El Cercle d'Economia ha emès aquest dilluns una nota d'opinió en la qual suggereix que l'Àrea Metropolitana de Barcelona té potencial de créixer per incloure més municipis i de tenir també més competències amb una millor governança. L'entitat empresarial repassa els diversos nivells metropolitans que existeixen al voltant de la capital catalana i adverteix que una ampliació i una major integració podria ajudar a combatre les desigualtats, així com a millorar l'habitatge i el transport de la regió més poblada de Catalunya. 

"La no articulació d’un sistema de govern metropolità efectiu té un cost evident per als ciutadans de l’RMB i també de Catalunya, tant en termes d’un potencial de creixement i de benestar que no es realitzi, com de desigualtats creixents en l'àmbit social", alerta el Cercle, que destaca que la regió metropolitana "té el repte de ser competitiva a escala internacional i assegurar la seva cohesió social". 

Per dur a terme aquesta ampliació, el Cercle proposa dos possibles camins: l'actualització de la Llei de Vegueries que creï el Consell de Vegueria de la regió metropolitana de Barcelona o bé l'ampliació, tot incloent-hi més municipis i dotant de més competències l'ens territorial. 

El Cercle recorda que la vegueria està recollida per l'Estatut i té una llei aprovada al Parlament l'any 2010 que la reconeix com a espai de cooperació municipal i descentralització de la Generalitat. "Inclou municipis que ara no tenen cobertura institucional metropolitana", assenyala el Cercle, que, tot i això, recorda que té menys dels 199 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona recollida pel Compromís Metropolità 2030, elaborat per l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB i la Diputació com a full de ruta metropolitana per a la regió i que arribaria a una població de 5,4 milions de persones. 

En el retrat de la situació actual, el Cercle assenyala la "gran densitat institucional" que té la regió metropolitana, "amb diverses administracions que no necessàriament es coordinen d'una manera eficient". Segons cita a l'estudi de l'Institut Metròpoli, hi ha 115 instruments de cooperació metropolitana  a la regió amb participació d'algun ens local. Existeixen 32 consorcis, 18 mancomunitats, 16 associacions i xarxes, 14 empreses metropolitanes, 9 administracions de segon nivell, 9 projectes europeus, 4 fundacions i una comunitat de municipis. 

Tot i aixó, cal segons el Cercle "millorar la governança" i polítiques comunes en matèries com el treball, l'habitatge o el transport, ja que l'AMB es queda curta. "Mentre que l’AMB actua com a paraigua institucional per a trenta-sis municipis, la resta es troben orfes d’una mínima coordinació. A més, tots els municipis reclamen un millor finançament, demanda històrica que encara no ha estat satisfeta", assenyalen.

Habitatge i mobilitat

Habitatge, mobilitat, sostenibilitat, promoció econòmica i lluita contra les desigualtats socials son les prioritats que hauria de tenir aquest nou ens més ampli que els actuals. 

En habitatge, una política metropolitana "pemetria una millor planificació del sòl urbanitzable, adequant el creixement de l'oferta al de la demanda", diu la nota, que apunta a més que "hi podria haver subsidis creuats entre zones amb diferents nivells de renda". 

Pel que fa a la mobilitat, el Cercle proposa plantejar-se l'ampliació de l'aeroport com una qüestió metropolitana i abordar un transport públic "multimodal" que faciliti "la integració dels diferents modes de transport" i connecti millor els municipis. 

Per crear aquest nou ens, caldria eliminar-ne algun altre i apostar per la "simplificació", defensa el Cercle, que també aposta per la "flexibilitat" que s'adapti a les situacions canviants, així com per la "transparència", la "solidaritat" i la "visió metropolitana" com a eixos d'aquesta transformació. 

"La revisió de la governança metropolitana de Barcelona ha de partir d’una pregunta clau referida a la seva estructura jurídica: es vol optar per un model consorcial (crear diversos consorcis, seguint l’exemple de l’ATM), assegurant-ne la coordinació, o es vol optar 34 per reforçar l’àmbit de govern local a una escala metropolitana?", es pregunta el Cercle, que recorda que la creació d'un nou ens s'hauria d'abordar abordant el problema de les duplicitats. 

El Cercle s'adreça a tots els nivells de govern, municipal, Govern i govern espanyol, per tal que es plantegin aquesta qüestió.