El preu de l'obra nova és de mitjana un 44% més cara que la de segona mà, una vegada analitzats els preus que es van establir el 2024. L'any passat, el metre quadrat d'un pis nou es va pagar a 2.528 euros, mentre que l'habitatge utilitzat va assolir els 1.750 euros. Aquesta distància s'ha incrementat l'últim any, ja que s'ha produït un repunt del preu de l'obra nova, que va créixer un 4,7% en valor real (7,6% si es té en compte la inflació), mentre que a la segona mà va avançar un 1,2% en valor real (4% valor nominal). D'aquesta manera, des del màxim de 2008, l'habitatge d'obra nova s'ha revalorat un 10% en valor nominal, encara que ha caigut un 21% si es descompta la inflació, segons un informe difós aquest dimecres per la consultora Tinsa by Accumin.

Aquest increment es dispara a les capitals. Els preus d'obra nova més elevats es troben a Barcelona, Sant Sebastià, Madrid, Bilbao i Palma i en els municipis de Marbella i Benidorm. El preu de l'obra nova a les capitals de província es troba entre un 59% i un 13% per sobre del preu de l'habitatge de segona mà i en els municipis secundaris rellevant estudiats entre un 89% i un 4%.

Una de les raons d'aquest increment prové de l'escassetat d'oferta. "La construcció d'habitatge s'ha incrementat l'últim any, però encara dista d'aconseguir atendre l'augment de demanda", explica Cristina Arias, directora del Servei d'Estudis de Tinsa by Accumin. Consideren que hi ha una forta concentració de projectes constructius en municipis secundaris pròxims als tradicionals pols d'ocupació o focus turístics, on "l'esgotament de terra disponible limita el creixement", explica.

El desajust entre oferta i demanda ha provocat que, en termes nominals, el valor de l'habitatge d'obra nova s'hagi revaloritzat un 66% des dels mínims assolits en la crisi de 2008 i se situï un 10% per sobre dels màxims de la bombolla de 2007.

Tanmateix, el Servei d'Estudis de Tinsa by Accumin apunta que aquesta comparació és enganyosa, en trobar-se esbiaixada per l'efecte de la inflació durant el període històric. "Descomptant l'efecte de la inflació, l'obra nova s'ha revalorat un 35% des dels mínims assolits en la crisi de 2008 i es manté 21% per sota dels màxims de la bombolla de 2007", aferma Àries.

A més, l'esforç teòric de compra en el segment de l'habitatge d'obra nova se situa per sobre del 35% de la renda disponible mitjana en totes les comunitats autònomes, a excepció de La Rioja, mentre que supera el 50% de la renda disponible mitjana a les regions de les Balears, Andalusia, Extremadura, Madrid i Catalunya.

Preus a l'alça

Des de Tinsa preveuen que el preu de l'habitatge continuï pujant davant de l'escassetat de l'obra nova, a causa que el ritme de construcció és "limitat", encara que estimen que la construcció creixerà, però de manera "insuficient" per fer davant les necessitats d'habitatge, impulsat per la creació de noves llars i la compravenda per part d'estrangers, sobretot no residents.

"El repte el 2025 i en els anys vinents consisteix a resoldre les dificultats que està afrontant actualment la construcció per ampliar el parc residencial a una mida que sigui coherent amb l'actualment necessari en aquelles zones on fa falta. Aquests problemes estan associats a la generació de terra, a llargs processos administratius i a l'escassetat de mà d'obra," ha exposat la directora del Servei d'Estudis de Tinsa, Cristina Arias.

Les Balears es dispara

El 2024, el conjunt de comunitats autònomes el 2024 ha registrat uns valors unitaris residencials mitjans en el segment d'obra nova que s'han situat entre els 4.399 €/m² de les Balears i els 1.385 €/m² d'Extremadura. Les variacions anuals del preu han estat majoritàriament intenses i s'han situat entre una alça del 19,8% i de l'1,2% en termes nominals (entre un augment del 16,6 % i un descens de l'1,6% en termes reals, descomptant la inflació). Les comunitats que més creixements interanuals han registrat són les Balears (s'ha disparat un 19,8%), Madrid i Cantàbria (15,7 %) i Andalusia (14,1%).

Quant a la distància respecte als valors màxims assolits durant la bombolla de 2007, només les Balears supera els esmentats màxims en termes reals, i ho fa en un 19%.