Dimarts passat va començar la declaració de la Renda corresponent a l'exercici de 2022 que finalitzarà el proper 30 de juny. Conèixer la fiscalitat és clau, ja que afecta directament la rendibilitat finalment obtinguda, coneguda com a rendibilitat financer-fiscal on es descompta al guany obtingut el pagament dels impostos. A diferència d'altres períodes en què mantenir per més temps l'estalvi o la inversió oferia avantatges en disminuir-se els impostos, ara el tractament és molt homogeni i no hi ha diferències rellevants entre els diferents productes financers, tret d'en aquells destinats a la jubilació com els PPA, els plans de pensions individuals i els d'ocupació. Això sí, alguns productes permeten decidir a l'estalviador o inversor quan treure a la superfície les seves pèrdues o guanys, davant altres productes amb guany anual explícit que està obligat a declarar-se l'any que es percebi.

La firma Abante Asesores ha elaborat un estudi sobre el tractament fiscal de l'estalvi de cara a aquesta declaració la principal novetat de la qual és el nou impost a les Grans Fortunes. Els productes financers tributen en l'IRPF en la base de l'estalvi -a un tipus marginal que oscil·la entre el 19 i el 26%- com a rendiments de capital mobiliari o com a guanys o pèrdues patrimonials. Els únics que tributen en la base general, com si fossin rendes del treball, són aquells productes que estan relacionats amb la jubilació, com els plans de pensions, els plans de previsió assegurats (PPA), assegurances de dependència i algunes assegurances col·lectives.

Els rendiments del capital mobiliari (RCM) són les rendes que procedeixen d'elements patrimonials, béns o drets de naturalesa mobiliària dels quals el contribuent és titular: entre d'altres, la venda de bons i obligacions o lletres del tresor, els dividends i cupons o els interessos dels dipòsits i comptes corrents. Es calculen segons el tipus de rendiment:

-Obtinguts per la participació en fons propis i interessos, cupons i altres remuneracions per cessió a tercers de capital: RCM= import brut de la contraprestació (diners rebuts + retenció si existeix)

-Obtinguts per la transmissió, reembors, amortització, canvi o conversió d'actius representatius de la utilització de capitals aliens: RCM= preu venda – preu de compra – despeses associades a la venda i la compra

-Procedents de productes per a la jubilació: el seu càlcul és diferent segons la forma i el moment en què es rebi la prestació: Si és en forma de capital: RCM= prestació rebuda – primes aportades i si és en forma de renda: RCM= % de la renda

Els guanys o pèrdues patrimonials (GPP) són les variacions en el valor del patrimoni del contribuent quan es canvia la composició d'aquest: aquí s'inclouen la venda d'accions, ETF o de derivats, també la venda de fons d'inversió i sicav i d'immobles. Es calculen així: GPP = preu venda – preu de compra – despeses associades a la venda i la compra.

Tots aquests productes, siguin rendiments del capital mobiliari o guanys patrimonials es computa en la base de l'estalvi, la coneguda com a part barata de l'impost i queda de la següent manera d'acord als diners aconseguits amb la inversió o l'estalvi:

  • 19% fins a 6.000 euros.

  • 21% entre 6.000 i 50.000 euros.

  • 23% entre de 50.000 euros i 200.000 euros.

  • 26% a partir de 200.000 euros.

Retencions als productes financers

Les retencions són els bestretes que el contribuent li fa a Hisenda per les rendes obtingudes a l'exercici. Per tant, quan es fa la declaració de la renda, el contribuent té dret a deduir-les del total. Si la quantia de la retenció és més gran que el que hauria de pagar, Hisenda tornarà aquest excés i viceversa.

En aquest punt cal saber que no totes les rendes tenen retenció. Hi ha productes financers com les lletres del tresor, ETF, derivats i divises que no estan subjectes a retenció, mentre que n'hi ha altres que tenen dues fonts de renda -rendiments explícits i implícits-, en els quals només l'explícita està subjecta a retenció -la renda explícita és aquella que fa referència als beneficis o interessos que genera un producte financer quan es manté en cartera. És el cas, per exemple, de les accions: el dividend té retenció, però la venda -que seria la renda implícita- no té. I el mateix succeeix amb els interessos dels comptes i dipòsits o els cupons dels bons. D'altra banda, els productes que només tenen una font de renda, com els fons d'inversió, les assegurances de vida, els pagarés d'empresa, els bons cupó zero i els plans de pensions, sempre tenen retenció.

