Enmig de la crisi d'accés a l'habitatge, dels avenços per regular el lloguer de temporada i de pisos compartits per part del Govern i quan el preu per habitació a Barcelona supera els 600 euros de mitjana segons l'últim informe de Fotocasa, la fira The District ha presentat aquest dilluns la seva edició d'aquest any apostant per dos anglicismes que serveixen per posar al mercat un lloguer temporal i d'habitacions a preus més alts enfocats en estrangers d'alt poder adquisitiu: co-living i flex-living. Just quan els joves, i cada vegada menys joves, més en pateixen per pagar una habitació i encara més per un lloguer.

El president de la fira immobiliària que vol ser referent internacional del sector, Juan Velayos, soci fundador de JV20 Investment and Advisory, ha obert la presentació en el Cercle d'Economia defensant que la fira posarà "el capital en el centre" amb la filosofia de ser un esdeveniment "molt pragmàtic" on es tanquin negocis a les sales de reunions. L'idioma vehicular serà l'anglès per la vocació de referent internacional que té l'esdeveniment, que tindrà lloc en la Fira de L'Hospitalet i que l'any passat va viure protestes d'activistes antidesnonaments que van ruixar amb pintura als assistents.

En l'edició d'aquest any, The District espera comptar amb 12.000 assistents, 2.000 més que l'any passat, dels que 1.200 són inversors, 400 conferenciants i 90 periodistes que ja estan acreditats. La fira de 14.000 metres quadrats tindrà 300 hospitalities, sales de reunions privades, en les quals pot acollir a més de 600 reunions one-to-one. "L'objectiu és que es puguin dur a terme en pocs dies reunions que per agenda podrien portar mesos", ha dit Velayos. El lema serà "Elevate your business, accelerate your deals (Eleva els teus negocis i accelera els teus tractes)".

El flex living "una necessitat de mercat"

A la primera taula rodona, el CEO de Badi, Carlos Pierre Trias de Bes, ha defensat que en ciutats com Barcelona, "on hi ha una demanda de temporalitat clara", els models d'habitatges de co-living i flex living tenen un potencial de creixement, que podria encaixar en la nova regulació que prepara el Govern. "Tant de bo el regulin i tingui unes mesures clares", ha dit Pierre de Travi, que ha defensat que l'habitatge temporal "és molt poca" i suposa només el 0,3% de l'oferta (i el 3% de la de Badi), malgrat que el potencial de creixement arriba al 5% per la demanda actual.

Malgrat la seva afirmació, a les plataformes de lloguer cada vegada costa més trobar un habitatge que no sigui temporal. De fet, el mateix portal Idealista va publicar el juliol que el lloguer de temporada creixia un 55% des d'abril en un període durant el qual el permanent queia un 17%. La picardia de llogar pis amb contracte de temporada a llogaters que busquen residència permanent ha posat en alerta als governs català i espanyol que han implantat mesures de regulació en veure que és una via per esquivar la regulació de preus.

Tanmateix, Pierre Trias de Bes ha defensat que el flex living "és una necessitat de mercat real" i que "no hi ha oferta per a la demanda que hi ha". El 'flex-living' es caracteritza per contractes temporals en pisos ja moblats i condicionats per entrar immediatament, mentre que el 'co-living' és un model de pisos compartits amb inversions en interiorisme, mobles i serveis que permeten treure una major rendibilitat més amb preus més alts que un pis normal.

José Antonio Alarcón, director de gestió immobiliària del Banc Sabadell i moderador de la taula, ha defensat que "és normal que la rendibilitat sigui més alta perquè la inversió és més alta". Pierre també ha rebut el suport de Francisco Pérez, conseller delegat de Culmia. "Els estudiants estrangers exerceixen una pressió sobre el mercat i allà ciutats com Barcelona han de tenir figures com el co-living. Ha de poder venir un estranger a viure 9 mesos a treballar i anar-se'n i aquí no hi ha oferta com a Madrid", ha dit, així com ha defensat que existeix una llei d'urbanisme per regular els usos i tipus d'habitatge.

EL CEO de Badi ha explicat que "cada 3 mesos augmenta la demanda" d'aquest tipus d'habitatges i que, "hi ha vegades que dona més rendibilitat, però ofereix serveis que no té un lloguer residencial". "El risc del living és el mateix que el del lloguer residencial", ha culminat.

