El Cercle d'Economia, que presideix Jaume Guardiola, considera que l’evolució de l’economia catalana els últims vint anys és preocupant, com evidencien els indicadors perquè des de l’inici del segle hi ha hagut un estancament absolut del nivell de vida i un declivi relatiu respecte a Espanya i a Europa. En la darrera nota d'opinió del Cercle d'Economia, els empresaris catalans adverteixen al Govern català de les deficiències "molt importants" en la gestió de polítiques públiques bàsiques que redunden en la pèrdua de competitivitat de Catalunya respecte d'Espanya i d'Europa. Esmenten, entre d'altres, el baix nivell de productivitat, un deteriorament progressiu d’alguns serveis socials bàsics, la situació del mercat de treball amb un desfasament entre oferta i demanda, reclamen una reforma del finançament perquè Catalunya disposi d’un marc fiscal molt més competitiu, i una millor política industrial que capitalitzi de manera adient l’oportunitat que proporcionen els fons europeus Next Generation. Els empresaris també qualifiquen d'"estancament" l'evolució de l'economia espanyola respecte de l'Europea, en el mateix període de temps.
L'entitat, que exerceix de lobby empresarial, basa els seus arguments en la contenció dels últims 20 anys, prenent com a referència el PIB per càpita. Així assegura que el 2021 el nivell de renda per capita en termes reals era molt semblant al del 2000. Aquest estancament encara resulta més preocupant si es té en compte que durant aquest període Catalunya ha perdut posicions relatives respecte a Espanya i a Europa: l’any 2000, la renda per capita a Catalunya era un 24% superior a l’espanyola i un 20% superior a la mitjana de la UE. El 2021 aquests percentatges s’havien reduït al 17% i a l’1%, respectivament. Mentrestant, països de l'entorn com Portugal sí que han tingut un increment del PIB per càpita en relació amb el conjunt de la UE, segons Guardiola.
El president del Cercle d'Economia ha destacat que "no tots els mals de Catalunya tenen un origen extern", sinó que "hi ha mancances que provenen de l'actuació de la mateixa política catalana" i que, per tant, "hi ha marge per millorar la gestió de les polítiques i ha esmentat la manca de lideratge i de coratge polític". En aquest sentit, la nota d'opinió del Cercle puntualitza que avui a Catalunya hi ha un nivell important de malestar que amenaça la cohesió social i que cal afrontar amb urgència. El problema rau en gran manera en el dèficit acumulat d’inversions i d’infraestructures, per la qual cosa els empresaris demanen una millora del sistema de finançament de la Generalitat que propiciï un marc fiscal molt més competitiu. Entre altres mals de la situació actual, les advertències empresarials s'adrecen al retard del desplegament de fonts d’energia renovable (els últims deu anys Catalunya ha passat de ser capdavantera a situar-se a la cua de l’àmbit espanyol) fins a la falta d’infraestructures del cicle de l’aigua suficients per superar l’episodi de sequera que ens afecta, els fracassos continuats en formació professional o les mancances en el nostre sistema educatiu.
Amb la vista posada en el futur, segons l'entitat, hi ha oportunitats que no s'han de perdre, com ara el disseny d'una política industrial "potent", que passa per "ser selectius a l'hora de donar suport a aquells projectes que puguin tenir "un impacte diferencial" per al conjunt del teixit i "actuar com a tractors". Aposten els empresaris, si cal, en la creació d'agències específiques per ser "més eficients i eficaços".
En un moment complex per a l'economia catalana, insisteix en un mercat laboral que "no crea llocs de treball de qualitat, sinó que va justament en la direcció contrària", segons ha manifestat Miquel Nadal, director general de l'entitat, durant la presentació de la nota d'opinió als mitjans de comunicació. Nadal ha posat sobre la taula la necessitat d'ajustar més oferta i demanda. Malgrat tot, Barcelona entesa com una metròpoli té capacitat de generar i atraure talent en l'àmbit tecnològic que, "a futur pot ser una de les palanques de creixement per a Catalunya", ha emfatitzat.
La darrera nota del Cercle d'Economia és l'avantsala de la trobada anual que l'entitat celebra per posar a debat les qüestions més candents a què s'enfronta Espanya i Catalunya i el seu abast internacional. En l'edició d'aquest any, que coincideix que es durà a terme l'endemà de les eleccions municipals i autonòmiques en alguns territoris espanyols, tindrà una presència política "potent però més selectiva" que altres anys. Des de les màximes autoritats com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès -amb un programa dissenyat de manera que no coincidiran-. El president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola, va assegurar durant la presentació de les jornades que la reducció de la presència política serà habitual les pròximes trobades anuals, que la idea és que cada vegada n'hi hagi menys i que la programada per a aquest any és absolutament suficient, ha dit: "Encara hi haurà socis que et diran: "Hi ha massa polítics".
Barcelona necessita relació publicoprivada
Davant les eleccions municipals de diumenge que ve, el Cercle d'Economia ha subratllat la necessitat de "fugir del dogmatisme que pretén que el sector públic ho pot tot o que el mercat solucionarà per si mateix" els problemes. A la nota d'opinió, assegura que les solucions als problemes de la ciutat requereixen la col·laboració entre l'Ajuntament i el sector privat i evidència que, durant els darrers anys, “a Barcelona, el sector privat sovint ha viscut sota sospita”.
Explica que la percepció internacional de Barcelona "segueix sent molt bona", però que no es pot menystenir la sensació de deteriorament de serveis bàsics com la seguretat, la neteja o la mobilitat i problemes com el complicat accés a l'habitatge. “Els quatre anys vinents de mandat municipal seran crucials per redreçar aquests problemes i millorar la qualitat de vida que la ciutat ofereix”, assenyalen els empresaris.
Sobre mobilitat, lamenten que l'avenç de les superilles i els eixos verds s'ha fet "sense el consens necessari" i amb una dotació insuficient de transport públic que compensi la reducció d'espai per als vehicles privats.