Els nous convenis signats a Catalunya, amb pujades d'entre un 3 i un 3,7% de mitjana, no han servit per contrarestar la pèrdua de poder adquisitiu generada per la inflació acumulada del 5,2%. Però amb les noves clàusules salarials signades vinculades a la inflació, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) espera corregir-ho i assegura que s'han garantit pujades de fins al 10% que s'aniran fent efectives fins a finals de l'any 2024. És a dir, que la recuperació de poder adquisitiu de la classe treballadora catalana s'ha de completar dos anys després de la forta inflació que l'afecta.
La negociació col·lectiva va viure el passat 2022 un any rellevant pel que fa als nous convenis a Catalunya. Segons un informe presentat aquest dilluns per Comissions Obreres (CCOO), els sous van pujar un 3,75% de mitjana gràcies a la signatura dels 30 nous convenis sectorials que començaran a aplicar-se aquest 2023.
Per a 634.000 persones, les pujades van estar entre el 4 i el 5% de cara a aquest any, però només 22.800 treballadors van aconseguir pujades per sobre del 5% a Catalunya. Tenint en compte que l’any passat la inflació interanual va ser del 5,7% a Espanya (5,2% a Catalunya), es tracta de pujades salarials que no corregeixen la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies. Ara bé, el sindicat ha celebrat que ha incorporat clàusules de revisió salarial vinculada a la inflació a convenis que afecten 19 dels 30 convenis negociats i el 40% dels treballadors de Catalunya.
En clau de gènere, els homes han assolit un major percentatge de clàusules de revisió, per la qual cosa les seves pujades salarials seran també més altes. Un 48,20% dels homes han obtingut aquesta clàusula, 12 punts per sobre de les dones, en sectors amb menys força sindical, que ho han fet en un 36,08%. CCOO ha lamentat també que set dels convenis sectorials acordats, que afecten 291.700 persones, un 33,64% dels treballadors, han prohibit l’aplicació d’aquestes clàusules.
L’aplicació de clàusules salarials és una novetat al panorama laboral català, ja que fins ara només un 16% de les persones treballadores estaven cobertes. Així, l’augment de la inflació es reflectirà en diferit en les pujades salarials a Catalunya i serà a finals de 2024 quan la pèrdua de poder adquisitiu es pugui veure corregida, sempre segons el sindicat. En total, s'han signat 30 convenis sectorials que afecten 867.000 persones treballadores i 321 comptant els convenis d'empresa que afecten 1.109.138 treballadors. De mitjana, la pujada de salari signada ha sigut del 3,13%. Encara hi ha, d'altra banda, 40 convenis col·lectius pendents de resoldre, que afecten 239.178 treballadors, un 58% dones.
El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha dit durant la roda de premsa que l’organització “vol denunciar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, no només provocada per efectes exògens sinó també per la voluntat directa de molts empresaris de repercutir en els preus per mantenir els seus beneficis empresarials”. Això, ha defensat, “està ofegant a moltes famílies a una situació molt complexa per fer front a la cistella de la compra”.
Pacheco ha fet una crida als treballadors de les empreses per organitzar-se en sindicats, doncs ha defensat que “les pujades salarials tenen una vinculació directa amb l’organització sindical. A més sindicats”, més drets. Un 30% dels convenis que s’han aprovat ho han fet després que es produïssin vagues sectorials, diu l’informe.
El líder del sindicat a Catalunya ha defensat que “la reforma laboral és un efecte equilibrador de la negociació col·lectiva” i que és per això que s’han negociat més convenis durant aquest 2022. Les pujades salarials pactades són les més importants dels darrers 10 anys pel que fa a percentatges, però coincideixen també amb els majors increments de l’IPC, amb la qual cosa el balanç final no repercuteix en una millora del poder adquisitiu dels treballadors.
Reducció de jornada
D’altra banda, Pacheco ha respost a la ministra de Treball, que en els darrers dies va fer una crida a la reducció de la jornada laboral, i ha assegurat que existeixen “perills” quan “la modificació de la jornada laboral es fa deslligada de la negociació col·lectiva”. Ha posat com a exemple a França, on 20 anys després de l’aprovació de la jornada de 35 hores no és efectiva. “S’ha de ser molt curosos amb aquestes decisions perquè poden tenir un efecte contrari, s’ha de tenir en compte quina és la concreció de la proposta, però sobretot que no es doni l’esquena als agents socials”, ha advertit Pacheco.
La secretària d'acció sindical, Cristina Torre, per la seva part, ha recordat que el sindicat aposta per les 32 i les 35 hores de jornada laboral i, sobretot, per la “democratització del temps de treball”, que es tradueix en que els treballadors puguin adaptar el seu horari “quan ho necessiti, i no sempre donant prioritat a l’empresa”. En aquest sentit, ha defensat flexibilitat d’horaris i teletreball “sense que es vegi perjudicat el dret a desconnexió digital”.
Pel que fa a les mesures anticrisi aprovades pel govern de Pedro Sánchez a finals d’any, Pacheco ha defensat que “és més efectiva la limitació de preus, que no pas que ho paguin els ciutadans amb menys recaptació de l'IVA, així com els topalls al lloguer són més efectius que els ajuts al lloguer que acaben beneficiant els propietaris”. Ha lamentat que en aquest sentit el govern “dona màniga ampla a la patronal” en comptes de definir un pacte de rendes que limiti preus i adeqüi salaris. Tanmateix, ha dit, les mesures tenen un efecte positiu en les persones.
El sindicat ha presentat també les seves vuit reivindicacions de cara a l’any 2023. En primer lloc, demana que a més de les clàusules de revisió salarial vinculada a l’IPC s’apliquin relacionades als beneficis de les empreses, tal com va demanar el secretari general, Unai Sordo, fa uns dies. Pacheco ha acusat la patronal d’haver estat “egoista” en les negociacions col·lectives, fet que ha requerit un major esforç dels sindicats.
Pacheco també ha demanat la pujada del salari mínim interprofessional per part del govern espanyol entre els 1.080 i 1.100€, mesura que beneficiaria més de 260.000 persones a Catalunya “i seria una mesura directa per corregir el biaix de gènere, doncs les dones es troben a sectors molt precaritzats com les cures i la neteja”. CC.OO també demana un salari mínim de referència que se situï a prop dels 1.320€ per marcar els salaris en els contractes públics de serveis privats.
Abans, però, el sindicat vol que es revisin els plecs de licitacions públiques per adequar els contractes públics ja tancats als increments salarials pactats per conveni. Per fer-ho més fàcil, CC.OO demana una modificació de la Llei de desindexació i de la Llei de contractació pública estatals.
Revisar la igualtat de gènere en els convenis sectorials, garantint igual salari pel mateix treball i protocols d’assetjament sexual i de gènere que siguin efectius, és una altra de les demandes de CC.OO de cara al nou any. A més, el sindicat demana que els nous pressupostos millorin la protecció social dels treballadors, així com es comprometin amb la indústria, el sistema públic de salut, la formació i les polítiques d’ocupació. També vol que incorporin una pujada del 8% en l’Ingrés de Renda de Suficiència de Catalunya. Pacheco, per últim, ha avançat que el sindicat presentarà pròximament un informe que mostra que els joves catalans tenen uns ingressos de mitjana que estan per sota del llindar de la pobresa.