En les retencions s'aplica sempre un tipus impositiu del 19%. L'excepció està en els plans de pensions, en els quals la retenció es calcula en funció de l'escala marginal del contribuent i de l'import que s'hagi rescatat.

Fons d'Inversió

Els fons d'inversió únicament tributen quan es produeix el reembors i mai quan es fa un traspàs de diners d'un fons a l'altre complint certs requisits. Això permet diferir el pagament de l'impost i canviar d'estratègia sempre que l'inversor vulgui sense haver de passar per Hisenda.

Quan es produeix la venda, el guany o pèrdua patrimonial que s'hagi tingut tributa en la base de l'estalvi, entre el 19 i el 26%, com ja hem indicat. Com es valora la renda? En calcular el guany patrimonial, s'utilitza el sistema FIFO (First in, first out), el que significa que es venen primer les participacions més antigues. Així, el resultat que s'inclou en la declaració és el següent: Preu de venda – preu de compra – despeses venda/compra (comissió de subscripció i reembors)

Plans de pensions individuals i d'ocupació

Els plans de pensions tenen implicacions fiscals tant a l'aportació com en el rescat. En el primer cas cal saber que les aportacions són deduïbles de la base imposable general, és a dir, Hisenda torna una part dels diners que el contribuent ha aportat, sempre en funció del seu tipus marginal i amb una sèrie de límits que, en els últims anys, s'han reduït considerablement, passant dels 8.000 euros el 2020 als 1.500 de 2022 en els plans individuals i per als d'ocupació el límit se situa en 8.500 euros.

Per a la declaració de la renda de 2022 cal tenir en compte que la quantia màxima a deduir a les aportacions a plans de pensions individuals és la menor de 1.500 euros o el 30% dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques. Per exemple, un partícip que, tenint en compte l'escala estatal, l'any passat aportés 1.500 euros, amb un tipus marginal del 19%, rebria una devolució d'Hisenda de 285 euros; si tingués un tipus del 47%, a la mateixa aportació, la devolució seria de 705 euros.

Per als plans d'ocupació, el límit està en 8.500 euros i poden contribuir tant l'empresa com el treballador. Es tracta d'una opció perquè el treballador pugui arribar a aportar un import igual al resultat de multiplicar la corresponent contribució empresarial pels següents coeficients:

Import anual de la contribució Coeficient

Igual o inferior a 500 euros 2,5

Entre 500,01 i 1000 euros 2

Entre 1000,01 i 1500 euros 1,5

Més de 1500 euros 1

Encara que, si el treballador té uns rendiments del treball superiors a 60.000 euros procedents de l'empresa, el coeficient sempre serà 1.

Respecte al rescat, cal tenir en compte que la quantitat que s'hagi retirat tributa en la base general -la coneguda com a part cara de l'IRPF-, com a rendes del treball, al tipus que correspongui segons les rendes que s'hagin obtingut el 2022.

A més, pel que fa al rescat dels plans de pensions, el contribuent ha de saber que pot rescatar els seus drets consolidats anteriors a 2007 amb una reducció del 40%, sempre que el rescat es produeixi en forma de capital i sota uns límits temporals. Els que es van jubilar a partir de 2015 tenen l'any de jubilació en curs i els dos posteriors per poder aplicar-se la deducció. Per això, el 2023 és l'últim any perquè els que es van jubilar el 2021 puguin rescatar el seu pla amb aquesta reducció del 40%. Així, per exemple, si el contribuent treu 20.000 euros del pla -d'aportacions anteriors a 2007 i en forma de capital-, només ha de tributar en l'IRPF per 12.000 euros, mentre que els 8.000 restants estan exempts.

