Després del boom pandèmic, la compra online als supermercats continua desinflant-se i cau per segon any consecutiu, en un context on els consumidors busquen l'estalvi, afectats encara per les pressions inflacionistes. Així es desprèn del VIII Observatori del Comerç Electrònic en Alimentació, elaborat per Asedas, patronal de marques com Mercadona, Dia, Lidel o Aldi, juntament amb la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid.

L'estudi reflecteix que el comerç electrònic d'alimentació ha caigut cinc punts percentuals per segon any consecutiu, especialment pel descens d'aquells consumidors considerats mixtos (botiga física i online). En aquest sentit, el 21% dels consumidors mixtos (que fan la compra online i a botiga) ha deixat de comprar per internet i, d'aquest percentatge, un 75% ja es declara totalment offliner i només acudeix als punts de venda físics.

Entre els principals motius, destaca que un 35% dels consumidors ha decidit que aquest tipus de compra no és tan còmoda com es venia al principi, per disponibilitat d'horaris i pel temps que tarden a arribar les comandes. Un altre 34% ha canviat principalment pels preus, per buscar millors ofertes als supermercats.

Es confirma la tendència negativa després de la pandèmia

Aquests clients creuen que als establiments físics poden comprar millor en l'actual situació econòmica marcada per la inflació. Només un 10% dels enquestats asseguren que han abandonat el canal online perquè la seva marca preferida no té web o no els convenç la que tenen. Finalment, el 7% argumenta que, amb el final de la pandèmia, fer la compra per internet ha perdut el sentit i un 14% declara altres motius.

De les tres categories (onliners, offliners i mixtos), els que ara només acudeixen a la botiga física solen abandonar per conveniència, ja que segons l'estudi, la botiga online els sembla més incòmoda i cara. Els mixtos i els onliners creuen que el supermercat físic els permet estalviar, sent els primers els que valoren en gran manera la possibilitat d'elecció gràcies a les botigues de proximitat.

"Els consumidors mixtos, que solen ser més informats i amb més capacitat econòmica, busquen estalvi a les botigues de proximitat", va assenyalar durant la presentació de l'estudi Gonzalo Moreno Warleta, professor associat de la UAM i vicedegà interí de la Facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Saint Louis University.

"A més de la conveniència, l'abandonament de la compra online és el resultat d'una recerca d'estalvi. El primer és una línia que es manté en el temps. El segon, és la continuació d'una tendència ja observada el 2023 i motivada per la crisi inflacionista", destaca l'estudi realitzat per Asedas.

Els aliments frescos, principal fre per a la compra online

En qualsevol cas, el principal "mur de contenció" amb què topa el comerç online són els productes frescos: el 49% dels consumidors enquestats mai compra aquest tipus de productes a través d'internet, mentre que un 43% no fa el mateix amb els aliments congelats. El costum, la desconfiança, elegir personalment el producte i la recerca de millors preus fan que aquesta tendència continuï actualment.

"Els productes frescos, com les verdures i hortalisses, són el principal fre per al canal online. Es compren en botigues de barri i mercats ambulants pensant en l'estalvi davant els supermercats", va destacar en la presentació María Puelles Gallo, doctora en ciències econòmiques i empresarials i professora de màrqueting de l'UCM.

D'altra banda, l'observatori d'aquest any reflecteix també la confirmació que la compra online de béns de gran consum és la que menor acceptació té per al públic respecte a altres sectors. D'aquesta manera, l'informe assenyala que, respecte a 2023, un 17% més dels enquestats afirma que no compra online aquest tipus de productes mai, i també ha descendit en un 9% el número dels que l'utilitzen "algunes vegades".

Així, s'observa que en les categories d'alimentació, neteja i higiene personal, el 60% dels consumidors enquestats declara no realitzar mai compres online d'aquest tipus de productes, davant el 31,2% que utilitzen aquest canal algunes vegades i el 8,5% que compra a través d'internet amb freqüència.

Una dada curiosa de l'estudi és que les marques que ofereixen apps per fer la compra amb lliurament ràpid són bastant desconegudes i no desperten gran interès, d'igual manera que ocorre amb els webs de venda directa al consumidor.