Una part substancial del teixit empresarial català fa front comú per denunciar i fer arribar al conjunt de la ciutadania el que demostren amb dades: la cronificació del dèficit fiscal català en una mitjana del 8% del PIB, des del 1986, resta competitivitat a l’economia i ofega el benestar social dels catalans. L’infrafinançament, que situen en 20.000 milions d’euros, fa que l’economia vagi perdent pes en tots els indicadors de benestar i vegi com el seu pes en el PIB també s’estanca amb relació a altres regions espanyoles o d’Europa. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu del manifest que han signat les entitats empresarials amec, Cecot, FemCAT, la Comissió Economicofiscal de PIMEC i les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona i Sabadell.

D'acord amb un estudi elaborat pel Col·lectiu Economistes pel Benestar, que lidera l’exdegà del Col·legi d’Economistes, Joan B. Casas, els empresaris reclamen que Catalunya pugui gestionar els recursos econòmics que genera, sense entrar en quin hauria de ser el model de finançament autonòmic, partint sempre del criteri de la “solidaritat” fiscal entre territoris, però sense que això impliqui “subvencionar”. Parteixen del fet que “queda demostrat” que Catalunya és la segona comunitat en aportació de recursos per habitant a les arques espanyoles i, en canvi, és la desena un cop es redistribueixen i “passa a la catorzena si es considera el diferencial de l’índex de preus”.

Després d’insistir “que no s’està reclamant un sistema fiscal foral, com el cupo del País Basc”, s’adverteix que un ciutadà basc té un 84% més de recursos públics que un català i això, traslladat als recentment aprovats pressupostos de la Generalitat per al 2023, el volum de despesa prevista del voltant dels 40.000 milions d’euros “s’enfilaria als 60.000 milions” si es tractés de País Basc. Això afecta directament als serveis cap al ciutadà. Viure al País Basc, representa tenir en recursos un 169,6% més de serveis socials, un 54,3% més en educació, i és un 330,3% superior en diners destinats a R+D+i.

Casas ha explicat que aquests greuges es tensen encara més davant la conjuntura actual, després de la crisi de la pandèmia, com demostren per exemple, les recents vagues a la sanitat i l’ensenyament. A més, ha dit, l'economia catalana ha hagut d'afrontar un important impacte immigratori en les últimes dècades, en passar de sis milions d'habitants als gairebé vuit actuals, i en paral·lel ha hagut d'afrontar successives crisis de gran impacte econòmic. En aquest senti, valoren que Catalunya ha fet una "excessiva" aportació neta a la solidaritat amb la resta d'Espanya, la qual cosa ha afectat negativament a la seva economia i al benestar dels seus habitants.

En concret, el manifest denúncia que entre 2000 i 2019 el creixement del consum i el PIB per habitant han crescut per sota de la mitjana del conjunt d’Espanya. En percentatges, mentre el creixement del consum per habitant ha estat d’un 1,7% a Catalunya, la mitjana de la resta d’Espanya ha estat del 8,6%; i en el mateix període el PIB per càpita va repuntar un 14,2% a Catalunya, per sota també de la mitjana estatal, situada en el 17,8%.

Dèficit també en inversió en infraestructures

Capítol a part són les inversions estatals en infraestructures, on Catalunya també està infrafinançada. L’estudi d’Economistes pel Benestar -que configuren acadèmics com Albert Carreras de Odriozola, Francesc Raventós Torras o Josep Reyner Serra- posa de manifest que el percentatge d’inversions que l’Estat espanyol executa a Catalunya és inferior al seu pes al conjunt del PIB, és a dir per sota del seu pes poblacional i econòmic. A més, no té en compte les necessitats de l’economia catalana, com mostra la situació en què es troba el desenvolupament del corredor mediterrani, o la situació de la xarxa ferroviària de Rodalies.

L'economista Joan B. Casas, en nom del col·lectiu Economistes pel Benestar, ha presentat el manifest a la Cambra de Comerç de Barcelona, i ha assegurat que l'experiència de les últimes dècades demostra que l'infrafinançament de Catalunya és alguna cosa "difícil" de solucionar si no s'aconsegueix "el control dels recursos propis". Per això, els promotors del manifest, entre els quals no figura la patronal Foment del Treball, busquen seguir ampliant el nombre d'adhesions, estendre aquesta reclamació al conjunt de la societat catalana i col·locar aquest element "clau" en el "centre del debat".

Per la seva part, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, ha aclarit que els signants estan d'acord en el "diagnòstic", és a dir, a denunciar les deficiències del sistema de finançament actual, però que respecte a la solució tindrien "diferents propostes".