La compravenda d'habitatges es va disparar al setembre un 41,5% en un context marcat ara pel camí a la baixa dels tipus d'interès que està abaratint el finançament hipotecari, segons les dades publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Al setembre es van comptabilitzar 61.887 operacions, la xifra més gran que es registra en un sol mes des de fa més de 17 anys, en concret, des de juliol de 2007.

Amb aquest augment, la compravenda d'habitatges encadena tres mesos consecutius a l'alça després de l'increment del 19,4% de juliol i la pujada del 0,9% d'agost. A més, la compravenda d'habitatges va augmentar al setembre un 25,1% respecte a agost, un mes de menor activitat al mercat immobiliari, i des de començament d'any aquest indicador torna al terreny positiu amb un ascens del 3,1%.

La xifra de vendes d'habitatge nou més gran|20 anys

Al setembre, les compravendes d'habitatge nou van ser les que més van augmentar, un 54,9 % interanual. En aquest sentit, es van comptabilitzar 12.531 unitats, més del 20% del total d'operacions, i la xifra més elevada en més de 20 anys (des de gener de 2014). Amb això, l'obra nova suma ja quatre mesos consecutius a l'alça.

Per la seva part, les transaccions d'habitatge utilitzat, que continuen sent les més nombroses amb gairebé el 80% del total, van experimentar un increment del 38,4% fins a les 49.356 unitats, i no se'n registraven tantes des de maig de 2022.

Per règim d'habitatge, la lliure va sumar al setembre 57.179 transaccions, més del 92 % del total, i es va anotar una pujada del 41,3% en taxa interanual. En el cas de la protegida, les compravendes van créixer un 43,6 % fins a les 4.708 operacions.

Pujades i baixades al llarg de l'any

Al llarg de 2024 la compravenda d'habitatges ha estat marcada per les pujades i les baixades en un entorn que inicialment es va veure impactat per l'encariment dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE) per moderar la inflació, per l'efecte Setmana Santa i posteriorment, des de juny, pel principi del final del cicle d'austeritat monetària i les baixades de tipus.

Així, al gener la compravenda va caure un 2,1%; al febrer va pujar un 5,8% després de dotze mesos a la baixa; al març va descendir un 19,3%; a l'abril es va disparar el 24%; al maig va tornar a baixar un 21,5%; al juny va moderar aquest descens al 6,1%; al juliol va tornar a créixer un 19,4%; a l'agost va suavitzar l'augment a un discret 0,9%, i al setembre va disparar la seva alça al 41,5%.

Respecte al mes anterior, la compravenda d'habitatges va pujar un 25,1% al setembre. Es pot recordar que a l'agost les operacions van augmentar un 0,9%. Tant l'habitatge nou com la de segona mà van presentar avenços intermensuals, del 26,2% i del 24,9%, respectivament. Per règim, l'habitatge protegit va ser el que més va augmentar les operacions davant agost, un 31,8%, mentre que la lliure ho va fer un 24,6%.

Des de començament d'any, les compravendes van tornar al terreny positiu amb un augment del 3,1% que es va veure impulsat, fonamentalment, per l'habitatge nou, que va créixer un 12%, mentre que la utilitzada ho va fer un 1%.

Per règim, l'habitatge lliure va créixer un 3,5% des de gener, encara que la protegida va presentar una caiguda del 2,3% en els nou primers mesos de l'any.

Pujades en totes les comunitats

Les compravendes van pujar el setembre en totes les comunitats autònomes, sent els augments més grans els d'Extremadura (79,3%); País Basc (67,4 %) i Astúries (57,3 %). Per la seva part, Navarra (18 %), les Balears (18,5 %) i Múrcia (32,2 %) van registrar els menors creixements.

Entre els grans mercats, les compravendes van créixer un 52% a Madrid, un 33,8 % a Catalunya o un 41,5 % a la Comunitat Valenciana.

Al setembre es van inscriure en els registres de la propietat 195.480 finques, un 27,3 % més que el mateix mes de l'any anterior.