El Cercle d’Economia reclama un pacte entre partits i rebutja la convocatòria d’unes noves eleccions. La institució presidida per Jaume Guardiola assegura que una repetició electoral “podria augmentar la desafecció de la ciutadania respecte de la mecànica democràtica” i exigeix als diferents actors polítics un pacte per tal de “forjar majories sòlides i estables que permetin fer polítiques ambicioses”.

“Des del 2010 s’han succeït cinc legislatures autonòmiques amb una duració mitjana de poc més de dos anys i mig, molt per sota dels quatre anys que marca la normalitat estatutària. Aquest període d’anormalitat institucional s’ha d’acabar, perquè, se’n sigui més o menys conscient, la normalització de l’excepcionalitat té uns costos extraordinaris”, critiquen des del Cercle, que afegeixen que “el canvi de model que cal tirar endavant demana acordar polítiques que s’hauran d’anar consensuant durant més d’una legislatura”. A banda, l’organisme reclama als polítics un lideratge “realista i ambiciós” i apunta que “la legislatura que comença després de les eleccions del 12 de maig és una oportunitat que no es pot perdre”.

Així ho ha indicat l'entitat en la nota d'opinió publicada aquest dijous a les portes de la 39° edició de la Reunió Cercle d'Economia que tindrà lloc entre el 22 i el 24 de maig al Palau de Congressos de Catalunya. Amb el títol El món a prova. Estratègies per impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi, la institució barcelonina té l'objectiu d'abordar la situació geopolítica actual, les pròximes eleccions al Parlament Europeu i la importància de la productivitat i el benestar per a la competitivitat de l'economia, entre altres. 

La reforma del finançament, inajornable

El coratge que reclama el Cercle a la classe política perquè pactin i evitin una repetició electoral també l’exigeix perquè es pactin un nou sistema de finançament, la reforma del qual qualifica d’“inajornable” i “urgent”. En aquest sentit, la institució considera “imprescindible” que les comunitats autònomes (CA) tinguin capacitat normativa i recaptatòria perquè puguin gravar les bases fiscals que es generen en el seu territori, en la línia amb la proposta que ja va fer el 2018, segons la qual tant el govern espanyol com el de cada CA puguin gestionar i recaptar els seus tributs.

Quant a la proposta del pacte fiscal, proposat pel govern català en funcions, el Cercle considera que, “en tot cas”, s’hauria d’assegurar un mínim nivell de solidaritat entre comunitats (mesura que ja està prevista) i que “hauria d’incorporar les comunitats de règim foral [Euskadi i Navarra] en el mecanisme de solidaritat interterritorial d’Espanya. El Cercle aposta per un sistema de bases fiscals compartides, en la mateixa línia que el Canadà. Una reforma que considera “ambiciosa però factible, només depèn de la voluntat política”, i que hauria de ser acceptable per al conjunt d’autonomies, en la mesura que “podrien sortir-ne totes beneficiades”.

Sobre això, el Cercle adverteix als grans partits estatals que “no fer res” o fer “un mínim retoc” en el sistema vigent “seria un gran error”. No només perquè condemna les CA a operar amb un sistema “molt deficient i obsolet”, sinó perquè “una part no menor de la desafecció creixent que hi ha hagut a Catalunya els darrers anys respecte a Espanya té a veure amb la manca de voluntat política per abordar el problema de l’“infrafinançament crònic de la Generalitat”.

Creixement de la productivitat

Paral·lelament, el Cercle assenyala que el creixement de la productivitat a Espanya és "molt més baix i s’allunya del de la Unió Europea" i agrega que entre els anys 2000 i 2020 la distància s’ha doblat. “Ha passat d’un 6% a un 12% inferior”, critica. "El missatge que ofereixen Catalunya i la Comunitat de Madrid, els dos grans motors de l’economia espanyola, tampoc és encoratjador. Només el País Basc presenta un nivell de productivitat relativament elevat i s’apropa a les regions més productives", esgrimeix a la nota. 

Per aquest motiu, argumenten que és “clau” identificar els pols de productivitat propers, assegurar la interconnexió i que comptem amb les infraestructures tant físiques com tecnològiques per maximitzar el potencial econòmic de les empreses i el capital humà presents en el territori. “Sense una mínima cooperació entre les diferents administracions i els diferents territoris, difícilment podrem competir i fer un pas endavant”. "El problema de fons és la falta d’un model econòmic clar i ambiciós a llarg termini. Hem sentit dir molts cops que l’objectiu és tenir una economia d’alt valor afegit, en la qual es prioritzin els sectors tecnològicament punters i que sigui capaç de generar llocs de treball de qualitat i, per tant, ben remunerats. Malauradament, la realitat és, en gran manera, una altra. Tret de casos puntuals, des de fa ja molts anys es genera majoritàriament molta ocupació -en gran part vinculada al turisme i a activitats comercials- amb salaris molt baixos. Això és el que explica que Catalunya i Espanya en el seu conjunt hagin perdut posicions relatives en el rànquing europeu de la productivitat", acaba.