La guerra d'Ucraïna s'ha convertit en un os dur de rosegar per a tots els Governs internacionals. El conflicte armat ha suposat un abans i un després per a totes les nacions, sobretot en el pla energètic. I és que, una de les conseqüències més grans que deixa la guerra un any després del seu inici és una crisi energètica sense precedents. La posició de Rússia com un dels principals actors del mercat del gas, unit a la tensió entre l'estat federal rus i la Unió Europea, ha provocat una escalada dels preus energètics que ha portat al camí de l'amargor a tots els països, entre ells, a Espanya.
El país ibèric és un dels que hi ha estat, i segueix estant, més actius en el pla energètic. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic liderat per Teresa Ribera ha tingut un any carregat de variacions al mercat del gas, en el de la llum, i, per descomptat, amb els carburants. L'ens públic no ha parat de treballar, llançant mesures enfocades en pal·liar l'efecte de la crisi energètica, la qual ha portat una alça dels preus dels productes energètics mai vistos. Per posar un exemple, el 2022 va ser l'any amb el preu de la llum més car de la història, amb una mitjana de 209 euros per megawatt/hora, segons dades de l'OMIE.
El primer any de guerra, Espanya també ha vist com el preu del dièsel escalava fins als 1,87 euros per litre, el més alt de la història. En el mateix lapse, el preu de la gasolina va arribar a superar la barrera dels 2 euros per litre. La llum va emergir fins a 545 euros per megawatt/hora a començaments del març passat. En les mateixes dates, el preu del gas en el Mibgas va ascendir fins als 224,35 euros per megawatt/hora. En definitiva, uns costos energètics impossibles d'assumir per a gran part dels espanyols.
Davant d'una conjuntura així, i veient que la recrudescència de la guerra i la tensió de Rússia amb Occident anava a més, el Govern d'Espanya es va aventurar a llançar una sèrie de mesures per intentar contrarestar l'efecte negatiu dels sobrecostos energètics. L'objectiu: minimitzar l'impacte d'uns preus que, per si mateix i comptant amb els ajuts governamentals, continuen sent elevats. Alhora, aquestes mesures, moltes de les quals encara prevalen, es van dissenyar amb l'objectiu d'equilibrar els preus de les commodities als principals mercats.
La bonificació pels carburants
Entre les més destacades, i una de les primeres que l'Executiu nacional va aprovar, va ser la bonificació per als carburants. El preu de la gasolina i del dièsel ha tocat nivells rècord, motivats pel valor del Brent, petroli de referència a l'eurozona que, durant 2022, va mantenir un cost mitjà de 101 dòlars. Davant dels sobrecostos i les dificultats dels espanyols per assumir aquests preus disparats, el Govern d'Espanya va activar una ajuda de 20 cèntims per litre per abaratir el valor dels combustibles.
L'esmentada mesura va ser aprovada l'1 d'abril del passat exercici, prorrogada a començaments de juny fins al setembre, i estesa fins al 31 de desembre, data en la qual la bonificació va deixar d'estar disponible per a tots els espanyols. L'Executiu va decidir no prolongar l'ajuda per als carburants, ja que aquests van començar a donar símptomes d'una depreciació, que, avui dia, s'està veient. En l'actualitat, l'ajuda per la gasolina i el dièsel està disponible fins al 30 de juny de 2023 únicament per als professionals del transport professional per carretera, tal com especifica el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
L''excepció ibèrica', una eina elemental
Una altra de les grans mesures que ha adoptat Espanya, amb el vistiplau de la Comissió Europea, va ser la denominada 'excepció ibèrica', la qual topa el preu del gas en el Mibgas, que és el mercat d'Espanya i Portugal. Aquesta eina, que s'ha convertit en una de les més efectives en matèria energètica, fixa el preu del gas en 40 euros per MWh. Va ser aprovada el 8 de juny de 2022, però la intervenció sobre els preus del mercat va començar el 15 de juny.
