Els anuncis d’aranzels als Estats Units, les posteriors pujades, els matisos de Donald Trump i la treva de noranta dies que es va iniciar la setmana passada han sumit el comerç mundial en una situació d’incertesa que s’ha reflectit en els mercats financers, que han viscut jornades negres, d’autèntic pànic, però també rebots molt intensos. Tot i aquest escenari global, les vendes directes de Catalunya i Espanya cap als EUA no són significatives dins de tot el seu mapa d’exportacions, però hi ha alguns sectors que sí que poden patir, i un d’aquests és el cava.
La Denominació d’Origen Cava (DO Cava) va parlar-ne fa unes setmanes, quan encara no es coneixien els aranzels, i amb dades parcials de l’any passat. Ara, en la seva memòria econòmica del 2024, recull més dades sobre les seves vendes i que permet fer-se una idea de forma una mica més precisa del que pot suposar un aranzel del 20% en el seu negoci.
El cava va vendre l’any passat 17,8 milions d’ampolles de cava als Estats Units, sent el segon mercat internacional, només per sota de Bèlgica. El preu mitjà de l’ampolla es va situar per sobre dels 10,40 euros, per la qual cosa parlaríem d’uns 185 milions. Però els EUA són el mercat on ven més ampolles de cava de més qualitat, que es paga a un preu més alt, per la qual cosa, la xifra és més alta i podria situar-se al voltant dels 200 milions d’euros.
El cava va vendre l'any passat 17,8 milions d'ampolles als EUA, segon mercat per darrere de Bèlgica
L’informe recull que tot i que el mercat estatunidenc es veu superat pel belga en 2,5 milions d’ampolles de cava de guarda —és la gamma bàsica—, en el producte de guarda superior reserva —la segona gamma— està només 100.000 ampolles per sota. Si anem al cava de guarda superior gran reserva, els EUA són el primer mercat, amb més de 150.000 ampolles. En la gamma més alta, el cava de guarda superior paratge qualificat, les dades no són significatives perquè el país on més se’n venen, Colòmbia, només en compra 576 ampolles.
Per tant, amb els aranzels de Trump el cava no només s’hi juga el seu segon mercat i uns 200 milions d’euros de facturació, sinó el seu primer mercat de cava de més qualitat, el segment que més creix. Mentre que les dues primeres gammes van vendre menys ampolles el 2024 que el 2023 tant al mercat espanyol com a l’exterior, en el cava de guarda superior gran reserva, si bé el mercat interior va caure un 4,5%, l’exterior va créixer un 6,3%, fins als 1,2 milions d’ampolles. Espanya encara suposa dos terços de les vendes d’aquesta qualitat, però el creixement s’està produint fora i els aranzels poden ser un cop a aquest increment.
Un altre factor a tenir en compte és que els EUA van ser, dels quatre principals mercats exteriors del cava el 2023, el que millor va aguantar el 2024. El sector va patir el daltabaix de les vendes a Alemanya, que va passar de liderar les exportacions amb 31 milions d’ampolles al cinquè lloc amb 11 milions, és a dir que va perdre gairebé dos terços de les vendes. Bèlgica, nou líder, va deixar-se un 7,8%, i el Regne Unit, ara tercer, gairebé un 12%. Als EUA les vendes van baixar un 4,6%.
El cava, “exportador per naturalesa”
“És evident que nosaltres, que som exportadors per naturalesa, el que volem és el lliure comerç. Els aranzels són traves al lliure comerç i no som un producte estratègic, per tant, el cava no hauria de tenir cap mena d’aranzel”, va dir Javier Pagès, president de la DO Cava, en la presentació de les xifres fa un mes a Barcelona.
En aquell moment, tot i la importància del mercat dels EUA, no es va mostrar especialment preocupat perquè encara no s’havien aprovat i no se sabia què faria. Ara tampoc se sap què acabarà passant, està pendent de les negociacions que ja han començat, però ja es van xifrar les taxes per vendre als Estats Units.
Pagès va mostrar cautela perquè també s’ha de veure, en el cas que s’acabin imposant els aranzels, què faran els consumidors. Que hi hagi un impost no vol dir que les empreses no venguin. N’hi pot haver que hi exportin una xifra petita o amb poc marge i no els valgui la pena, però d’altres que ho segueixin fent, repercuteixin l’aranzel en el preu i mantinguin les vendes.
En els caves de més qualitat és més probable que passi això últim, perquè amb preus més alts acostuma a haver-hi marges també més alts i el consumidor té més poder adquisitiu i pot assumir la pujada. En els productes que es consumeixen per plaer, i no per necessitat, sovint els consumidors tendeixen menys a buscar substitutius i estan més disposats a pagar un sobrepreu.
L'altre gran enemic del cava
Tot plegat encara és un escenari teòric i el sector, de fet, és moderadament optimista de cara a aquest any i els següents, ja que les pluges dels últims mesos faran millorar la pròxima verema, que es fa a l’estiu. De fet, el principal fre a les vendes ha estat la manca de producte per les males collites a causa de la sequera.
“Plou, així que esperem tenir una collita normal. No dic bona, normal. Crec que tindrem una relativa tranquil·litat”, va dir Pagès en referència a les pluges i les expectatives de recollida de les varietats de raïm per a l’elaboració del cava. No obstant això, el sector s’ha de preparar per a un escenari general amb menys aigua: “Els cellers han de pensar, si ve una altra sequera, que vindrà, què han de fer. Han d'estar més ben preparats”. Com a opcions va esmentar, per exemple, apostar per varietats de raïm que necessitin menys aigua o sistemes de rec més eficients.