Cepyme denuncia, en un informe, que Espanya té el salari mínim interprofessional més costós de la Unió Europea "malgrat protagonitzar la segona caiguda més gran de la productivitat". Segons l'opinió de la patronal de les pimes integrada a CEOE, la pujada de l'SMI compromet la creació de 350.000 llocs de treball en les microempreses. Una prova del perjudici de les pujades acumulatives de l'SMI en les pimes és l'evolució de l'ocupació en les microempreses, que ha pujat en un 0,9% des de finals el 2018 davant el 12,9% que podria haver pujat de prosseguir les tendències d'augments de contractació en la dinàmica anterior, segons l'informe del servei d'Estudis de Cepyme. "Mesurat en llocs de treball, el càlcul suposa que la microempresa ha deixat de crear 350.000 llocs de treball per la repercussió de l'SMI".
L'informe de l'organització empresarial que dirigeix Gerardo Cuerva assenyala que el cost efectiu per a l'empresari arriba a ser un 75% més alt que l'SMI. L'SMI anual, dividit pel temps de treball efectiu, suposa "un cost per a l'empresari de fins a 2.077 euros al mes, sense comptar el menyscapte de l'absentisme", assenyala l'estudi. I parla de sectors intervinguts. "Com ha reflectit l'informe anual de salaris del servei d'Estudis de Cepyme, la imposició d'un salari mínim creixent suposa la pràctica intervenció d'alguns sectors -com el comerç i l'hostaleria- en els quals la gran majoria dels assalariats se situen en rangs d'SMI".
A més, la patronal de les pimes assenyala que l'augment de l'SMI ha estat desproporcionat a l'evolució de la facturació i la productivitat, arribant al punt d'haver "pujat des de 2018 el doble que les vendes del comerç detallista i més del triple que les vendes registrades pels negocis amb un sol establiment".
El departament d'estudis de la patronal calcula que el salari mínim ha pujat un 71% des de 2016, davant una alça del 17% en els béns d'equipament, el que incentiva la mecanització de la producció, assenyala Cepyme.
SMI per províncies
Seguint la tesi mantinguda des de la CEOE que l'SMI no hauria de ser un "salari mínim" per a tots els treballadors espanyols, sinó que s'hauria d'establir per províncies o comunitats autònomes, l'informe de Cepyme declara que els 1.184 euros mensuals per catorze pagues del salari mínim supera el 75% del sou mitjà a 34 províncies. I assenyala Àvila (95,1%), Zamora (93,1%) i Toledo (89,7%), entre les províncies més perjudicades, "la qual cosa limita la seva capacitat per competir amb altres territoris".
Llegit a la inversa, es conclou que el salari mitjà a Àvila és molt a prop dels 1.184 euros al mes de l'SMI, amb prou feines un 5% per sobre, o un 7% a Zamora. Girona és l'única província catalana en la qual l'SMI supera el 75% del salari mitjà de la província. L'objectiu del Govern de coalició, seguint recomanacions de l'OCDE i la Comissió Europea, és establir un SMI que equivalgui al 60% del salari mitjà de cada país.
A escala autonòmica, els 1.184 euros de l'SMI superen el 60% del salari mitjà de tretze autonomies, "el que ve a suposar un greuge en els costos laborals en favor de les més puixants i que castiga especialment a aquelles regions afectades per la despoblació", declara l'informe de Cepyme.
Seguint la tesi d'establir un SMI segons els salaris de les comunitats, o fins i tot de les províncies, a Catalunya devia haver-se col·locat l'SMI per sobre dels 1.184 euros, ja que amb els càlculs de Cepyme, el salari mínim aprovat pel Govern de Pedro Sánchez està per sota del 60% del salari mitjà català, concretament en el 58,6%, per la qual cosa incompliria l'objectiu comunitari. En el cas de Navarra, l'SMI suposa el 57,9% del salari mitjà de la comunitat foral, a País Basc el 56% i a la Comunitat de Madrid, el 53,9%.