La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha anunciat una reforma imminent de la Llei de Propietat Horitzontal perquè les comunitats de propietaris disposin de més eines jurídiques per vetar l'activitat d'explotació d'habitatges d'ús turístic al seu edifici. Per la seva banda, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, vol eradicar aquesta activitat econòmica a Barcelona, eliminant tots els títols habilitants existents per al 2028, aplicant-hi el polèmic Decret Llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, que en el seu règim transitori, imposa una caducitat sobrevinguda de cinc anys per als habitatges d'ús turístic degudament habilitats a l'entrada en vigor d'aquesta normativa en municipis amb problemes d'accés a l'habitatge i en municipis en risc de trencar l'equilibri de l'entorn urbà per una alta concentració d'habitatges d'ús turístic, sense preveure cap compensació econòmica per aquesta expropiació de llicències turístiques.
Catalunya marca el camí
Davant d'aquest escenari, la lluita contra els pisos turístics sembla un cas de difícil erradicació. D'entrada, cal diferenciar la llei catalana amb la de la resta del conjunt de l'Estat ja que, en el cas d'aquesta comunitat autònoma, la norma ja és més estricta. Des del govern de Pedro Sánchez, el que es vol, és seguir el camí català i ja posa nom i cognoms a una sèrie de limitacions noves que vol afegir per subjectar a autorització de la comunitat, l'activitat d'explotació d'habitatge turístic. A expenses del que digui la nova norma, ja hi ha alguns elements fàcilment deduïbles. L'anunci a reforma de la Llei de Propietat Horitzontal intentarà esmenar els errors de 2019. Si bé és cert que recentment el Tribunal Suprem s'ha pronunciat sobre la validesa de clàusules estatutàries prohibitives de l'activitat d'habitatge turístic confirmant aquesta facultat prohibitiva, aquesta qüestió jurídica està superada des de fa anys.
Alejandro Fuentes-Lojo, advocat i expert en dret immobiliari, ens situa en els precedents: "Recordem que l'art. 7.2 de la LPH preveu, des de la seva redacció originària, que al propietari i a l'ocupant del pis o local no els està permès desenvolupar-hi o a la resta de l'immoble activitats prohibides als estatuts, reconeixent doncs el legislador la legitimitat de clàusules prohibitives d'activitat". Així doncs, si bé abans de la reforma del 2019 les comunitats de propietaris ja ostentaven aquesta facultat prohibitiva d'activitats econòmiques en els elements privatius de l'immoble, aquesta era inoperant a la pràctica atès que el requisit de la unanimitat es convertia en un dret de veto del comuner que volia explotar el seu habitatge per a ús turístic. "En rebaixar-se el quòrum legal exigible per adoptar acords d'aquesta naturalesa, s'acaba amb la problemàtica del dret de veto, però continua sent ineficaç la reforma ja que es planteja el dubte de si la prohibició vincula els propietaris dissidents que van adquirir l'habitatge lliure de càrregues en el seu dret de domini, qüestió que ha generat un elevat litigi en els darrers anys i sobre la qual encara està pendent de pronunciar-se el Tribunal Suprem", subratlla l'advocat.
De limitar a prohibir
Un altre aspecte molt important és el poder de les paraules. L'any 2019 es van utilitzar els verbs “limitar” i “condicionar” per fer referència a la facultat de la comunitat de propietaris d'adoptar acords de prohibició d'activitat de VUT, en comptes d'utilitzar el verb “prohibir”, com hauria estat desitjable, generant encara més confusió sobre la matèria. Ara, el canvi de conceptes també podria ser una realitat.
En darrer terme, una proposta de reforma legislativa més agressiva però més eficaç perquè la comunitat pugui evitar la implantació de l'activitat d'habitatge turístic al seu edifici "consistiria en exigir el vistiplau de la comunitat de propietaris per fer aquesta activitat econòmica en un edifici residencial, de manera mimètica a la regulació sectorial turística d'algunes comunitats autònomes que exigeix el consentiment previ de la comunitat de propietaris per a l'atorgament del corresponent títol habilitant", conclou Fuentes-Lojo. I això, tenint en compte d'entrada, un règim transitori que vetlli per la seguretat jurídica dels qui ja estan explotant lícitament aquesta activitat econòmica en edificis dividits en propietat horitzontal.