El Cercle d'Economia ha emès aquest dilluns la seva nota d'opinió sobre l'habitatge, titulat 'De la desconfiança a la col·laboració', i en ella demana a les administracions posar fi a la regulació de preus del lloguer i, a canvi, crear la figura del lloguer "concertat", que l'administració pública cobreixi part dels pagaments que no puguin atendre les famílies. Davant de la indignació del sector immobiliari per la regulació dels preus, el Cercle advoca per un "gran pacte publicoprivat" que posi d'acord als actors implicats en el mercat de l'habitatge.

El lloguer concertat se centraria "en famílies o individus vulnerables, que hagin estat desnonats o estiguin en risc de desnonament" i és una mesura que el Cercle demana de forma immediata i s'inspira en Dublin, on "grans i petits tenidors ofereixen a l'estat habitatges perquè puguin ser ocupades per famílies vulnerables, rebent a canvi rendes per sota del preu de mercat, per un número (elevat) d'anys."

A més d'aquesta mesura i del final de la regulació de preus del lloguer, el Cercle demana que es creï un mecanisme de garanties públiques al cobrament de lloguers perquè els propietaris no hagin d'assumir riscos, així com ajuts públics a la rehabilitació d'habitatges a condició que puguin dedicar-se al lloguer. "Davant dels problemes d'habitatge, a Espanya s'ha optat més per la regulació que per la despesa pública, que és més eficaç," ha expressat en roda de premsa Miquel Nadal, director general del Cercle d'Economia. En una de comparativa amb la mitjana de la Unió Europea, es mostra com la despesa pública en habitatge a Espanya està per sota del 0,2% del PIB, mentre que a la Unió Europea és del 0,2%.

Facilitar i agilitar els canvis d'usos per obtenir la cèdula d'habitabilitat, un pacte amb la Sareb perquè deixi de vendre els seus habitatges i les dediqui totes al lloguer i posar a disposició terra edificable són altres de les mesures proposades pel Cercle, que també defensa una visió metropolitana de l'habitatge i construir un ampli parc d'habitatge protegit mitjançant la col·laboració publicoprivada.

Finalment, el Cercle demana d'estimular la compra d'habitatge per part dels joves amb la reducció de l'Impost de Transmissions Patrimonials del 10 al 5% als menors de 40 anys amb ingressos per sota dels 60.000 euros anuals, "per exemple", i avals als préstecs hipotecaris "similars als préstecs de l'ICO aprovats durant la pandèmia".

Les causes del problema

El Cercle reconeix en endinsar-se en la situació i en les seves arrels, en primer lloc, que "a Espanya hi ha un problema greu d'habitatge" i estima en 1,5 milions de famílies les que tenen problemes per atendre els pagaments de l'habitatge per les seves baixes rendes i han de destinar més del 35% dels seus ingressos a això, problema centrat en les grans ciutats i en el mercat del lloguer. "Afecta sobretot a les famílies i persones més vulnerables i, entre elles, als joves", ha dit Miquel Nadal, que ha ressaltat l'evolució de costos i salaris mostrada per l'informe, que reflecteix un augment del 50% en el preu de l'habitatge des de 2014 per una pujada de la renda tan sols del 20%. El preu d'un habitatge de 50 metres quadrats, reflecteix l'estudi, equival al 75% de la renda mitjana d'un jove. Davant d'aquest panorama, l'edat mitjana d'emancipació dels joves és a Espanya és de 30 anys, fet que la col·loca al tercer pitjor lloc d'Europa per darrere de Grècia i Eslovàquia i és tres anys superior als 27 de mitjana de la Unió Europea.

En les arrels del problema, el Cercle apunta sobretot a l'"escassetat" d'habitatge tant de mercat com protegit, així com a les desgravacions a la compra i, finalment, a la sortida de la major part de l'habitatge social cap al mercat de preu de lliure pels acabaments de qualificacions de protecció oficial de la majoria d'habitatges construïts a la segona meitat del segle XX. El Cercle ha posat de relleu el baix percentatge d'habitatge protegit a Espanya, que és de l'1,4%, més de quatre vegades inferior al 8% mitjà de l'OCDE.

El lloguer, a més, representa a Espanya només el 24% del mercat d'habitatge, molt per sota d'Alemanya, on és un 54%, i de la mitjana de la UE, que és del 35%.

Quant a la nova Llei d'Habitatge, la mesura de la qual de topar els preus del lloguer en zones tensades ha generat gran controvèrsia al sector, el Cercle apunta que les seves mesures "no només difícilment tindran els efectes esperats, sobretot a llarg termini, sinó que és probable que acabin sent contraproduents en relació amb els objectius que diu perseguir. "

Tal com al·ludeix el sector, el Cercle apunta que la limitació de preus del lloguer porta "a una reducció de l'oferta" i que la suspensió dels desnonaments "posa en dubte la seguretat jurídica dels propietaris", amb les mateixes conseqüències que la regulació de preus: els propietaris deixen de posar habitatge al mercat davant dels riscos. I, en tercer lloc, l'obligació dels promotors d'incloure un percentatge de la nova obra a habitatge protegit "pot ser un desincentiu molt fort a la construcció de nou habitatge".

El document de 32 pàgines ha estat coordinat per l'economista expert en habitatge José García Montalvo, i compta amb l'aportació de diversos experts com Carme Trilla, Eduard Mendiluce, Oriol Aspachs o Ismael Clemente, entre d'altres, si bé des del Cercle insisteixen que l'opinió reflectida és la del Cercle i no la dels experts que han participat en la seva elaboració més tècnica.