Les criptomonedes

Per fer la Declaració de la Renda a Espanya, els moviments amb criptomonedes es consideren generalment guanys i pèrdues patrimonials. Per tant, el nou no és haver de declarar els guanys i pèrdues derivades de les compres i vendes de les esmentades criptomonedes, sinó que hi hagi un apartat específic per fer-ho. En concret, en l'apartat "Guanys i pèrdues patrimonials derivades de transmissions d'altres elements patrimonials" consignant a la casella [1626] la clau 0, que correspon a "Monedes virtuals"

Si l'usuari ven, diners fiat, canvia la seva criptomoneda per una altra, o la canvia per béns o serveis, llavors ha d'incorporar els guanys o pèrdues que obtingui en la declaració, segons recull un article de BBVA.

També pot ocórrer que hi hagi múltiples operacions de compravenda d'aquestes criptodivises. En aquest cas, José Antonio Bravo Mateo, responsable de fiscalitat de criptoactivos a Àgora SA, aconsella agregar els moviments. "Les caselles tipus de l'Impost sobre la renda només permeten posar 25 guanys i pèrdues patrimonials. I normalment una persona que està fent 'trading' o simplement vendes i compres contínues tindrà més de 25 moviments. El que jo solc fer, personalment, és un agregat de tots els moviments. Igual que pot aconseguir un altre tipus de moviments borsaris, com CFDs o futurs".

Impost a les grans fortunes

A més, aquest any cal destacar un nou tribut, que té caràcter temporal -dos anys-, l'Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes, que grava els patrimonis superiors a tres milions d'euros: financer, immobiliari i empresarial.

Es tracta d'un impost amb una estructura similar al de Patrimoni. Per calcular la seva base imposable, es divideixen els patrimonis en tres trams:

  • 1,7% entre 3 i 5 milions d'euros.

  • 2,1% entre 5 i 10 milions d'euros.

  • 3,5% més de 10 milions d'euros.

A més, comparteix també amb l'Impost de Patrimoni que estan exempts 700.000 euros, més els 300.000 del valor de l'habitatge habitual i s'aplica el límit conjunt de Renda i Patrimoni.

En aquest sentit, si, per exemple, una persona té 4.300.000 euros i el seu habitatge habitual està valorat per sobre d'aquests 300.000 euros, pagarà l'1,7% dels 300.000 que superen els quatre milions, és a dir, 5.100 euros. Quantitat que, en funció de les rendes, si són baixes, podria veure's reduïda pel límit conjunt de Renda i Patrimoni.

En aquells casos en els quals ja es paga l'Impost del Patrimoni, la quota del de solidaritat serà deduïble. D'aquesta forma, es resta el que es paga per Patrimoni a la qual cosa s'hauria d'abonar pel de solidaritat a les grans fortunes en les comunitats en les quals el de Patrimoni no està bonificat (actualment, al 100% a Madrid i a Andalusia i en un 25% en el cas de Galícia).

Compensar pèrdues amb guanys

Saber on i com tributa cada producte és fonamental per poder compensar les rendes quan s'han tingut saldos negatius i positius. És a dir, és una manera de pagar menys impostos quan s'han tingut pèrdues financeres, una cosa que molts inversors han de tenir en compte si aquest any van sortir del mercat en els moments de fortes caigudes. En aquest cas, haurien de comprovar si poden aprofitar la caiguda d'alguna de les seves inversions i pagar menys impostos pel guany que hagin obtingut per un altre actiu.

Primer, es compensen entre si els saldos positius i negatius dels rendiments del capital mobiliari de l'any fiscal 2022. Si després d'aquesta operació hi continua havent saldo negatiu en el capital mobiliari, es pot compensar amb el saldo positiu dels guanys i pèrdues patrimonials, amb un límit del 25%. Finalment, si encara queda saldo negatiu, aquest es pot compensar durant els quatre exercicis pròxims, seguint el mateix ordre descrit anteriorment.

Per la seva part, les pèrdues patrimonials es poden compensar amb els guanys patrimonials de l'esmentat any. Si el resultat és negatiu, es podria compensar amb el saldo positiu de les rendes del quadre u, amb un límit de l'esmentat saldo positiu del 25%. Com en el cas dels rendiments del capital mobiliari, si el saldo continua sent negatiu, podem compensar-lo als quatre exercicis següents, seguint el mateix ordre.