Les grans ciutats amb una important façana litoral tenen reptes importants al davant quan es parla de fomentar l'economia blava, i un dels més rellevants és la gestió que han de fer del turisme, una activitat en expansió a Espanya. Els avantatges d'obrir les ciutats al mar, però també els seus inconvenients, i la manera d'abordar aquestes problemàtiques, han de teixir complicitats entre les principals urbs d'Espanya. Així ho han posat de manifest els alcaldes de Sant Sebastià, Eneko Goia; el tinent d'alcalde d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls; l'alcalde de Palma de Mallorca, Jaime Martínez, i l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, durant el primer debat de la jornada Els reptes de l'economia blava, organitzat per El Nacional i On Economia, aquest divendres, al Museu Marítim de Barcelona.

Els màxims representants municipals, acompanyats de Jaume Giró, president de la Comissió d'Empresa i Treball del Parlament de Catalunya, han coincidit a defensar que l'economia blava és una gran oportunitat per al desenvolupament de les seves ciutats, però que s'ha de fer no només des del punt de vista econòmic, sinó també tenint en compte la sostenibilitat i la cura de l'entorn urbà. I en aquest últim capítol —com era d'esperar—, la gestió del turisme ha pres protagonisme de bona part del debat.

En el decurs de la taula rodona, moderada per José Antich, director d'El Nacional, els ponents han exposat els projectes que estan duent a terme en cadascuna de les seves ciutats i els pros i contres d'un turisme que aporta molt als PIB locals dels seus municipis, però que també obra interrogants sobre la seva massificació i la recerca d'un viatger que aporti valor afegit, i sobre la seva convivència amb els ciutadans residents.

Tot emmarcat en el context del canvi climàtic i la sostenibilitat, sobre el qual Jaume Giró ha advertit que “parlar d'economia blava en present i en futur és parlar d'energia i aigua”. “Si no disposem d'aigua dolça i d'energia renovable, no hi ha ni economia blava, ni economia de cap mena”, ha insistit. Per al diputat de Junts i exconseller d'Economia, “energia, aigua i turisme s'han de combinar en un cercle virtuós, perquè el mar ens pot proveir d'aigua —per mitjà de les dessalinitzadores— i d'energia —amb la instal·lació d'eòlica marina—”; i d'un turisme al qual si la ciutat no li ofereix qualitat i serveis, “deixarà de venir”, quan és un generador de riquesa. En aquest sentit, Giró ha dit que “com a defensor del turisme” entén que “Catalunya i Barcelona, dins d'una economia de mercat regulada, han de vetllar per un bon desenvolupament del turisme”.

Sant Sebastià, diferent

Aquesta màxima l'han subscrit, des de diferents posicionaments, els representants municipals que configuraven la taula rodona. Caldria assenyalar que Eneko Goia, alcalde de Sant Sebastià, governa una ciutat amb uns condicionants relativament diferents dels de Palma, Badalona i Barcelona, però també dirigeix un municipi que ha hagut de prendre decisions sobre el foment de l'economia blava, la preservació de l'entorn urbà i la convivència entre residents i turistes. En aquest sentit, ha exposat que, en el segle XIX, es va prendre la decisió que la badia continués sent per al gaudi dels visitants i que això —vist amb perspectiva— ha estat una fortuna, perquè avui tenen “una de les millors platges del món” i la ciutat “mira al mar”. No obstant això, tenen una assignatura pendent que intenten resoldre: “Hem oblidat el riu, que també pot ser una font de generació de riquesa urbana”.

Però dins d'aquesta aposta pel turisme, Sant Sebastià s'ha servit de les seves competències municipals per fer-ne una bona gestió que, sovint, ha passat per regular determinats aspectes, com ara el nombre de pisos turístics o la limitació de visitants a determinades zones de la ciutat en períodes concrets... L'alcalde Goia ha admès, però, que la realitat del seu municipi —per la seva ubicació geogràfica— “és molt diferent de la que teniu vosaltres”, ha dit adreçant-se a la resta de ponents. “Nosaltres, per sort, no tenim problemes amb la sequera, ans al contrari, potser tenim massa aigua; tanmateix, els canvis climàtics extrems que cada vegada sovintegen més malmeten la nostra costa, i hem d'actuar”.

Badalona, el 'banderín de enganche'

Als canvis climàtics i el seu efecte en el litoral també s'hi ha referit l'alcalde Albiol. Ha fet gala dels esforços del consistori de Badalona per convertir la ciutat en “un referent en el món de la nàutica, directament i indirectament”, potenciant el port de ciutat, “que no havíem explotat en totes les seves possibilitats”. Ha esmentat el paper del port de Badalona, que ha estat important per allotjar algun dels equips femenins del campionat de la Copa Amèrica de vela. “Som el banderín de enganche de Barcelona”, perquè “som complementaris, no alternatius, a la ciutat de Barcelona”, ha remarcat. 

L'alcalde de Badalona ha exposat que és també una oportunitat per revaluar algunes zones i ha esmentat el desenvolupament d'un nou barri residencial, l'obra d'infraestructura per connectar el port amb la rambla de la ciutat, i el foment d'activitats relacionades amb l'economia blava. També ha anunciat que pròximament se signarà la construcció de tres dipòsits d'aigües fluvials per resoldre un dels problemes principals que afronta actualment la ciutat.

Palma, turisme i manca d'aigua

La gestió de l'aigua i del turisme també és crucial a Palma de Mallorca. L'alcalde Jaime Martínez ha admès que s'han perdut molts anys sense posar la ciutat i el seu centre històric de cara al mar, i que ara “estem actuant per revertir aquesta situació”. Partint de la idea que “s'ha de treballar per gestionar el turisme”, Martínez ha llançat una crida a la resta de ciutats presents a la taula, i l'ha fet extensiva a altres urbs de la Mediterrània per debatre, consensuar i buscar solucions per a “un turisme que no deixarà de créixer”. “S'ha de parlar d'innovació, de tecnologia, d'alternatives, de sostenibilitat, d'economia blava... però també s'ha de parlar de turisme”, ha dit l'alcalde d'un dels principals destins turístics de les Illes Balears, que, juntament amb Canàries, “acullen el 50% dels 100 milions de turistes que arribaran aquest any a Espanya”.

Barcelona, parlar sobre creuers

En aquest punt, l'alcalde de Palma ha tingut el suport del tinent d'alcalde de Barcelona, Jordi Valls, que ha subscrit que el Mediterrani acull el 25% de tots els creuers que naveguen arreu del món: “Hem de parlar entre ciutats”. Segons Valls, l'economia blava és fonamental per al desenvolupament de la ciutat de Barcelona en molts àmbits d'activitats i és un eix d'innovació i tecnologia. En aquest sentit, ha valorat els projectes que l'Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona estan impulsant en aquesta matèria.

Valls ha defensat el turisme a la ciutat, però ha reclamat “capacitat de gestió”. També ha destacat positivament que la ciutat de Barcelona tingui el suport del conjunt d'actors que configuren l'ecosistema del turisme a la ciutat, en el sentit que també són partidaris de fer una bona gestió de l'arribada massiva de visitants, “encara que no ho vegin des de les mateixes perspectives, però sí que estan d'acord en el fet que cal gestionar-ho”, ha concretat Valls.