El debat sobre la IA també es mou en termes d’hiperregulació o hiporegulació, segons es miri des d’Europa o des dels Estats Units. En l’acte de presentació del portal i la newsletter ON-IA, quatre experts van analitzar la regulació, l’ètica i la governança de la IA. Defensen la reglamentació i adverteixen dels dubtes que això genera en les empreses.

Belén Arribas, advocada especialitzada en dret digital i assessora en IA, recorda que a partir del febrer de l’any vinent entren en vigor aspectes de la nova normativa sobre usos dels sistemes d'intel·ligència artificial. Preveuen sancions de fins a 35 milions d’euros. "Cal començar a implementar les regulacions, les coneixem i ara tots les posarem en marxa", va indicar aquesta advocada, que també presideix l’associació d’experts de l’advocacia TIC (ENATIC) i la International Federation of Computer Law Associations (IFCLA).

Arribas va recordar que la llei europea d’IA regula els sistemes segons les seves finalitats i usos. Estableix prohibicions en certs supòsits que poden provocar efectes negatius: per exemple, en pràctiques manipuladores de conductes o que aprofiten vulnerabilitats de certs grups. No obstant, el 98% dels sistemes no s’hauran de certificar perquè no seran considerats d’alt risc.

Adverteix que “el repte és majúscul perquè tenim un món compartimentat per Estats amb mirades diferents sobre com regular. Va lamentar que no hi ha estàndards internacionals de protecció de dades, que haurien servit per evitar aquestes discrepàncies entre les autoritats de protecció de dades estatals.

Preocupació per la reputació

Jordi Vitrià, professor de la Universitat de Barcelona sobre algoritmes, Data Science i Deep Learning, recorda que a Europa hi ha 270 reguladors en IA, o sigui, 270 normatives diferents com recull l’informe Draghi. Apunta que a les empreses els preocupa la governança perquè “és com una ceba amb moltes capes” precisament per aquest gran nombre d'organismes. “El que més preocupa a les companyies és que si no ho fan bé, la marca i la reputació de l'empresa es pot veure afectada". Vitrià també va advertir dels atacs cibernètics perquè “les portes que obren aquestes màquines no són tan evidents”. Aquest expert també dirigeix la càtedra de la UB d’IA i mitjans.

Karina Gibert, catedràtica i directora del centre de recerca IDEAI-UPC i degana del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya, va exposar la seva preocupació per la regulació perquè, “si bé és cert que necessitem una normativa, resoldre aquest aspecte per la via legal té impactes negatius". "Si volem aquesta IA ètica, no pot ser només implementar tot el que diu la llei, perquè això portarà a que desaparegui aquesta industria". Va recordar les advertències de Meta d’abandonar Europa per la complexitat de la seva normativa.

I va indicar que “la regulació no ho resoldrà tot perquè la tecnologia evoluciona a una gran velocitat. Mentre vas regulant, apareixen innovacions i això serà així tota l’estona: la regulació sempre serà molt lenta”.

Esteve Almirall, catedràtic i professor d'innovació i IA a ESADE, va subratllar que "els temes de transparència no són menors. Més que competir i vetar, la clau és que les empreses puguin treballar sense dificultats. Regular està bé i ara Europa s'ha de focalitzar en ser competitiva en aquest aspecte". I va apuntar que “les legislacions no son bones o dolentes per les seves intencions sinó pels seus efectes”.

Almirall va recalcar que “el nostre problema és la innovació”. Va indicar que, a Espanya, "les grans empreses de l’IBEX tenen bons equips, amb més o menys ambició, però s’hi han posat. A les pymes aquest tema no existeix". Això suposa un problema per a una economia com la catalana on dominen les pimes, “Es pot viure sense Smartphone?, sense Internet? Si no tens IA generativa, aviat estaràs fora del mercat”, va afirmar.