Com cada mes d'agost, la Reserva Federal es reuneix a Jackson Hole, a Wyoming, per fer balanç de la situació econòmica americana i per analitzar l'evolució de l'economia i la política monetària global duta a terme pel banc central. La reunió anual de Jackson Hole, en la qual participen banquers centrals, acadèmics, ministres de finances i alguns directius i empresaris de companyies privades, marcarà, si no hi ha cap revés, l'inici d'un nou cicle de baixades de tipus als Estats Units. El conclave arrencarà aquest dijous i s'allargarà fins al 24 d'agost. Aquest any el tema a tractar és: Reavaluar l'eficiència i la transmissió de la política monetària.

La cita de 2024, entre les muntanyes rocoses i la idíl·lica vall, prendrà un interès més rellevant, ja que les declaracions del president de la Fed, Jerome Powell, i les conclusions de la trobada seran determinants per saber si comencen les baixades de tipus d'interès. Els comentaris de Powell seran analitzats minuciosament per les pistes que pugui donar de cara a la reunió del pròxim 18 de setembre, ja que s'espera que els tipus d'interès comencin a baixar. Les dades recents apunten que una retallada de 25 punts bàsics al setembre sembla l'escenari més probable que una reducció major, encara que les pròximes dades d'ocupació als Estats Units seran clau per prendre una decisió sobre els tipus.

Els analistes auguren la possible retallada de tipus després de conèixer l'IPC americà del mes de juliol, ja que, per primera vegada des de 2021, s'ha situat per sota del 3%. Davant d'unes dades esperançadores, tot fa a pensar en una retallada al setembre, seguit d'altres en els pròxims mesos. De fet, ara el mercat el que discuteix és si la retallada serà de 25 o de 50 punts bàsics i les pròximes dades d'ocupació seran crucials, segons els experts.

"El cicle de retallades començarà al setembre"

Per a Jack Janasiewicz, estrateg de carteres de Natixis IM Solutions, "aquest any les expectatives són més grans de l'habitual i tots els ulls se centraran en el president de la Reserva Federal, ja que els inversors busquen obtenir informació sobre la futura direcció de la política monetària", i adverteix que "no esperin que Powell prometi una retallada de 50 punts bàsics per a la reunió de setembre. És d'esperar que parli sobre el canviant equilibri de riscos, mentre fa una picada d'ullet tàcita a l'inici del cicle de flexibilització al setembre. Encara que no esperem que el discurs sigui en absolut de línia dura, la lectura dels marros de cafè hauria de reforçar el que ja descompten els mercats: el cicle de retallades començarà al setembre. I és probable que el mercat tingui raó en suposar tres retallades de 25 punts bàsics en cada reunió fins a finals d'any".

Des de Bankinter informen en una línia semblant i assenyalen que "la clau ara està en dilucidar el ritme i la intensitat de les baixades que planegen els bancs centrals, d'allà la importància que té la reunió a Jackson Hole on l'eficàcia de la política monetària és l'eix central del debat".

Calma als mercats després de la muntanya russa de les borses de principis de mes

A més, els inversors arriben a la cita amb el panorama més clar, com mostra la recobrada calma dels mercats borsaris. Les dades d'ocupació i consum publicats aquesta setmana allunyen el risc d'una recessió als Estats Units i el descens de la inflació obre les portes a una retallada dels tipus d'interès al setembre. La decisió del Banc del Japó de retardar noves pujades de tipus també ha tranquil·litzat els inversors, sobretot els que s'havien endeutat en iens per comprar actius més rendibles denominats en altres divises, una pràctica coneguda com a carry trade. En qualsevol cas, el conclave arriba amb menor angoixa del previst després de la caiguda borsària del 5 d'agost, que va afectar sobretot les borses asiàtiques, encara que va impactar també als parquets de tot el món. Els nervis van començar a apaivagar-se amb l'actitud cautelosa del Banc del Japó i, en els últims dies, aquesta tranquil·litat més gran s'ha consolidat amb un grapat d'indicadors macroeconòmics.

Les dades sobre vendes minoristes i peticions de subsidis d'atur van afegir més elements per pensar en un aterratge suau de l'economia nord-americana. "Aquestes dades demostren una vegada més que el risc de recessió continua sent baix als EUA, fins i tot quan l'economia es desaccelera des de nivells de creixement insosteniblement forts", recalca Ronald Temple, estrateg en cap de Mercats de Lazard. Segons la seva opinió, "els arguments a favor d'una flexibilització de 25 punts bàsics per part de la Reserva Federal són sòlids com una roca, però hi ha pocs senyals que suggereixin la necessitat d'una reducció de 50 punts bàsics".

La moderació dels preus també tranquil·litza els mercats, ja que, en cas de necessitat, permetrà a la Fed jugar la carta de la retallada de tipus en un grau més alt o més baix. Segons Tiffany Wilding, economista de Pimco, una de les gestores de fons més grans del món, l'evolució dels preus "hauria d'augmentar encara més la confiança de la Reserva Federal en què la inflació està tornant de forma sostenible al seu mandat a llarg termini del 2%".

Un congrés amb més de 40 anys d'història

Jackson Hole se celebra des de l'any 1978 i sempre s'ha dut a terme l'última setmana d'agost. Al principi va començar sent un congrés per a banquers, però en els últims anys s'ha convertit en un esdeveniment per a banquers centrals. De fet, des de l'any 1982 fins a l'actualitat la representació de banquers de Wall Street ha baixat des del 27% fins al 3%, mentre que la dels banquers centrals han pujat del 3% al 31%.

L'esdeveniment és especialment important perquè, en els últims anys, Jackson Hole ha estat un escenari que ha donat moltes notícies que han impactat als mercats de valors. El 2012, en plena crisi del deute, Ben Bernanke va anunciar allà la tercera ronda del seu programa de quantitative easing (QE). El 2014, el llavors president del BCE, Mario Draghi, va aprofitar el congrés per establir les bases del programa d'expansió quantitativa del BCE i el 2020, en plena crisi pel coronavirus, Powell va anunciar el canvi en la definició dels seus objectius d'inflació i ocupació.