El catedràtic emèrit en Economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver Alonso, s'ha mostrat pessimista sobre la millora de la productivitat d'Europa a partir de les inversions proposades pels informes Letta i Draghi en la seva intervenció en la Jornada d'Economistes de Barcelona. "L'informe Draghi quedarà dins un calaix, no es farà", ha augurat, posant com a exemple altres fiascos de la Unió Europea com l'intent de frenar el Brexit amb un missatge d'unió o el Green Deal Europeo. "La Unió Europea no és un projecte, quan Alemanya vol frenar els aranzels de la Xina, va el president alemany i no Europa", ha sentenciat.
"La Unió Europea està ultrafragmentada", ha dit Oliver, qui ha ressaltat la dificultat per realitzar fusions transnacionals tal com demanava l'informe Draghi per fer front a un món més competitiu i menys cooperatiu en què la Unió Europea seguirà darrere l'ombra, i lluny, dels Estats Units i la Xina. Oliver s'ha mostrat especialment pessimista sobre la demanda de Draghi que la Unió Europea dediqui 800.000 milions d'euros anuals, un 5% del seu P.I.B, en inversions per millorar la competitivitat i la productivitat.
La victòria de Donald Trump i el nou i incert escenari geopolític consolidarà un escenari d'aliances més basades en objectius comuns que en el bé comú, ha alertat Pol Morillas, director del think thank sobre geopolítica Pol Morillas.
Davant d'aquest panorama, amb el creixement d'aranzels imposat per l'administració de Trump i els riscos associats a l'Orient Mitjà i Ucraïna i Rússia, la Unió Europea ha de resoldre el seu "problema de productivitat", ha apuntat Carme Poveda, directora d'Anàlisi de la Cambra de Comerç. Poveda ha recordat que tan sols tres de les 50 majors tecnològiques siguin europees i que la primera, Accenture, aparegui al lloc número 14 del rànquing. "Una de cada 3 start-ups que neix a Europa se'n va als Estats Units", ha destacat. Les empreses més innovadores d'Europa, ha destacat Poveda, "són tradicionals" i són Mercedes-Benz, Bosch i Volskwagen.
Conseqüències de la victòria de Trump
La taula de debat sobre geopolítica ha arrencat amb una anàlisi de Pol Morillas sobre els principals punts a tenir en compte de la victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units. En primer lloc, Morillas ha assenyalat que "existeixen uns actors mundials que comparteixen una visió sobre l'obsolescència de la preponderància d'Occident al món", encara que no comparteixin la manera de fer-ho.
"Estem davant d'una creixent competició entre potències internacionals on la cooperació es basa en què hi ha del meu i en les prioritats nacionals immediates per sobre dels desafiaments globals", ha reflexionat Morillas. Són aliances, ha dit, "conjunturals i no permanents", on un actor com Turquia pot alhora "ser membre de l'Otan i candidat a la Unió Europea i funcionar com a mercat secundari per a Rússia", de la mateixa forma que Índia.
A l'escenari de la victòria de Trump, "l'acord de posar fi a conflictes conviu amb la por de l'escalada nuclear", ha dit Morillas. A Ucraïna, per exemple, "un escenari imminent de negociació de pau per territoris" s'alterna amb "el canvi de paradigma rus respecte a l'ús d'armes nuclears".
A l'Orient Mitjà, "Trump pot reconfigurar l'ordre regional amb la doctrina Netanyahu de debilitar tots els aliats de l'Iran i l'Iran o bé una via més pragmàtica de reviure el mutu reconeixement", ha avisat Morillas.
A la Xina i Taiwan, la política dels Estats Units de deixar de pagar la defensa, "s'encamina cap a pujada de tarifes i la retirada del paraigua de seguretat cap a Taiwan"; ha comentat. Tot per a un escenari de "desordre internacional" que pot "obrir oportunitats per a la Unió Europea" si entra en el joc de fer política internacional partint d'interessos particulars i conjunturals. "L'amenaça és Rússia", ha advertit Morillas, que creu que el president dels Estats Units, Joe Biden, pot haver fet el pas endavant d'enviar míssils a Ucraïna perquè pugui llançar-los contra Rússia, "perquè confia que Trump negociï la pau i així Zelenski arriba més fort" a aquell moment.
Sobre l'efecte econòmic d'aquesta victòria, Oliver ha destacat que "l'equip de Trump serà més radical" que l'anterior i, per tant, el seu programa també pugues ser-ho. La victòria ha de propiciar, en primer lloc, creixement econòmic, amb més oferta i demanda i augment d'activitat a diversos sectors i amb les activitats vinculades al canvi climàtic o a la cadena global com els més perjudicats.
Torna la inflació?
Creixeran també els preus, ha dit, pel xoc d'oferta i demanda i els aranzels, malgrat que part de la seva victòria s'ha consolidat en la crítica a la inflació disparada durant el mandat de Biden. La baixada d'impostos pot tenir un efecte en el dèficit públic, actualment del 7%, i en el deute públic, del 100%, tret que hi hagi retallades.
Els aranzels, en canvi, poden provocar un "menor creixement global" al món, amb preus més elevats i una devaluació de la moneda xinesa. "Europa pot rebre una gran pressió sobre els mercats amb productes que allà no volen", ha dit Oliver, que ha previst una possible caiguda de l'euro que podria motivar noves polítiques monetàries del Banc Central i una possible crisi de deute.
La taula ha estat moderada per Sofía Rodríguez Rico, subdirectora del Banc Sabadell i miembra del Col·legi d'Economistes. Rodríguez Rico ha advertit que la nova incertesa pot provocar "episodis de pic en els preus de les matèries primeres", així com "infraestructures crítiques que no funcionin" o escassetat de béns com terres rares o falta de mà d'obra.
Per la seva part, Constantí Serrallonga Tintoré, director general de Fira de Barcelona, ha destacat les dificultats d'Europa per competir amb la resta de països per l'"excés de regulació", escenari de què es queixen moltes empreses. "Som un jardí al mig d'una jungla", ha dit.