Comprar productes sostenibles, que compleixin amb la normativa i exhibeixin el segell que ho acrediti, un objectiu perseguit per autoritats i començant per la mateixa Unió Europea inclosa la mateixa Agenda 20/30 , li surt molt més car al consumidor, fins al doble. L'estudi El veritable cost del consum sostenible, que ha publicat l'Associació d'Usuaris Financers (ASUFIN) taxa una cistella eco estàndard en 280 euros davant de la seva homòloga convencional, que baixa a 140 euros, és a dir, un 50% més cara.

Quins són els productes més cars?

Per arribar a aquestes conclusions, han analitzat fins a 109 productes ecològics, amb els seus parells corresponents no ecològics, buscant sempre la relació més homogènia per poder comparar els resultats quantitativament i s'observen diferències que van des del 315% o el 290% a les galetes de civada (5,47€ les bio, davant 1,32€ les convencionals) o pa de motlle (3,99€ el bio, davant 1,02€, el convencional), fins a una menor bretxa, del 30% en l'oli d'oliva (11,75 € l'ecològic, davant de 8,99€ el convencional) o un 27% als filets de vedella (18,83€ l'eco, davant 14,79€). Això no obstant, aquests exemples on la diferència és menor accentua que la cistella convencional ha atrapat, en el cas de l'oli i la vedella, els preus de l'eco i, per tant, la tendència inflacionista encara agreuja més la situació.

I per supermercats?

L'estudi agrupa per categories per determinar en què ens gastem més. Les diferències més grans es troben en el grup dels llegums, amb preus ressò fins a un 217% més car que els convencionals, així com en el cas dels cereals, productes d'esmorzar, pastes i carns. D'altra banda, la menor disparitat de preus es troba a les conserves de peix, que arriben a un 42%, a la llet, amb un 38% i el ja esmentat oli d'oliva. Si entrem a posar nom i cognoms als grans supermercats, l'estudi assenyala que el sobrepreu més gran en ressò correspon a Carrefour, seguida d'Alcampo, Aldi, El Corte Inglés i finalment Lidl.

Per orientar el consumidor perquè prengui consciència del món de la sostenibilitat, l'estudi incorpora algunes claus que dificulten que tinguem una gamma adequada i competitiva de producte bio als lineals dels supermercats, com són la inflació, la reduflació o inflació invisible, la percepció errònia de no apostar per productes que considerem de luxe, la manca de temps i la preocupació per la salut, que ens fa caure en "reclams erronis", sosté ASUFIN. A casa nostra, també podem sumar l'impacte climàtic començant per la sequera i la necessitat d'augmentar importacions, fins ara, ínfimes. Un exemple clar és el de la llet on Espanya veu reduïda la seva producció pel tancament de granges i ha demanat, per primer cop en la seva història del mercat, l'increment de les seves importacions de països veïns com França.

En concret, i en relació amb la percepció, cal destacar l'assumpció de reclams enganyosos i pràctiques de greenwashing generalitzades, que pot desincentivar el desig d'un consum més sostenible. La veritat és que la proliferació de segells, certificacions, etc., així com el risc de publicitat enganyosa, requereixen un esforç addicional per poder dirigir bé les nostres eleccions cap a una cistella més sostenible.