En la declaració de la Renda (IRPF) corresponent al 2023 que ha iniciat el seu camí fins al proper 1 de juliol, l'habitatge no ha tingut modificacions en el seu tractament fiscal. L'adquisició de la primera residència no desgrava des del 2013, una mesura que es va adoptar per frenar —sense èxit— el boom del totxo i la pujada de preus, mentre que les segones residències han de tributar tots els anys per la seva mera possessió.
La firma Foro Consultoress Immobiliarios ha elaborat un estudi a fi de reflectir amb exactitud la tributació del propietari d'un o diversos habitatges a l'hora de presentar a Hisenda la declaració corresponent al passat exercici.
El treball indica que l'habitatge habitual no tributa, però té dret a deduccions en l'IRPF, encara que no per tothom. Des de l'1 de gener de 2013, només es pot aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual per les quantitats satisfetes en el període que es tracti en els següents casos:
- Si s'ha adquirit l'habitatge habitual o s'ha pagat quantitats per a la construcció de la mateixa anteriorment a 1 de gener de 2013.
- Si s'han pagat quantitats anteriorment a l'1 de gener de 2013 per obres de rehabilitació o ampliació de l'habitatge habitual, sempre que les esmentades obres hagin finalitzat abans de l'1 de gener de 2017.
- Si s'han pagat quantitats anteriorment a l'1 de gener de 2013 per a la realització d'obres i instal·lacions d'adequació de l'habitatge habitual de les persones amb discapacitat, sempre que les esmentades obres o instal·lacions hagin finalitzat abans d'1 de gener de 2017.
Les deduccions per compra d'habitatge habitual només afecten compres anteriors a 2013
En tot cas, per poder aplicar la deducció per habitatge habitual s'exigeix que s'hagi aplicat la deducció per l'esmentat habitatge el 2012 o en anys anteriors. Les quantitats que es poden desgravar ascendeixen a 9.040 euros anuals per a inversions en adquisició, rehabilitació, construcció o ampliació de l'habitatge habitual. Per quantitats destinades a la realització d'obres i instal·lacions d'adequació de l'habitatge habitual del contribuent per raó de discapacitat: fins a 12.080 euros anuals. Aquest últim límit és independent del límit de 9.040 euros establert per als restants conceptes deduïbles per inversió en habitatge habitual.
Pagar per posseir una casa
Per tant, pel primer habitatge no es paga en l'IRPF i, fins i tot, en els casos abans vistos hi ha la possibilitat de desgravació. Tanmateix, a la resta d'habitatges, com una segona residència a la platja o la muntanya, el propietari ha de pagar els corresponents impostos pel mer fet de posseir-les, encara que no les llogui ni faci cap mena de negoci amb elles.
Concretament, estan subjectes a l'impost aquells habitatges que no constitueixin l'habitatge habitual del contribuent. A aquests efectes, s'entén que formen part de l'habitatge habitual les places de garatge adquirides conjuntament amb l'immoble fins a un màxim de dos.
Que es tracti de béns immobles urbans i no es trobin afectes a activitats econòmiques, o immobles rústics amb construccions que no resultin indispensables per al desenvolupament d'explotacions agrícoles, forestals o ramaderes... A més, que no generin rendiments de capital a conseqüència de l'arrendament de béns immobles. I, finalment, que no es tracti de sòl no edificat, immobles en construcció ni d'immobles que, per raons urbanístiques, no siguin susceptibles d'ús.
La concessió del dret d'ús de places d'aparcament per a residents no genera la imputació de rendes immobiliàries, perquè la concessió no constitueix un dret real.
Amb caràcter general, les segones residències paguen un 2% del valor cadastral de l'immoble
Per calcular la renda imputable per cada immoble urbà es realitza mitjançant l'aplicació dels següents percentatges:
Amb caràcter general s'aplicarà el 2% sobre el valor cadastral de l'immoble que figuri al rebut de l'IBI (Impost de Béns Immobles).
L'1,1% en els següents supòsits:
Immobles els valors cadastrals dels quals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, de conformitat amb la normativa cadastral i hagin entrat en vigor en el període impositiu o en el termini dels deu períodes impositius anteriors.
Des de l'1 de gener de 2023 aquest percentatge s'aplicarà als immobles els valors cadastrals dels quals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, de conformitat amb la normativa cadastral, sempre que hagin entrat en vigor a partir d'1 de gener de 2012.
Si s'arrenda una residència, s'haurà de declarar com a ingressos per lloguer
Immobles que, a la data de meritació de l'impost (normalment, el 31 de desembre) manquessin de valor cadastral o aquest no hagi estat notificat al titular. En aquest cas el percentatge de l'1,1% s'aplicarà sobre el 50% del més gran dels següents valors:
- El preu, contraprestació o valor d'adquisició de l'immoble.
- El valor de l'immoble comprovat per l'Administració a efectes d'altres tributs.
Quan la propietat d'un bé immoble correspongui a diverses persones, la imputació de la renda que es derivi del mateix es considerarà obtinguda per cadascuna d'elles en proporció amb la seva participació en l'esmentada titularitat.
Finalment, quan un immoble hagi estat a disposició dels seus propietaris únicament durant part de l'any, la renda imputable serà la que proporcionalment correspongui al nombre de dies compresos en l'esmentat període. El temps que hagi estat arrendat, s'haurà de declarar com ingressos per lloguer.
Impost a les Grans Fortunes
L'habitatge també té la seva importància a efectes de l'Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes, que està vigent —amb un caràcter temporal de dos anys— que grava els patrimonis superiors a tres milions d'euros: financer, immobiliari i empresarial, segons apunten des d'AB Assessors.
Es tracta d'un impost amb una estructura similar a l'Impost de Patrimoni. Per calcular la seva base imposable, es divideixen els patrimonis en tres trams:
1,7% entre 3 i 5 milions d'euros.
2,1% entre 5 i 10 milions d'euros.
3,5% més de 10 milions d'euros.
Comparteix també amb l'Impost de Patrimoni que estan exempts 700.000 euros, més els 300.000 del valor de l'habitatge habitual i s'aplica el límit conjunt de Renda i Patrimoni.
En aquest sentit, si, per exemple, una persona té 4.300.000 euros i el seu habitatge habitual està valorat per sobre d'aquests 300.000 euros, pagarà l'1,7% dels 300.000 que superen els quatre milions, és a dir, 5.100 euros. Quantitat que, en funció de les rendes, si són baixes, podria veure's reduïda pel límit conjunt de Renda i Patrimoni.
En aquells casos en els quals ja es paga l'Impost del Patrimoni, la quota del de solidaritat serà deduïble.