La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha expressat després de la baixada de tipus d'interès que el pronòstic dels experts continua sent que la inflació tanqui l'any al 2,5%, passi al 2,2% el 2025 i 1,9% el 2026, moment en què s'assolirien els objectius per frenar les polítiques restrictives. Ha foragitat opcions de tornar a baixar tipus a l'octubre, sense decantar-se explícitament i no volent apostar per "cap senda concreta de tipus", però ha destacat que "la inflació domèstica no és satisfactòria, és persistent".

"Només queden sis setmanes per al 17 d'octubre, pròxima reunió, és poc temps en relació amb altres intervals. Depenem de les dades, no em puc comprmeter de cap manera referent a les dades", ha dit. La inflació subjacent, resultat de descomptar els béns més volàtils com aliments frescos o energia, ha de passar al 2,3% el 2025 i al 2% el 2026, ha dit Lagarde. La inflació de serveis, que ha pujat del 4,2 al 4,4%, "és la que necessita més compensión".

Lagarde ha defensat la baixada actual perquè "els pronòstics de desinflació es van complint", però ha estat taxatiu sobre avançar futures baixades associades a les dades. "Mantindrem els tipus d'interès restrictius el temps que sigui necessari", ha dit.

La pujada dels costos salarials, especialment recurrent al sector serveis, empeny cap a dalt la inflació, ha defensat la dirigent, que ha pronosticat que aquestes pujades de sous estan apropant-se al seu sostre i començaran a moderar-se en els mesos vinents. "Els beneficis empresarials estan esmorteint aquestes pujades", ha defensat Lagarde, que ha defensat que la crescuda del P.I.B europeu del 0,2% en el segon trimestre ha estat sostinguda per "les exportacions netes i la despesa pública", però que "l'activitat econòmica continguda reflecteix una debilitat del consum intern i de les inversions".

Quant a l'avaluació de riscos, Lagarde ha assenyalat que "continuen apuntant a la baixa", però existeixen riscos per una "menor demanda per a les exportacions de la zona euro per una economia més feble o l'escalada de tensions geopolítiques". "La guerra injustificada a Ucraïna o el conflicte a l'Orient Mitjà podrien derivar que les empreses i llars tinguin menys confiança i el comerç global podria patir problemes", ha afegit.

"Els serveis han contribuït al creixement, mentre que la indústria i la construcció han contribuït de manera negativa", ha resumit Lagarde, que ha avalat l'informe Draghi pari reimpulsar a la indústria i l'informe Letta per apostar pel mercat únic. "Apunten a la necessitat urgent de reformes", ha dit. "Implementar el marc de governança revisat de la Unió Europea de manera integral i transparent és clau", ha dit. I ha assenyalat que la UE ajudarà a "reduir els dèficits governamentals i índexs de deute de manera sostenible".

La presidenta del BCE, finalment, ha donat la benvinguda a José Luis Escrivá com a governador del Banc d'Espanya i ha assenyalat que ha aportat "contribucions molt significatives" en la seva primera reunió en el cercle de governadors.