El Ple del Consell General de Cambres de Catalunya ha aprovat per unanimitat la proposta de text de Llei de Cambres. El text ha estat aprovat per unanimitat per les 13 Cambres de Comerç que formen el Ple, en una sessió que ha comptat amb la presència del conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper. El text ha estat elaborat després d’una extensa interlocució portada a terme durant l’últim any per aconseguir el consens amb les principals patronals catalanes.

Així mateix, pretén posar fi a un dèficit de més de deu anys, després d'aprovar-se la Llei Bàsica 4/2014 sobre les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, en què Catalunya no ha disposat d’una llei autonòmica pròpia que fixi el finançament i la relació entre la Generalitat, com a òrgan tutelar, i les entitats camerals. 

El president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, ha celebrat l’aprovació de la proposta de llei com un pas endavant per fer realitat d’una vegada per totes una reivindicació històrica de les Cambres de Comerç. “No només ens dotarà de més seguretat jurídica amb una llei actualitzada als temps actuals sinó que ens aportarà els recursos per poder complir amb més garanties les nostres funcions davant el teixit empresarial català”, ha afirmat.

El Consell General de Cambres de Catalunya és una corporació de dret públic que representa les 13 Cambres de Comerç presents al territori català i coordina accions conjuntes alineades amb els interessos generals de l’economia. També representa les Cambres davant les administracions públiques. Està format pels 13 presidents de les Cambres de Comerç de Catalunya i una segona persona més de cada Cambra. Aquest òrgan està format així per un total de 26 membres, tot i que per a l’elecció dels òrgans de govern s’emet només un vot per Cambra.

Nous mandats, nous lideratges

Les tretze cambres catalanes i la Generalitat havien consensuat al mandat anterior del Govern un text que equilibrava el pes dels territoris. Tenia el vistiplau de Foment i la Cecot però l’oposició de Pimec, perquè aquesta patronal considerava que no definia exactament les funcions de les entitats camerals i creia que envaïa part de les actuacions de les organitzacions empresarials. 

Aquesta trava i el fet que l'anterior equip de govern de la Cambra de Barcelona estava en mans de la candidatura d'Eines de País, vinculada a l'ANC, va fer difícil arribar a un consens general per a la seva aprovació i trasllat al Parlament per validar-la.

Actualment, hi ha lideratges diferents tant a la Cambra de Barcelona com a la Generalitat. En aquesta nova legislatura política del PSC, Miquel Sàmper, conseller d'Empresa -departament del qual depenen les Cambres de Comerç catalanes, ja va avançar que podien comptar amb la total col·laboració de la conselleria per tirar endavant el projecte. Aquesta normativa, segons Sàmper, ha d'estar basada en el màxim consens possible i ha de garantir un model estable en el temps. Com sembla que així ha estat.

No obstant això, les cambres de comerç no han precisat quina ha de ser l'aportació pública de la Generalitat per compensar les funcions que tenen assignades per llei les cambres, que són corporacions de dret públic. Tant l'actual equip de govern de la Cambra com els anteriors reclamen des de fa anys que Catalunya pugui explicar d'una vegada amb una nova llei catalana de cambres, una normativa pendent a Catalunya des que es va aprovar el 2014 la llei estatal.

Aquesta llei estatal diu que les cambres "tenen com a finalitat la representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació, així com la prestació de serveis a les empreses que exerceixin les indicades activitats". 

En els últims anys s'ha especulat amb la possibilitat que la llei contemplés el pagament d'una quantitat mínima per elector, és a dir, per aquelles persones físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, inscrites en el cens electoral d'aquestes corporacions de dret públic, que agrupen a les activitats comercials, industrials o de serveis de cada demarcació, si bé no ha transcendit l'import que reclamaven les cambres.