Cinc de les deu localitats més demandades per trobar un pis de lloguer durant el segon trimestre de l'any es troben a l'àrea metropolitana de Barcelona, inclosa la capital catalana, segons un estudi del portal immobiliari idealista. De fet, l'Hospitalet de Llobregat encapçala la demanda relativa de lloguer entre abril i juny, seguida per Badalona i Vitòria, la primera capital de província del llistat, i després d'elles apareixen Terrassa, Manresa i Sabadell. Els segueixen la localitat madrilenya d'Alcalá de Henares, Barcelona i dues ciutats tarragonines, Salou i Reus, que destaquen per davant de la ciutat de Tarragona, al lloc 12 després de Palma.
Les capitals de província pràcticament copen el següent esglaó de les poblacions amb la pressió més gran de la demanda sobre l'oferta existent d'habitatges de lloguer, amb Madrid (15), Saragossa (16), Santa Cruz de Tenerife (17), Màlaga (18), Lleida (20) i València (22), juntament amb altres ciutats com Vilanova i la Geltrú (13), a Barcelona, Torrent (14) i Gandia (21), a València, i Elx, a Alacant (19). El llistat d'idealista dels 30 municipis amb més demanda per llogar habitatge el completen Castelló, Sant Sebastià, Benidorm (Alacant), Torremolinos (Màlaga), Arona (Tenerife), Fuengirola (Màlaga), Alacant i Sevilla.
Zones tensades a Catalunya
A començaments de mes, la Generalitat va anunciar que aplicaria un topall al lloguer d'habitatge a 131 municipis més. Aquestes noves poblacions s'afegeixen als 140 municipis que el Departament de Territori ja va declarar zona de mercat residencial tensat l'estiu passat. En la resolució, el Govern va argumentar que aquesta ampliació responia als "canvis del mercat de l'habitatge" i a la "tendència alcista del preu del lloguer" experimentat en els últims mesos. Amb la nova declaració, les zones tensades inclouran a Catalunya un total de 271 municipis, on viuen més de 7 milions de persones, la qual cosa suposa el 90% de la població.
L'ampliació afecta ara els municipis catalans de més de 2.000 habitants que no formaven part dels 140 ja declarats i que compleixen algun dels requisits que marca la Llei estatal per al dret a l'habitatge. El primer, que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca i el segon, que el preu del lloguer o compra dels habitatges hagi experimentat en els últims 5 anys un increment acumulat d'almenys 3 punts per sobre de l'IPC.
Això suposa que el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu de l'últim contracte vigent en els últims cinc anys, una vegada aplicada la clàusula d'actualització anual d'aquest contracte. A més, quan es tracti d'un gran tenidor (propietari de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensat), el lloguer no podrà ser superior a l'índex de referència del preu del lloguer.