Catalunya ha començat la verema a diversos municipis de la zona vitícola del Penedès i també a la DO Costers del Segre. Després de tres anys marcats per una intensa i persistent sequera, l'aigua de pluja ha mitigat una sequera que havia posat al límit la capacitat de supervivència d'algunes de les vinyes. Com ja va sent tradicional, entre els cellers més coneguts, el tret de sortida l’ha donat la finca de Raimat aquesta setmana.
Actualment, s’estan veremant les varietats més primerenques (chardonnay, pinot noir i moscatell de gra menut) i en una setmana es faran ja alguns macabeus i xarel·los per a l’elaboració de vins base d’escumosos. Tot i que la calor de les últimes setmanes ha fet avançar algunes collites. "Calia que les pluges s'allarguessin alguns dies o que les temperatures no fossin tan extremes per poder allargar la maduració del raïm", concreta Josep Marrugat, responsable de la Vinya i el Vi del sindicat Unió de Pagesos.
Per al conjunt d’aquestes zones vitícoles, la primera verema va ser el passat 1 d’agost en parcel·les on es va avançar la maduració del chardonnay (2-8 dies) per l’onada de calor intensa i general que va iniciar-se el 29 de juliol i va durar fins a 4 dies en alguns llocs. Les zones més costaneres es veuen afectades també per un gran nombre de nits tropicals. En conjunt, al Penedès la integral tèrmica efectiva (abril-juliol) és lleugerament inferior (8%) a la de l'any 2023 i, junt amb els controls de maduració, preveuen un retard de 4 a 8 dies respecte a l’any passat, segons les previsions de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
Les vinyes del cor del Penedès adscrites a la DO Cava, la principal zona productora, s'han recuperat considerablement amb les esperadíssimes pluges de la primavera. En general, no es preveu una reducció de la verema tan forta com la de l'any passat, ja que les pluges de l’abril i juny han millorat una mica la sequera que es patia. “Hi haurà qualitat de raïm”, manifesta el president de la DO Cava, Javier Pagés, encara que admet que "la verema és llarga i encara queda camí per recórrer".
Javier Pagés insisteix que "el futur del cava resideix a continuar apostant per la qualitat i el valor de la marca cava". Explica que, en general, els ceps s'han recuperat dels efectes de la sequera i valora la feina dels pagesos. "Els viticultors han fet una bona feina, un meritori esforç, per recuperar la vinya, amb una poda respectuosa, tenint en compte les necessitats de la planta després de la falta d'aigua i els successius períodes de calor extrema".
Des dels serveis tècnics de l'Incavi s'exposa que la pedregada de fa 2 mesos en determinats municipis de la DO Penedès va deixar malmesa una part de la producció de l’àrea afectada tot i que la ràpida actuació fent poda fa preveure que alguns dels afectats podran recuperar part de la producció d’enguany i la recuperació de les plantes de cara a la pròxima campanya. Tot i això, en zones que no s’han pogut recuperar de la sequera prolongada i continuada dels últims anys, en vinyes velles i on el reg no ha sigut suficient, la producció i el perfil final dels vins obtinguts pot veure’s afectat, adverteixen els tècnics de l’Incavi consultats per ON ECONOMIA.
Des de la pagesia, el responsable de la vinya i el vi d’Unió de Pagesos (UP), Josep Marrugat, manifesta que “la situació segueix sent dramàtica a les DO Montsant i Terra Alta, on la sequera ha persistit i agreujat el 2023”. En aquestes zones, els costos de producció s'han incrementat i la collita ha minvat considerablement.
Més que el 2023, però lluny del 2018
En relació amb la quantitat, enguany la verema serà millor a Catalunya. Segons les previsions es podria superar els 277, 2 milions de quilograms de raïm de 2023, any que va patir una davallada del 22,5% de la producció total i que es va convertir en el pitjor de les últimes sis anyades. Malgrat que la collita creix, aquesta verema queda lluny de la producció que es va registrar el 2021, quan les quantitats de raïm veremades ascendien a 421,3 milions de quilograms, cosa que va representar un increment del 35,4% respecte de la campanya anterior afectada per l'aturada d'activitat per la pandèmia. El 2018, un any 'normal', es van recollir 435 milions de quilograms de raïm a Catalunya.
Des del gener, si bé la pluviometria ha millorat, també s'han registrat alguns fenòmens meteorològics, com pedregades o gelades, que han malmès algunes hectàrees de vinya i que han afectat a zones de la DO Cava, entre altres. Per al conjunt del sector, el representant del sector de la vinya d’Unió de Pagesos, Josep Marrugat, fa una previsió d’un 50% menys de collita respecte a una collita normal a causa de les altes temperatures, les pedregades i el míldiu.