Tal com està concebuda aquesta mesura, el que cerca que beneficiar al conjunt dels consumidors finals de l'electricitat. Com ja va explicar ON ECONOMIA, el gas és un dels principals generadors elèctrics, encara que el seu pes ha anat caient en els últims mesos. De la manera en què està conformat el 'pool' elèctric, el preu del gas, el qual sol ser elevat, eleva el preu final de l'electricitat. És per això pel que es va incorporar aquesta mesura, i fins ara, sembla estar funcionant. Doncs a finals del passat curs, el preu de la llum va descendir un 97% des de l'aplicació de l'esmentada mesura. L'eina 'ibèrica' estarà en vigor fins al pròxim 31 de desembre. Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'estalvi que ha proporcionat aquesta mesura és de gairebé 5.000 milions d'euros.
També en l'àrea del gas, el Govern d'Espanya va aprovar una rebaixa de l'IVA per a l'hidrocarbur des del 21% fins al 5%, que, segons va explicar la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, l'Estat deixaria d'ingressar uns 190 milions d'euros.
Des del control dels aires condicionats fins a apagar el llum dels aparadors
El pla d'estalvi i gestió energètica de climatització va ser un altre dels paquets de mesures ideats per combatre la crisi. L'Executiu va emetre un comunicat informant de les noves directrius que els establiments haurien de seguir amb l'objectiu de pal·liar els elevats costos energètics. Per exemple, estava prohibit posar els aires condicionats per sota dels 27 graus centígrads ni la calefacció per sobre dels 19 graus.
Una altra de les mesures que va incorporar l'Executiu va ser l'obligació per als locals de tenir tancaments automàtics, o que els llums dels aparadors s'hauran d'apagar a les 22:00 hores. Unit a això, i tal com assenyalaven des del MITECO, els immobles havien de fer una revisió extraordinària de les calderes i instal·lacions tèrmiques abans del 31 de desembre, si l'última la van fer abans de l'1 de gener de 2021.
Aquest paquet de mesures va tenir repercussió social, sobretot perquè Espanya estava immersa en plena temporada d'estiu. Sigui com fos, el Govern de Sánchez va optar per aprovar aquest pla l'1 d'agost per prosseguir amb la seva lluita contra la crisi energètica. La ministra Ribera va expressar el mateix dia de l'aprovació que Espanya no "es pot permetre el luxe de perdre un sol kilowatt-hora", assenyalant la importància de preservar el subministrament, ja que, aleshores, tampoc no estava clar sí el país tindria prou reserves per a travessar l'hivern.
La guerra d'Ucraïna, un llast per a tothom, però sobretot per als més vulnerables
Una altra de les premisses que ha mantingut l'Executiu espanyol és la de protegir els consumidors més vulnerables. És per això per la qual cosa l'Estat va atendre aquells que compten amb calderes comunitàries als seus domicilis, per exemple. Segons xifres del Banc d'Espanya, el 15%-20% del cost de les mesures contra els sobrecostos han anat focalitzades als col·lectius més vulnerables. A més d'això, el conflicte armat ha mostrat l'enorme dependència dels països als combustibles fòssils, el que, alhora, ha obligat a la majoria de les nacions a accelerar en els seus plans cap a la transició energètica, o a elaborar un full de ruta cap a les energies verdes.
El primer any de la guerra d'Ucraïna ha empès els Governs nacionals a buscar alternatives per pal·liar la urpada del conflicte armat a l'est d'Europa. La invasió russa ha estat un catalitzador de problemes a totes les arestes de l'economia. Malgrat això, si 2022 passarà a la història per alguna cosa, a més de per l'origen de la guerra, és per una crisi energètica sense precedents que ha empès els consumidors a enfrontar-se a uns costos energètics desorbitats. Cal veure si la situació es continua neutralitzant, malgrat que tot apunta que encara queda