment del 0,34%, gairebé un terç de la mitjana a Espanya, on el personal al servei de les autonomies ha pujat un 1,06%. Catalunya, segons aquesta font estadística, es col·loca com una de les comunitats on menys ha augmentat l'ocupació, només per sobre d'Extremadura, que ha reduït la seva plantilla en aquests dotze mesos un 0,37%, el Principat d'Astúries, -0,9%; Canàries, -3,05% i el País Basc, que redueix la seva plantilla un 5,7%. Però tots ells tenen una ràtio en relació amb la seva població molt superior a Catalunya, entre el 5,7% d'Extremadura i el 4% de les Canàries i Euskadi.

L'increment més gran de l'ocupació en l'administració autonòmica s'ha produït a la Regió de Múrcia, amb un augment del personal al servei del govern regional del 6,4%; seguit de La Rioja, el 5,31%; Aragó, 2,79%; la Comunitat Foral de Navarra, on l'ocupació pública puja el 2,74% en dotze mesos i en cinquena posició, Andalusia, el 2,35%. En termes absoluts, davant les 835 ocupacions públiques noves a Catalunya, a Andalusia es contracten 7.743 persones; a la Regió de Múrcia, 4.294; a la Comunitat de Madrid, 3.262 (puja l'1,45%), a Castella i Lleó han contractat 2.143 treballadors i 1.794 a l'Aragó.

Províncies catalanes

Com és de suposar, Barcelona concentra la majoria dels empleats públics contractats per la Generalitat. Així, a mitjans de l'any passat, de les 244.480 persones fetes servir pels diferents departaments del Govern, 170.017, gairebé el 70%, exercien els seus serveis a la província, amb un creixement del 0,18% respecte a l'estiu de 2023, en concret, la plantilla es va incrementar en 306 persones.

Tarragona compta amb 29.151 treballadors públics dependents de l'administració autonòmica i és, amb diferència, la província on més ha crescut, ja que s'han sumat 940 llocs de treball, un increment del 3,33% en dotze mesos. Les altres dues províncies, en canvi, han perdut personal públic. En Girona s'han amortitzat 200 ocupacions públiques, una caiguda del 0,76%, que col·loca l'ocupació pública a la província en 26.242 llocs de treball; encara que el descens més gran s'ha produït a Lleida: entre juliol de 2023 i el mateix mes de 2024, els empleats públics de la Generalitat han minvat en 211, fins a 19.070 que en percentatge suposa una pèrdua de l'1,09%.

No obstant això, a menor població, major és el percentatge de personal públic al servei de la ciutadania. Lleida compta amb 4,2 empleats de la Generalitat per cada 100 residents; Girona, 3,2 treballadors per cada centenar d'habitants; Tarragona, 3,4 i Barcelona, amb 5,9 milions de residents, descendeix 2,9 empleats públics per cada 100 habitants.