El portaveu del sindicat UP insta al conjunt del sector a valorar la tasca de l'agricultor i a pagar preus justos als viticultors. Apunta a seguir l’exemple del celler Codorniu Raventós que aquest any tornarà a aplicar un ‘plus climàtic’ als preus de verema i que comprarà el raïm a una mitjana de 0,80 euros el quilogram. Aquest import suposa un increment del 30% sobre la forquilla de preus de la verema de 2023 quan es va pagar a uns 0,61 euros el quilogram. “Confiem que les condicions climàtiques milloraran en els pròxims anys i que l’oferiment d’aquestes noves condicions de preu siguin un primer pas per regenerar el valor a tot el territori”, destaca el conseller delegat de Raventós Codorníu, Sergio Fuster.
Prova pilot a Raimat
Joan Esteve, director del celler Raimat, manifesta que “la meteorologia d’aquest 2024 ha estat més normal, malgrat que seguim en emergència climàtica. Per tant, per a garantir una producció vitivinícola de qualitat i sostenible, hem de seguir innovant, practicant agricultura regenerativa i sent cada cop més eficients en l’ús de l’aigua; amb tècniques de reg de precisió o soterrat.”
El celler Raimat ha implementat en aquesta campanya un pilot per obtenir -per primer cop- raïm de ceps que no han rebut cap mena de pesticida: ni químic ni orgànic (el que s’usa en la viticultura ecològica). Ho ha aconseguit gràcies a un innovador sistema per controlar malalties de la vinya com l’oïdi i el míldiu només a través de llum ultraviolada tipus C. S’ha aplicat amb un prototip amb forma de túnel en una extensió de prop de 5 hectàrees (l’equivalent a 5 camps de futbol). Als ceps d’aquesta zona no se’ls ha aplicat cap producte fungicida, fins ara imprescindibles per a prevenir i controlar aquest tipus de fongs.
Josep Esteve comenta a ON ECONOMIA que "aquesta és una tècnica molt prometedora per garantir la producció i la qualitat del raïm". "No només s’han deixat d’aplicar productes que poden tenir un impacte sobre el medi ambient, sinó que s’han produït raïms més nets, a més de reduir la petjada de CO₂ i els costos de producció", concreta. Esteve admet que les gelades van malmetre una part de la producció d'enguany, de l'entorn del 10%, "una minva no massa significativa" i que el nivell de qualitat del raïm és bo. "Hem collit un raïm sa, equilibrat, que ha pogut tancar el cicle natural de maduresa i que té uns bons nivells d'acidesa", afegeix.
Respecte als preus, recorda que el raïm a Catalunya i Espanya s'està pagant "bé". No obstant posa èmfasi en els canvis d'hàbits de consum, amb una tendència a primar les begudes menys alcohòliques i més refrescants. Això redunda en una demanda creixent de vins blancs, per exemple, i "ens trobem amb excedents de raïm a zones com La Rioja", a Espanya, però també es detecta a Bordeus o Napa.
L’1,2% del PIB català
El sector vitivinícola català té importants reptes al davant, principalment determinats pel canvi climàtic. Per això s’esforça a introduir solucions per afavorir la sostenibilitat del procés, així com noves tecnologies per millorar els controls dels cultius i la traçabilitat dels productes. Segons l’última radiografia sectorial realitzada pel clúster vitivinícola de Catalunya, Innovi.
El sector vitivinícola treballa per reduir el consum d’aigua, augmentar els processos d’economia circular i de regeneració i reutilització dels sòls, amb l’objectiu, en definitiva, de reduir la petjada ambiental en tot el procés industrial. Aquesta tendència cap a la sostenibilitat fa que el sector experimenti una etapa d’innovació, encaminat a oferir productes més saludables, augmentar l’oferta de vins ecològics, ampliar la varietat de sabors i, també, oferir vins considerats premium.
El document també subratlla la introducció de tecnologies com la intel·ligència artificial, el big data i la robòtica, entre d’altres, que cada vegada tenen més pes dins de la cadena de valor vitivinícola. En aquest sentit, el desplegament d’aquestes eines contribueix a tenir un major grau de control en tot el procés de cultiu, elaboració i producció del vi. També en la comercialització, on oferir una traçabilitat òptima als consumidors ajuda a millorar el prestigi i augmentar el pes dins el mercat.
Globalment, el sector dels vins i caves a Catalunya genera un volum de negoci de 3.267 milions d’euros anuals, l’equivalent a l’1,2% del PIB. El seu pes en l’economia catalana s’ha doblat des del 2016. Es dediquen a les diverses activitats de la cadena de valor un total de 1.384 empreses que es dediquen al sector (un 62% més el 2016), que donen feina a 10.460 persones treballadores.
Pràcticament, el 90% del sector es dedica a produir i elaborar vins i caves i genera el 90% del negoci i de l’ocupació. Es tracta d’un teixit empresarial consolidat, on la majoria de companyies, el 81,2%, tenen més de 10 anys de vida. El document també apunta que el 95,7% de les empreses catalanes d’aquest àmbit són pimes.