El consens de construir més habitatge

Abans d'entrar a parlar de l'habitatge de lloguer temporal i compartit, Francisco Pérez, de Culmia, ha repassat algunes xifres del sector de l'habitatge i ha recordat "els famosos 180.000 habitatges" promesos per Pedro Sánchez, mentre Espanya rep "la pressió de la demografia sobre el sector". "El sector de l'habitatge nou s'ha convertit en un sector petit, se'n construeixen 90.000 a l'any", ha dit, encara que alhora es creen 250.00 llars.

Amb un parc de lloguer del 19% i només 300.000 habitatges assequibles, segons ha repassat Pérez, la solució per a la població vulnerable és complicada, ha defensat. Ha defensat que per potenciar l'habitatge social i l'assequible és necessària una "desburocratització de l'administració", en línia de l'informe Draghi sobre Europa publicat un dia abans. A més, ha defensat una major industrialització de l'habitatge amb allò que es coneix com a "fàbriques d'habitatges" que utilitzen noves tecnologies per construir.

Pérez, amb suport en un estudi del sector, ha estimat que Espanya necessita inversions de 108.000 milions d'euros en la pròxima dècada per poder construir l'habitatge que necessita i aconseguir baixar els preus, que segons coincideixen les veus del sector és un problema d'oferta i demanda i no d'especulació o necessitat de regulació de preus.

Per la seva part, Miguel Acosta, corporate general counsel d'Aliseada, ha defensat que "la baixada de tipus serà una bona notícia" i ha recordat que les recents pujades no han tingut un efecte important sobre la demanda d'habitatge. "La demanda és tan important que no es nota tant", ha dit, i ha defensat que és necessari l'"atracció de capital estranger" per construir més habitatge a Espanya. "Si a això afegim un finançament, sigui europea a través del BEI o les línies ICO, amb finançament amable, fàcil i estable, crec que tenim els pilars per revertir la situació", ha dit Acosta.

El directiu ha recordat que el problema de l'habitatge és "internacional" i que afecta "les grans metròpolis" i que l'habitatge assequible és una aposta menys atractiva perquè ofereix "rendibilitats de menys de dos diígitos". "Per això és necessari la col·laboració publicoprivada, que doni seguretat jurídica i un pla de negoci", ha afegit.

L'habitatge buida i l'ocupada, ha afirmat, són uns altres dos problemes per al mercat de l'habitatge, i ha deixat clar que "per a les famílies vulnerables que ocupen cal donar una solució", que ha d'anar a càrrec "de les administracions públiques" i no del ciutadà. "Quan hi hagi prou habitatge nou, no farà falta habitatge assequible, encara que sí habitatge social, i veurem que l'oferta i la demanda poden conviure d'una altra forma i també amb el lloguer temporal, que representarà un percentatge molt petit i no li donarem importància," ha desenvolupat.

Turisme desestacionalitzat i oferta de "valor afegit"

Rere la taula sobre living, Víctor Iborra, partner de Meridia, i Carlos Miró, managing director a Espanya i Portugal d'Hilton, han parlat sobre hotels i pisos turístics de nou sota l'anglicisme d'hospitality. Iborra ha defensat la "desestacionalització" del turisme per alleujar la saturació i ha expressat la seva aposta per "escoltar el consumidor", per la qual cosa ha defensat també el co-living i un sector hoteler que ofereixi "un valor afegit superior".

Va mirar per la seva part ha repassat les xifres de Hilton a Espanya, que compta amb 22 hotels i 8 en construcció, i el seu gran potencial de creixement, basat sobretot en els afiliats a la marca Hilton, que són 195 milions al món i suposen el 62% de la seva ocupació hotelera i, a Espanya, augmenta al 86%.

L'Ajuntament defensa la seva presència a la fira

La jornada l'ha tancat Joan Ramon Riera, comissionat d'habitatge, de l'Ajuntament de Barcelona, que ha assenyalat que la pujada de lloguers del 4% a Barcelona davant el 14% a Madrid té a veure amb la regulació de preus, i ha defensat que la Llei d'Habitatge va en la línia de la Llei de Salut aprovada en el 1986 per Ernest Lluch per convertir-la en un dret universal.

Segons Riera, és "turborrevolucionario" que el consistori assisteixi a la presentació de The District (en contrast amb l'antecessor govern d'Ada Colau) i són necessàries "polítiques de dinamització de l'oferta per garantir el dret a l'habitatge", que s'han de portar a càrrec de la mà entre sectors públic i privat.