Malgrat que Espanya s'ha submergit en una agenda reformista "favorable" per dur a terme canvis estructurals necessaris, el Cercle d'Economia adverteix que la polarització política i la manca de consens entre les formacions polítiques està "empobrint" la capacitat d'aquestes reformes. L'entitat que presideix Jaume Guardiola així ho ha reflectit en l'última nota d'opinió que ha publicat avui, una setmana abans de la celebració de les eleccions municipals i autonòmiques en algunes comunitats espanyoles i, també, una setmana abans de la celebració de la reunió anual del Cercle d'Economia, que aborda els reptes de futur, econòmics i socials. La nota també ha advertit de la manca de lideratge i coratge polític, especialment a Catalunya, per tirar endavant canvis que garanteixin el creixement econòmic. 

Els empresaris fan aquest advertiment en un moment en què consideren "important" per a l'evolució econòmica, després de dues dècades en què s'han succeït crisis econòmiques importants com la financera, la sanitària per la pandèmia i la provocada per la guerra d'Ucraïna. En aquest sentit, la nota d'opinió del Cercle adverteix que l'economia espanyola ha tardat quinze anys a recuperar els nivells de renda per capita que va assolir abans de la crisi financera, l’any 2007. En canvi, els principals països europeus ja fa anys que van assolir aquesta fita. Així, la distància entre el PIB per capita espanyol i el dels països de la zona euro no ha fet més que augmentar. Mentre que abans de la crisi financera, la renda per capita d’Espanya era un 9 % inferior a l’europea, l’any 2022 la distància havia augmentat fins a situar-se en el 17 %. Una diferència similar a la que hi havia a mitjan anys noranta. "Mentre que durant l'etapa posterior a l'entrada d'Espanya a la UE, el país va créixer en línia amb els països veïns, la convergència que s'hagués hagut de fer després de l'entrada a l'euro va ser fictícia", ha destacat el president del Cercle. Guardiola ha incidit en el fet que, la visió a curt termini que es va tenir del que succeïa, i més encara quan es van anar succeint les esmentades crisis, "va fer creure que la gestió que s'havia fet entre l'any 2000 i l'esclat de la crisi financera el 2007, havia estat favorable, però ara ens hem adonat que va ser en part ficció". Per això, el 2007 es va entrar en una crisi financera, però també de creixement. Ara, el que toca, "és millorar-ho", i d'aquí les advertències que cal consens polític per afrontar les reformes estructurals.

Segons l'esmentada nota, de les millores a Espanya destaca la reforma laboral, la de les pensions i la de l’habitatge. "Tots són àmbits de màxima importància per millorar la capacitat de creixement de l’economia espanyola i per reforçar la cohesió social i reduir la desigualtat", asseguren. De les tres, la laboral és la que, fruit del consens, està donant resultats: és destacable la millora en l’estructura de contractes d’ocupació que s’ha produït fins ara, amb menys temporalitat i més flexibilitat. Tot i això, segons els empresaris, la reforma va tornar a fer prevaler els convenis sectorials sobre els d’empresa, la qual cosa dificulta adaptar les companyies a la realitat del seu context més immediat, quan "l’experiència suggereix que dins d’un mateix sector poden conviure-hi circumstàncies molt diferents".

Per tant, les crítiques del Cercle s'han adreçat a la reforma de l'habitatge i les pensions. Respecte a l'habitatge, alerten que les accions encaminades a intervenir directament en els preus dels habitatges de lloguer, encara que siguin fetes amb la millor de les intencions, poden generar efectes no desitjats, que s’haurien de ponderar adequadament i que l’augment de la reserva de sòl per a habitatge protegit desincentivarà la nova producció d’habitatges, a més d’encarir-los, com ja ha passat a Barcelona.

En el capítol de les pensions, i en línia amb el que han defensat institucions com l'Airef, el Cercle creu que la reforma generarà un important dèficit a la llarga i accentua les diferències intergeneracionals ja existents. Es dona, han insistit, una asimetria entre el col·lectiu de treballadors i el de jubilats. Concreten que la indexació de les pensions té més repercussions que les pressupostàries, perquè en moments que es demana als treballadors moderació salarial i es fomenta un pacte de rendes per controlar la inflació, incloure les pensions en aquests acords de moderació hauria estat un acte de justícia intergeneracional.