La patronal CEOE sospesa recórrer davant dels tribunals la decisió del Ministeri de Treball de permetre a Pimec entrar en la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectiu (CCNCC) atorgant a la patronal catalana el dret a la representació institucional en l'àmbit estatal, segons fonts dels agents socials presents en la CCNCC. Pimec va anunciar aquest dimarts en un comunicat que el Ministeri de Treball i Economia Social "ha reconegut a Pimec el seu dret a participar en la CCNCC, com a organització empresarial més representativa de Catalunya i, per tant, amb aquest fet, s'obre la participació de les pimes catalanes als espais de participació estatals". En la CEOE han declinat comentar la informació.

Fonts del Ministeri de Treball confirmen a ON ECONOMIA que Pimec va sol·licitar fa temps la seva inclusió en el CCNCC amb base en la disposició addicional sisena de l'Estatut dels Treballadors (ET) que regula la representació institucional dels empresaris. A començaments del present mes de febrer, la Direcció General del Treball va notificar a la patronal catalana el reconeixement a la seva petició de participació en el CCNCC en entendre que compleix els requisits exigits en l'esmentada disposició addicional, encara que en l'esmentada notificació se li comunica que tal representació no tindria validesa si entrés una altra associació en la qual hi pogués haver inclosa Pimec, amb referència a Conpymes. Referent a això, la patronal catalana va puntualitzar en el seu comunicat que "mantindrà la seva cooperació amb les organitzacions empresarials d'àmbit estatal, com Conpymes, per aconseguir que les pimes del conjunt de l'Estat tinguin, també, el seu espai de participació."

CEOE no cedeix un lloc

Una vegada comunicat a Pimec el seu dret a entrar en la CCNCC, la Direcció General de Treball va notificar a la CEOE la necessitat que cedís un dels llocs que disposa en l'esmentada Comissió per cedir-l'hi a la patronal catalana. El web del Ministeri de Treball especifica de manera genèrica que "la composició tripartida d'aquesta Comissió es tradueix en la integració en la mateixa de sis representants de l'Administració General de l'Estat, sis de les organitzacions sindicals més representatives i sis de les associacions empresarials més representatives". Actualment, els 6 representants de l'Administració de l'Estat són, tots ells, alts càrrecs del Ministeri que dirigeix la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i en el cas dels sindicats, hi ha dos representants de CCOO, uns altres dos d'UGT, un del sindicat basc ELA i un altre del gallec CIG. Per part dels empresaris, hi ha cinc representants designats per la CEOE i el sisè per la patronal de pimes Cepyme, integrada a la CEOE, encara que la petició de cedir un lloc s'ha dirigit a CEOE.

Però la CEOE, malgrat que va rebre la notificació de la Direcció General de Treball el 6 de febrer, encara no ha contestat, segons confirmen fonts del Ministeri. Jurídicament, Pimec no pot ocupar el seu lloc si la patronal que dirigeix Antonio Garamendi no cessa un dels seus cinc representants (Luis Méndez López, Jorge Martín Blanco; Ana Isabel Herráez Plaza, Diego Carril i María José Leguina), per això té pràcticament decidit elevar el conflicte davant dels tribunals perquè els jutges interpretin si la decisió del Ministeri de Treball de validar la petició de Pimec s'ajusta a dret.

El dubte jurídic rau, segons fonts coneixedores del conflicte, a la redacció de la disposició addicional sisena, més en concret, al segon paràgraf: "podran també ser representades les associacions empresarials de comunitat autònoma que comptin en aquesta amb un mínim del 15% dels empresaris i treballadors. No estaran compreses en aquest supòsit les associacions empresarials que estiguin integrades a federacions o confederacions d'àmbit estatal". I Pimec està integrada a Conpymes, una confederació patronal d'àmbit estatal. Segons el web d'aquesta patronal, hi ha afiliades a Conpymes més d'una desena de confederacions empresarials d'àmbit nacional i algunes d'àmbit regional o provincial. A més, compta amb Uatae, una de les tres grans associacions d'autònoms de nivell estatal; Coag, una de les tres grans associacions d'agricultors i ramaders, igualment estatal, i Fenadismer, de transportistes, també d'àmbit estatal. Les dues primeres amb una proximitat ideològica, encara que no orgànica, amb el sindicat CCOO. Un argument jurídic que, previsiblement, utilitzi la CEOE per evitar que Pimec obri bretxa en la seva pretensió de representativitat en l'àmbit estatal.

Mai diàleg social

Al marge de la batalla jurídica, des d'àmbits empresarials propers a la CEOE es comenta que s'ha generat una certa confusió, barrejant el dret a la representativitat institucional amb el diàleg social. El primer dona dret a participar en organismes d'àmbit estatal lligats a determinats ministeris, com la CCNCC o, la més emblemàtica, el Consell Econòmic i Social (CES) d'Estat que presideix Antón Costas. Tenen una funció generalment consultiva i, en molts casos, informativa. El diàleg social, tanmateix, és la participació dels agents socials en negociacions tripartides sobre reformes jurídiques en taules en les quals són presents el Govern espanyol, els sindicats, exclusivament CCOO i UGT, i les patronals, exclusivament CEOE i Cepyme.

Aquestes mateixes fonts assenyalen que la disposició addicional sisena de l'ET es limita a la representació institucional de les empreses i, en cap cas, al diàleg social. De fet, Pimec ja és present en el diàleg social d'àmbit català, i, a més, tres de les organitzacions presents a Conpymes estan reconegudes com a organitzacions amb veu i vot a les taules negociadors del diàleg social: Uatea en les reformes relatives als autònoms, la Coag en temes agraris i agrícoles, i Fenadismer en l'àmbit del transport.

Pimec en el seu comunicat considera que la decisió del Ministeri de Treball dona compliment "al requisit del segon paràgraf de la disposició addicional sisena de l'Estatut dels Treballadors, que reconeix el dret de les organitzacions més representatives d'àmbit autonòmic a participar en el Diàleg Social d'àmbit estatal". No obstant això, com queda dit més amunt, la disposició addicional sisena no fa referència al Diàleg Social, sinó a la representativitat institucional.