La compravenda d'habitatge lliure per part d'estrangers bat rècord a Espanya, amb un total de 67.893 operacions en el primer semestre de l'any. Representa ja el 21,4% del total nacional, la xifra més alta de la qual es té registre, segons les dades publicades aquest dimecres pel Consell General del Notariat. No obstant això, la xifra cau un 7,5% interanual en la primera meitat de l'any en comparació amb la compravenda d'habitatge registrat en el mateix període de 2022.

D'aquesta manera, les compravendes per part dels estrangers residents van suposar el 56,8% del total de les efectuades per estrangers, la qual cosa suposa un 3,4% menys que l'any anterior. Per la seva part, les de no residents van representar el 43,2% restant i van descendir en gran manera, un 12,4%.

La caiguda interanual interromp el creixement observat en els passats quatre semestres en els quals es van presentar ascensos continuats després de les caigudes registrades el 2020 i 2019. Una situació que es dona en paral·lel a les successives pujades de tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE) per esmorteir la inflació des de l'estiu de l'any passat, que ha suposat un encariment del finançament i de les hipoteques.

Britànics, alemanys i marroquins lideren les compres

Per nacionalitat, els britànics van continuar liderant les compres d'habitatge en la primera meitat de 2023 amb el 9,6% del total (6.498). Els segueixen els ciutadans alemanys (8,1%) i els marroquins (7,3%) ocupen la tercera posició del rànquing. Per la seva part, el grup de nacionalitats que engloba la resta d'estrangers de fora de la UE va suposar el 12,8%.

Les compravendes efectuades pels estrangers de la major part de les nacionalitats van mostrar descensos interanuals en el primer semestre, especialment de suecs (-41,3%) i danesos (-40,1%). Tanmateix, els russos (50,2%), ucraïnesos (41,6%) i nord-americans (13,6%) van tenir una evolució positiva en l'adquisició d'habitatge en comparar-se amb el primer semestre de 2022.

Quant al preu mitjà pagat pel conjunt d'estrangers per un habitatge, aquest es va situar en el semestre en 2.094 euros per metre quadrat, la qual cosa suposa una pujada de l'1,3% interanual respecte al primer semestre de 2022. Els preus mitjans més grans per metre quadrat van ser abonats pels compradors de Suècia (3.036 euros); Dinamarca (2.930 euros); EUA (2.921 euros); Suïssa (2.812 euros); Alemanya (2.724 euros) i Noruega (2.584 euros). També van superar el preu mitjà pagat pel conjunt d'estrangers els compradors de Rússia, França, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Irlanda.

Els menors preus van ser pagats per marroquins (689 euros/m2), romanesos (1.086 euros) i equatorians (1.335 euros). Els estrangers no residents continuen pagant més imports pels seus habitatges (2.598 euros) que els residents (1.676 euros) i els nacionals (1.574 euros). El preu mitjà pagat per estrangers no residents va augmentar un 2,8% interanual i el dels residents un 2,9%. El comprador nacional se situa per sota d'ambdós en xifrar un increment del 0,7% en la primera meitat de l'any.

Astúries i Galícia, on més augmenta la compra per part d'estrangers

Quant a comunitats autònomes, segons els notaris, la compravenda d'habitatge lliure per compradors estrangers va augmentar en el primer semestre de l'any en taxa interanual en només quatre comunitats: Astúries (+27,7%), Galícia (+14,8%), Múrcia (+5,5%) i Comunitat Valenciana (+1,3%).

Per contra, es van registrar descensos a les 13 regions restants, especialment a les Balears (-32%), Navarra (-19,7%) i Andalusia (-15,3%). Referent als preus pagats pels compradors estrangers d'habitatge, 14 comunitats van experimentar ascensos, amb pujades de dos dígits a Extremadura (+12,3%), Cantàbria (+11,1%) i Múrcia (+10,2%).

Les úniques regions on els compradors estrangers d'habitatge van pagar menys en el primer semestre de l'any que en el mateix període de 2022 va ser Aragó (-7,4%), Navarra (-2,6%), Castella-La Mancha (-1,5%) i Astúries (-0,4%).