A dos quilòmetres del pobre i destruït pel terratrèmol barri de Mellah, excavadores, grues i treballadors avancen per rematar la construcció de les carpes i pavellons de conferències que, amb una extensió de 23 hectàrees, preveuen acollir del 9 al 15 d'octubre a Marràqueix a la cimera del Banc Mundiala i de l'FMI. Mentre milers de persones s'han quedat sense casa a les veïnes muntanyes de l'Alt Atles, uns 14.000 participants d'alt nivell, inclosos els Ministres d'Economia i Finances i Governadors dels Bancs Centrals dels 189 països membres acudiran a aquesta important cita que començarà just quan es compleixi un mes del terratrèmol que porta ja gairebé 3.000 morts i més de 5.000 ferits comptabilitzats.

Ara per ara, el govern del Marroc no s'ha pronunciat públicament sobre si acollirà la cimera, si bé l'agència Bloomberg ha informat que les autoritats marroquines tenen intenció de mantenir el pla inicial i les reunions.

El Banc Mundial i l'FMI, per la seva banda, no s'han expressat sobre això i, en resposta a ON ECONOMIA, repliquen el seu recent comunicat oficial on asseguren que "l'únic focus és el poble marroquí i les autoritats que estan lluitant amb aquesta tragèdia".

El 2018, aquestes reunions es van fer a Indonèsia dos mesos després que un terratrèmol colpegés l'illa de Lombok. La ministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, ha expressat el desig que se celebrin.

Aquesta grua treballa en el condicionament del recinte de la cimera del BM i de l'FMI / Germán Aranda

En l'última setmana, fins a 30 rèpliques amb una intensitat superior als 3 punts (el terratrèmol va ser de 7 en l'escala de Richter) han tingut lloc a la regió, si bé no s'han fet notar a la ciutat de Marràqueix però sí als llogarrets propers de l'Alt Atles. Els edificis de la zona rica de la ciutat, on està el pavelló de conferències, es troben pràcticament intactes, a diferència del que passa a la vetusta Medina o a la pobra Mellah, on encara dolen els 16 morts, segons dades oficials, i les desenes de cases enderrocades.

Cop al turisme

D'una banda, la cimera atrauria milers de visitants que poden compensar la pèrdua sobtada de turisme, que ja s'està fent sentir aquests dies. A l'hotel Rhacine de Marràqueix, de 4 estrelles, reconeixen a On Economia que han abaixat els preus i una factura acabada d'emetre de 200 euros per dues nits així ho confirma en comparació amb els 50 euros per nit que es paga en l'actualitat. Es dona el cas, a més, que el barri de la Medina és el més turístic de la ciutat de Marràqueix, que és la ciutat que més turisme atreu al Marroc.

El turisme representa un 11% de l'economia del país, per la qual cosa una caiguda sobtada podria tenir cert efecte, encara que no devastador, en el PIB del país, que en el primer trimestre va créixer per sobre de l'esperat, un 3,5%, i superant les previsions del 3,1% del total anual que el Banc Central Europeu va estimar el març d'aquest any.

L'afectació a les carreteres de l'Alt Atles, a la ramaderia i sobretot a l'agricultura, encara que en aquesta regió és de subsistència, també poden tenir un impacte negatiu en l'economia, si bé sembla haver-hi una base perquè cap d'ells no sigui catastròfic en termes generals.

Contrast econòmic

Però més enllà dels números a gran escala, els 6 euros al dia (180 al mes, pels 353 euros de salari mitjà) que pot guanyar un habitant de mitjana a l'Alt Atles, segons explica Ali, veí d'Ijoukak, un dels seus pobles, s'han tallat de cop amb l'ensorrament de molts dels edificis i la mort també de gran part del bestiar. Allà, una casa en condicions pot costar 40.000 euros, mentre que una cabanya en val uns 4.000.

Són preus, i estils de vida, que contrasten amb les mansions milionàries dels barris rics de Marràqueix, on es donaran cita les elits financeres mundials. Precisament, més enllà dels riscos o l'impacte econòmic de la cimera, el país pot expressar un gran contrast en posar els focus sobre els grans banquers del món en una regió en la qual, al mateix temps, encara rebran atenció milers de persones sense llar que, de moment, passen la nit en tendes de campanya a les muntanyes.

Les dues províncies més afectades pel terratrèmol, Al-Haluz i Teroudant, sumen al voltant d'1,3 milions d'habitants. Dels prop de 400.000 d'Al-Haouz, han mort més de 1.600 persones. Molt pocs supervivents segueixen a les seves cases, perquè estan destruïdes, afectades o bé per la por que ho estiguin. A Terouant, han mort 975 persones sobre una població de 900.000.

El mes de juliol passat, el Banc Mundial va aprovar finançar amb 350 milions d'euros un programa del govern per millorar la seguretat hídrica del país. Un anunci similar, de les entitats financeres, del govern o conjunt, que pugui donar resposta a la gran pregunta d'aquests milers de persones, que és on viuran i quan tindran una casa podria ajudar a atenuar el contrast entre les dues cares de l'economia que conviuran aquells dies a la regió marroquina.