La Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) nega que la reducció de la jornada laboral setmanal fins a les 37,5 hores vagi a incrementar la productivitat, com defensa el Ministeri de Treball, i apunta que, perquè Espanya tingués una productivitat similar a la mitjana europea, la seva jornada efectiva s'hauria de situar en l'entorn de les 41,2 hores setmanals.
Als documents que CEOE ha remès a Treball amb les seves consideracions a l'esborrany de l'avantprojecte de llei de rebaixa de jornada, a què ha tingut accés Europa Press, la patronal subratlla que la premissa del Ministeri que la reducció de jornada incrementa la productivitat "no se sosté empíricament".
"Els estudis indiquen que és l'increment de la productivitat el que permet la reducció de les jornades laborals i l'augment dels salaris. En sectors on la productivitat està directament relacionada amb el temps de treball, una reducció imposada generarà desajustos organitzatius i un increment més important dels costos laborals, donant com a resultat una disminució de la productivitat", avisa la patronal.
La productivitat en descens
CEOE al·lega que, des de 2019, la productivitat per ocupat ha disminuït de forma significativa a Espanya davant el seu creixement en el conjunt de la UE, al que cal sumar que Espanya presenta nivells de productivitat baixos en comparació amb els seus socis europeus.
Segons la CEOE, en termes comparatius, aquells països europeus que tenen una jornada efectiva de treball en un rang similar a l'espanyola mostren una productivitat notablement superior.
"Per tenir un nivell de productivitat d'acord amb la mitjana dels països analitzats, la jornada efectiva a Espanya hauria d'estar entorn de 41,2 hores setmanals. Per tant, dur a terme reduccions de les esmentades jornades laborals sense increments molt significatius de la productivitat ens allunyaria encara més de les referències europees", adverteix.
Als documents remesos per la patronal a Treball, la CEOE també fa constar que l'esborrany conté afirmacions "gratuïtes i sense rigor" i que confon la jornada màxima amb la jornada pactada de treball.
Així, la patronal assenyala que el legislador pot limitar la durada màxima de la jornada legal, com un "límit infranquejable" a tenir en compte en la negociació col·lectiva o als contractes individuals, "però mai com un element de fixació de la jornada convencionalment pactada de treball".
En aquest sentit, avisa que com més s'apropi la jornada legal màxima a la jornada efectivament pactada, "empetitint" el marge disponible a la negociació, és a dir, el marge que deixen els nivells de productivitat perquè les empreses siguin viables, "més discutible serà el seu encaix constitucional".
Per tot això, considera que la proposta de Treball "constitueix una ingerència sense precedents en l'autonomia col·lectiva i no oculta el propòsit final de canviar el model constitucional de fixació de les condicions laborals pels agents socials a través de la negociació col·lectiva per un altre d'intervingut' que contravé, fins i tot, les orientacions del Consell d'Europa".
"En la mesura que la proposta governamental tracta d'incidir, no ja en la jornada màxima legal, sinó en la jornada ja pactada als convenis col·lectius vigents, la norma afecta el nucli essencial de la negociació col·lectiva," critica.
La negociació col·lectiva ha reduït la jornada
Davant la pràctica de "demonitzar l'empresa com a manera d'atreure el vot", la patronal subratlla en les seves consideracions a l'avantprojecte que les organitzacions empresarials defensen la reducció de la jornada laboral, però "ajustada a les necessitats de cada sector a través de la negociació col·lectiva".
Així, la patronal, citant dades de l'estadística de Convenis Col·lectius del Ministeri de Treball, subratlla que la negociació col·lectiva ha permès reduir la jornada màxima, assolint acords que oscil·len entre les 37,5 i les 39,5 hores setmanals, en funció de les necessitats productives i organitzatives d'empreses i treballadors.
En concret, al·lega, el 24,78% dels convenis amb efectes econòmics el 2024 es troben en el tram de jornada de 37,5 a 38,5 hores setmanals, que afecten el 27,98% dels treballadors per ells coberts, i el 53,95% dels treballadors tenen una jornada anual pactada d'entre 38,5 i 39,5 hores setmanals.
"Aquesta flexibilitat ha estat crucial per mantenir la competitivitat empresarial, mentre facilita la conciliació entre la vida laboral i personal dels treballadors", defensa CEOE, que alerta que l'anunci de la rebaixa de jornada fins a les 37,5 hores "ha frenat en sec la negociació col·lectiva".
"Lamentablement, l'anterior és només el començament. La conflictivitat laboral serà inevitable. L'impacte de la llei generarà tensions afegides en la negociació col·lectiva i els qui van fer concessions al seu conveni a canvi de rebaixes en la jornada reivindicaran mantenir la distància conquerida", avisa CEOE, que demana que la rebaixa de jornada sigui "acuradament avaluada per valorar el seu impacte econòmic i sobre l'ocupació i tenint en compte la realitat dels diferents sectors.
En aquest sentit, es queixa que l'esborrany manca de memòria econòmica i ofereix "una visió deformada de l'impacte d'aquesta reforma en les empreses". CEOE creï a més una afirmació "gratuïta" dir en l'avantprojecte que l'actual configuració de la jornada màxima dificulta el compliment del dret al descans.
Al·lega a més que la diferència entre hores pactades i efectives se situa en més de 5 hores "pel fort increment de l'absentisme a tots els territoris i sectors" a causa de l'augment de les incapacitats temporals per malaltia comuna.
Reducció, però amb ajuts
CEOE afirma que en altres països hi ha projectes pilot per a la rebaixa de jornada, d'adhesió voluntària o per acord, acompanyats d'ajuts públics per a la seva implantació, però "no des de la imposició legislativa com planteja el Ministeri, amb mesures d'acompanyament purament cosmètiques que a més ha retirat com a càstig".
La patronal denúncia que Treball obvia que alguns països de la UE, com Grècia, han augmentat la durada de la jornada ordinària. En tot cas, precisa CEOE, 25 països de la UE tenen encara jornades màximes legals de 40 hores.
Titlla el diàleg social de "fictici"
Considera a més que les reunions del diàleg social per a la rebaixa de jornada han estat "fictícies, guiades per un interès exclusivament mediàtic del Ministeri i sense ànim de transaccionar fora dels límits marcats per l'acord de Govern PSOE-Sumar".
En aquest sentit, denuncia que l'acció política "promou la desnaturalització del diàleg social", convertint-lo "en una mera eina de comunicació política al servei dels anuncis del Ministeri de torn, sent ja habituals l'ús selectiu i a la carta del diàleg social i dels procediments de consulta".
Així, CEOE afirma que en fins a gairebé 30 normes amb repercussió en les relacions laborals "s'ha omès el mandat constitucional d'obligada consulta" els interlocutors socials. Per a la patronal, aquest esborrany és "l'últim exemple de colonització de l'autonomia col·lectiva i també d'erosió de les dinàmiques democràtiques", assegura la patronal que dirigeix Antonio Garamendi.
La patronal no arriba a entendre per què la reducció de jornada redunda directament "en la participació paritària de les dones" i com afecta en l'avançament "en la lluita contra el canvi climàtic", com afirma l'avantprojecte. "Sí que s'entén que es digui que no té efectes pressupostaris, atesa la resistència del Govern a assumir els costos derivats de la reducció de jornada als contractes públics," afegeix.