La Comissió Europea no vol que els nous negocis digitals s'escapoleixin de pagar impostos i es converteixin, per això mateix, en una competència deslleial a altres negocis que ofereixen serveis similars. A tal finalitat, aquest dijous ha presentat una bateria de mesures per modernitzar el sistema de l'IVA a l'economia digital amb què espera que els estats membres, inclosa Espanya, recaptin 18.000 milions d'euros més a l'any en la pròxima dècada. En el punt de mira estan plataformes com Uber o Airbnb a les quals exigiran recaptar l'impost de valor afegit (IVA) quan els proveïdors últims del servei no ho facin i introduir una factura digital en les compres transfrontereres.
No és l'única mesura de pes. També amb l'objectiu de lluitar contra l'evasió fiscal, en aquest cas amb els criptoactius, Brussel·les planteja obligar els proveïdors de serveis que es dediquen a vendre aquest tipus d'actius, incloses les criptomonedes, a informar de totes les transaccions que efectuïn els residents a la Unió Europea per assegurar que els beneficis que s'obtinguin per les mateixes no escapen a Hisenda, informa Efe.
"El sistema d'IVA no ha avançat al ritme de l'economia de les plataformes i el seu ús encara és molest per a les empreses que volen vendre a consumidors en altres estats membres", va argumentar en una roda de premsa el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni. La primera proposta —de ser aprovada pels Vint-i-set— obligaria les plataformes digitals que actuen de mitjanceres per a allotjament de curta estada i transport de passatgers a recaptar l'IVA i enviar-lo a les autoritats tributàries si el propietari de l'apartament que es lloga o el conductor que dona en última instància el servei no el fa.
Competència deslleial
Gentiloni va explicar que moltes transaccions a través d'aquestes plataformes no paguen IVA, la qual cosa dona lloc a una situació d'"injustícia" respecte als hotels i taxis tradicionals. "Aquesta proposta vol eliminar aquest tracte desigual fent a les plataformes responsables de la recaptació de l'IVA quan el proveïdor no ho fa", va afirmar. Aquest canvi permetria a les autoritats tributàries dels estats membres obtenir fins a 6.600 milions d'euros anuals durant deu anys, mentre que les plataformes estalviarien conjuntament uns 48 milions en el mateix període, segons les autoritats comunitàries.
La segona proposta busca atallar el frau de l'IVA en compres transfrontereres, però dins de la Unió Europea amb un sistema d'informació a temps real en el qual les empreses hauran d'emetre una factura electrònica que enviïn a les autoritats fiscals de cada país quan venguin un bé o un servei en un altre país comunitari. Això substituiria a l'anomenada "declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries" que existeix en l'actualitat, un sistema "desfasat, fragmentat i insuficient" per atallar els delictes de frau de l'IVA, segons el parer del comissari d'Economia. "Calculem que el pas a un sistema de factures electròniques ajudarà els estats membres a ingressar fins a 11.000 milions d'euros més en deu anys", va dir Gentiloni, afegint que a més "alleujarà la càrrega" que assumeixen les empreses en 4.100 milions a l'any.
La tercera proposta d'aquest paquet per adaptar l'impost indirecte de la Unió Europea a l'era digital suggereix la creació d'un portal únic en què es puguin registrar totes les empreses que venen productes o serveis en diversos estats membres de la UE i a través del qual podran complir les seves obligacions en matèria d'IVA i interactuar amb les autoritats tributàries del seu país, que generaria un estalvi de 8.700 milions en la pròxima dècada per a les petites i mitjanes empreses (pimes).
Control fiscal sobre els 'criptoactius'
En paral·lel, Brussel·les ha proposat d'esmenar la directiva de cooperació administrativa (DAC8) per aplicar als criptoactius les mateixes normes de transparència que a altres actius financers i assegurar que tributen com deuen. "L'anonimat, el fet que hi ha més de 9.000 criptoactius diferents disponibles i la inherent naturalesa digital del seu comerç faciliten que molts usuaris de criptoactius que estan tenint grans beneficis escapin al radar de les autoritats tributàries nacionals", va dir Gentiloni.
Per aturar el problema, Brussel·les vol obligar els proveïdors de serveis de criptoactius —inclosos els NFT (tokens no fungibles) en alguns casos—, independentment d'on tinguin la seva seu i la seva mida, a informar de les transaccions dels clients que resideixin a la UE, siguin nacionals o transfrontereres. A més, les institucions financeres hauran d'informar de les operacions que es realitzin amb diners electrònics o divises digitals emeses per bancs centrals, i es fixaran penalitzacions en cas d'incompliment.
Aquestes normes complementaran la nova legislació que regularà per primera vegada el mercat de criptoactius a la UE (MiCA, en anglès), que entre altres coses obligarà els proveïdors de serveis a obtenir una autorització per operar al bloc comunitari i els farà responsables de les pèrdues que puguin patir els seus inversors.