Sindicats i empresaris demanen al Ministeri de Sanitat i als serveis de salut que obrin les portes perquè les Mútues col·laboradores de la Seguretat Social (encarregades del tractament sanitari de les malalties i accidents laborals) puguin tractar lesions traumatològiques que els treballadors hagin patit fora del seu horari laboral. Es tracta d'una aposta innovadora, ja que generalment els sindicats s'han mostrat reticents que les mútues intervinguin en certs tractaments, perquè es creu que solen escurçar els períodes de recuperació davant dels tractaments de la Sanitat Pública a fi de reduir el temps de baixa.
En el V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) -conegut com a acord salarial- que es firmarà aquest dimarts pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i les patronals CEOE i Cepyme, es dedica un capítol a la incapacitat temporal derivada de les contingències comunes; és a dir, malalties que no estan directament relacionades amb l'activitat laboral. Entre les contingències comunes, s'inclouen malalties com infarts o ictus, que si succeeixen en horari laboral es compten com accidents laborals, encara que no siguin per una causa directa del treball. En aquests casos, en les estadístiques de salut laboral consten com a contingències comunes. Sindicats i patronals estan molt preocupats per aquest tipus de baixes per contingències comunes, principal motiu de l'absència dels treballadors.
L'AENC també mostra la seva preocupació pels accidents considerats com a contingències comunes amb una lesió traumatològica (ossos trencats o malalties musculars) que es produeixen fora de l'horari laboral, però que comporten igualment la baixa laboral. Aquests accidents fora de la jornada de treball han de ser tractats pels serveis públics d'ocupació. No obstant això, els sindicats i les patronals signants consideren que l'aprofitament dels recursos de les Mútues Col·laboradores amb Seguretat Social "contribueix a l'objectiu de millorar els temps d'espera, l'atenció sanitària de les persones treballadores i la recuperació de la seva salut, així com a reduir la llista d'espera en el sistema públic".
En coordinació amb el metge del sistema públic
Per això, insten les administracions amb competències en la matèria sanitària a "desenvolupar convenis amb les esmentades mútues, encaminats a realitzar proves diagnòstiques i tractaments terapèutics i rehabilitadors en processos d'IT per contingències comunes d'origen traumatològic." Una petició polèmica, per la qual cosa la redacció de l'AENC és cautelosa: "Tot això es durà a terme amb respecte de les garanties d'intimitat, sigil, confidencialitat, consentiment informat i coordinació amb el professional sanitari del Sistema públic de salut".
Finalment, l'acord insta les autoritats nacionals i autonòmiques a obrir àmbits juntament amb agents socials que analitzin la incapacitat temporal per contingències comunes, que incloguin el seguiment de les causes, la incidència i durada dels processos. I, igualment, estudiar l'impacte que la resposta del Sistema Nacional de Salut, en cada un dels àmbits, té en els processos d'Incapacitat Temporal.
No contestar el telèfon fora de la jornada laboral
A més de les mesures per reduir la incapacitat temporal per contingències comunes -o millorar la salut dels treballadors-, l'AENC dedica un capítol a la seguretat i salut en el treball i, entre les mesures que llança perquè s'afegeixin als convenis col·lectius, n'hi ha moltes de relatives a la prevenció dels "riscos psicosocials, impulsant programes de prevenció de l'estrès laboral". I elaborar i fer seguiment de protocols de gestió dels conflictes psicosocials associats a la "violència i/o l'assetjament en el treball, incloent-hi el ciberassetjament, mòbing i la violència a través dels mitjans digitals".
Lligat, encara que de forma indirecta, també l'acord commina als negociadors dels convenis col·lectius a reforçar el control en les empreses de la desconnexió digital, al qual l'AENC dedica un altre capítol. Els signants, inclosos la patronal, declaren que "la desconnexió digital es reconeix i formalitza com un dret a no atendre dispositius digitals fora de la jornada de treball. I es diu de forma clara: "Si es produeix qualsevol mena de crida o comunicat fora de la jornada laboral, les persones treballadores no estaran obligats a respondre ni els superiors jeràrquics podran requerir respostes fora del mateix". Encara que matisa, "tret que es presentin circumstàncies excepcionals de força major, justificades, que poden suposar un greu risc cap a les persones o un potencial perjudici empresarial cap al negoci i que requereixi l'adopció de mesures urgents i immediates".
I en conseqüència els convenis col·lectius, segons es recomana en l'acord salarial, han d'establir que "les empreses garantiran que les persones treballadores que facin ús d'aquest dret no es veuran afectats per cap tracte diferenciador o sanció ni perjudicades en les seves avaluacions d'acompliment ni en la seva promoció". En contra, recomana bones pràctiques com "l'enviament retardat" perquè les comunicacions es realitzin dins de l'horari laboral de la persona destinatària.