L'any passat, els catalans van haver de dedicar el sou íntegre obtingut durant 8,4 anys per comprar un habitatge de segona mà de 80 metres quadrats, segons un informe elaborat conjuntament entre el web immobiliari Tecnocasa i la d'ocupació Infojobs. Això suposa el mateix temps que l'any anterior, 8,4 anys. Per províncies, Barcelona va ser la que més temps requeriria a Catalunya, ja que hauria d'haver reservat 9,1 anys de sou íntegre, seguida de la de Girona amb 8,5 i Tarragona amb 5,8. En canvi, els ciutadans de les comarques lleidatanes necessitarien 4,5 anys.

Per comunitats autònomes, l'esforç més gran es requereix a les Illes Balears, 13,5 anys, seguida de la Comunitat de Madrid, amb 12,2, el País Basc amb 9,3 i les Canàries, 9,2 anys. La cinquena oposició l'ocupa Catalunya. L'estudi apunta que la mitjana de temps en l'Estat seriosa de 7,1 anys de sou brut.

L'anàlisi s'ha fet amb les mitjanes salarials recollides per les ofertes de treball a Infojobs i la mitjana dels preus dels pisos publicats a Fotocasa (en un immoble tipus de 80 metres quadrats). D'aquesta manera, els sous recollits per la plataforma eren de 26.951 euros anuals, 2.246 bruts mensuals en 12 pagues i el preu del metre quadrat el desembre del 2024, segons Fotocasa, de 2.824 euros, per al conjunt d'Espanya. A Catalunya, el metre quadrat es va pagar l'any passat a 2.824 euros amb un salari brut de 26.951 euros. Per províncies, el metre quadrat es va cotitzar a 3.087 euros a Barcelona, amb un salari de 27.198 euros; en Girona, 2.687 euros el metre quadrat i 25.211 euros bruts de nòmina; a Lleida, 1.460 euros el m² amb un salari de 26.149 euros i a Tarragona, 1.885 euros el metre i un salari de 26.123.

2024 vs. 2023

El 2024, dotze comunitats autònomes van veure incrementar el temps del pagament d'un habitatge, mentre que en tres d'elles es va mantenir -entre elles Catalunya, que repeteix en 8,4 anys de mitjana- i en dos (Aragó i Navarra) va disminuir respecte a l'any anterior. Entre les que més esforç es precisa destaquen les Balears, on es necessiten 13,5 anys, les Canàries amb 9,2 anys o Madrid amb 12,2 anys.

Per províncies, a més dels 13,5 i els 12,2 anys de les Balears i Madrid, destaca Màlaga (10,6 anys); Guipúscoa (10 anys); Barcelona (9,1 anys) i Biscaia (9 anys). Al 44% de les províncies, els seus residents podrien pagar un habitatge en menys de 5 anys. Així, mentre que un balear inverteix 13,5 anys del seu sou íntegre a pagar el seu habitatge de 80 metres quadrats, mentre que un propietari a Ciudad Real amb prou feines dedica 2,8 anys del seu sou a pagar l'habitatge.

Mitjana espanyola

Pagar un pis va suposar a Espanya 7,1 anys treballant sense gastar un sol euro, destinant el salari íntegre per pagar un habitatge mitjà de 80 m² el 2024. La pujada dels preus de l'habitatge, molt per sobre dels salaris, ha elevat en quatre mesos el temps necessari respecte a 2023. Així, l'estudi revela que l'any passat el preu de l'habitatge en venda a Espanya va tancar amb un increment anual del 8,4% fins als 2.389 euros/m², mentre que el salari brut mitjà registrat per InfoJobs el 2024 va ser de 27.060 euros (2.255 euros bruts mensuals en 12 pagues). La mitjana de 27.060 euros bruts anuals oferta en les vacants publicades en InfoJobs el 2024 es va incrementar en més de 800 euros respecte a l'any anterior, una pujada del 3,1% que davant la variació del 2,8 % de l'IPC reflecteix una lleugera millora del poder adquisitiu.

Rendibilitat

Per la seva part, el portal immobiliari Idealista indica que la rendibilitat bruta de la compra d'un habitatge per posar-la al mercat del lloguer es va mantenir en el primer trimestre en el 7,3 %. Segons el seu estudi, la rendibilitat gairebé duplica, en el pitjor dels productes immobiliaris analitzats, les taxes que ofereixen els bons de l'Estat a 10 anys (3,3%). Les oficines es mantenen com la inversió immobiliària més rendible (11,5%), els locals ofereixen un rendiment del 10% i els garatges del 6%.