L'EPA del segon trimestre deixa una agradable sorpresa: Catalunya aconsegueix que la taxa d'atur femenina (8,35%) es col·loqui per sota de la masculina (8,52%), convertint-se en l'únic territori on l'atur femení -en termes percentuals- és per sota del masculí. En termes absoluts, entre abril i juny hi va haver 176.600 aturats i 160.200 parades. Encara que hi ha trimestres en què s'ha detectat aquest fenomen en algun territori, sol ser excepcional i a Catalunya no succeïa des de 2014, en la part final de la crisi financera. Igualment positiu, l'EPA deixa entreveure un escurçament de la bretxa de gènere en el conjunt d'Espanya, ja que dels 588.700 llocs de treball creats en els últims dotze mesos, 308.200 han recaigut en dones per 280.500 en homes. Un fenomen que es detecta també en termes d'atur, ja que dels 157.000 treballadors que van abandonar l'atur durant l'últim any, 77.900 van ser homes i 79.100 dones.

Cristina Antoñanzas, vicesecretària general d'UGT i responsable de les polítiques de gènere en el sindicat, comenta a ON ECONOMIA la sorpresa que ha suposat la dada i, a falta d'una anàlisi més detallada, explica el descens de la taxa d'atur femenina per sota de la masculina a Catalunya en un pes més gran del sector Servicios en l'ocupació creada en el trimestre. Alguna cosa patenti, ja que en el conjunt d'Espanya s'han creat 603.900 llocs de treball entre abril i juny, dels quals 606.000 s'han generat en Serveis, en la Construcció uns altres 60.900 i 1.500 en Agricultura, mentre que la Indústria ha destruït en el trimestre 64.500. Grans sectors de Serveis, com a comerç i hostaleria, són activitats molt feminitzades a diferència de la construcció i la indústria, la qual cosa podria justificar una contractació de dones més gran durant aquest any.

No obstant això, la sindicalista apunta que en algunes comunitats autònomes les taxes d'atur ja són baixes -Catalunya entre elles-, i per això s'estan contractant més dones, fins i tot en sectors masculinitzats, equilibrant les taxes d'atur i d'ocupació entre dones i homes. No obstant això, les diferències continuen sent notables si es té en compte que en el segon trimestre l'atur femení es va col·locar a Espanya en el 13,16% mentre que el masculí en el 10,19%. En la part positiva, la bretxa ha disminuït en relació amb l'EPA del primer trimestre. Jesús Cruz Villalón, catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de Sevilla, coincideix amb Antoñanzas que la reducció de la taxa femenina es deu, en termes generals, a una demanda més gran al sector Servicios, més feminitzat.

Llocs de treball de qualitat

A Catalunya els nous llocs de treball són, igualment, de Servicios, encara que una anàlisi detallada permet concloure que els que han anat a parar les dones entre abril i juny en conjunt són dels anomenats "de qualitat". En el trimestre han augmentat en 132.700 els llocs de treball, dels quals el 51,5% han estat ocupats per homes i el 48,5% per dones. Pràcticament tots s'han produït en Serveis, 133.000, dels quals 70.100 (52,7%) han estat ocupats per homes i la resta per dones. Però crida l'atenció que en Indústria l'ocupació masculina ha caigut en 16.700 llocs, mentre les dones empleades al sector han augmentat en 3.800 aquest trimestre.

Sobre Servicios, es pot recordar que agrupa activitats molt diverses, algunes amb llocs de treball de qualitat i valor afegit i, per tant, millors salaris. I nova sorpresa, ja que en aquest tipus d'activitats han guanyat terreny les dones a Catalunya. Dels 133.000 llocs de treball nous en Serveis, 48.300 estan en "activitats professionals, científiques i tècniques, més activitats administratives i auxiliars," on el 72,3% de l'ús de nova creació ha anat en mans de dones i en "informació i comunicació", una altra activitat de qualitat, s'han creat 8.300 llocs de treball on les dones han pesat un 55,5%.

Més ocupades

Tanmateix, segons l'opinió del jurista de la Universitat de Sevilla, el realment important és si, al costat de la reducció de la taxa d'atur, s'està escurçant la diferència entre home i dones ocupats a Catalunya. I desafortunadament la resposta és que no, ja que el número d'ocupats ha crescut més en el segon trimestre que les ocupades, augmentant la bretxa en 4.000 persones. Així, al territori la diferència a favor dels homes va ser en el primer trimestre de 133.000 que se n'ha elevat 137.000 en el segon. Una cosa que s'ha deixat notar també en la taxa d'ocupació (número d'ocupats respecte a la població de 16 o més anys), ja que les ocupades són el 52,4% del total de les dones de més de 16 anys a Catalunya, percentatge que puja al 60,4% en els homes.

Tornant a la taxa d'atur, a Catalunya la femenina no es col·locava per sota de la masculina des de la crisi financera (2008 al 2014). Tanmateix, en moments de crisi, la retallada de la taxa d'atur no es deu que hi hagi més gent treballant, sinó que hi ha més persones que abandonen la recerca activa d'ocupació i, per tant, deixen d'engrossir les llistes de l'atur. Antoñanzas aclareix que en tota crisi (també s'ha detectat en pandèmia) "les dones són les primeres que abandonen el mercat de treball i les últimes que es reincorporen a ell quan tornen millors temps". Per tant, estan més temps fora del mercat laboral. Una cosa que es va repetir amb els ERTO, ja que les dones van romandre de mitjana més mesos que els homes.

Però en aquesta ocasió, la reducció de la taxa d'atur femení no és efecte d'una crisi, sinó tot el contrari. Una cosa que queda patenti en les xifres, ja que, en la crisi financera, encara que la taxa d'atur femení es va col·locar per sota de la masculina a Catalunya, es van tocar percentatges del 22,4%, res a veure amb el mínim del 8,35% aconseguit en el segon trimestre d'aquest any. No obstant això, el 2005, en plena bombolla immobiliària, es van detectar taxes d'atur femení inferiors a aquest 8,35%.