Les principals formacions polítiques que concorren a les eleccions catalanes d’aquest 12 de maig aposten per un nou model de finançament autonòmic, però no es posen d’acord en com ha de ser. En el debat electoral organitzat aquest dilluns per ON ECONOMIA, mentre Natàlia Mas (ERC) i Josep Rull (Junts) han reclamat que Catalunya recapti tots els impostos, Alícia Romero (PSC) i Joan Carles Gallego (Comuns Sumar) han proposat la posada en marxa del Consorci Tributari de Catalunya. Es tracta d’un organisme paritari entre la Generalitat i l’Estat, previst en l’actual Estatut d’Autonomia, però que mai s’ha activat.

Els representants de les diverses formacions consideren que l’actual model de finançament està “caducat”. Com a alternativa, tant Mas com Rull, van advocar per un nou sistema que permeti a Catalunya recaptar la totalitat dels impostos, de manera més justa i transparent, si bé això no vol dir que s’oblidin de la solidaritat entre comunitats. En canvi, Romero i Gallego van treure la pols a la proposta del Consorci Tributari, contemplat en l’article 102.4 de l’Estatut, del qual van dir que també permetria recaptar tots els impostos, si bé d’acord amb l’Estat en tractar-se d’un organisme paritari.

En algun moment del debat, tots es van referir a la política fiscal impulsada per la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, però des de punts de vista molt diferents. Així, la consellera d’Economia, la republicana Natàlia Mas, va indicar que es poden fer “retocs” en aquestes polítiques però “mai seguir el model de dumping fiscal de la Comunitat de Madrid”. La socialista Romero va advocar per un acord entre totes les comunitats per evitar aquest dumping perquè “no pot ser que ens fem aquesta competència deslleial, hi ha d’haver un terra i un sostre”. Rull va advertir que “amb Madrid hi hem de competir amb igualtat de condicions”. I Joan Carles Gallego (Comuns Sumar) va recordar “l’escàndol” de la desatenció dels “ciutadans més desafavorits”. En canvi, Santi Rodríguez, candidat del PP, va sortir en defensa de les polítiques d’Ayuso: “A Madrid no tenen un sistema diferent i ho fan millor que nosaltres”.

Alícia Romero

La responsable de l’àrea d’economia del PSC ha començat la seva intervenció recordant que el debat del finançament autonòmic ha d’anar lligat al de la fiscalitat. Ha lamentat que “fa molts anys que no fem res” malgrat les diverses propostes que s’han debatut al Parlament. I va reconèixer que l’actual sistema, “caducat, injust, poc equitatiu, poc transparent”, s’ha de millorar mitjançant el Consorci Tributari i la “col·laboració amb l’Estat” per aconseguir que augmentin els recursos. En fiscalitat, creu que encara hi ha marge perquè no s’ha arribat a la mitjana europea, però es va mostrar disposada a revisar els impostos propis “que generen molts costos i poca recaptació”.

Natàlia Mas

La consellera d’Economia va reclamar “un gir de 180 graus” en el model de finançament per “deixar enrere dècades d’injustícia”. Va subratllar que els sis models que s’han desplegat en els últims 40 anys han tingut un “resultat nefast” i que s’han aplicat “sense transparència”. I va recordar que l’Estat ha recaptat el 90% dels impostos i, per això, va exigir un canvi de model perquè Catalunya sigui la que recapti la totalitat d’aquests impostos. Arran de l’acord d’investidura de Pedro Sánchez, va dir que ERC ha aconseguit “la correcció del greuge econòmic més gran”, que va quantificar en 19.000 milions d’euros. Sobre les crítiques a la pressió fiscal que suporten els catalans, Natàlia Mas va recordar que l’actual Govern “no ha incrementat cap impost i, de fet, hem reduït a la baixa l’IRPF”.

Josep Rull

El número 3 de la llista de Junts va recordar que Catalunya té “un dèficit fiscal desmesurat” —del 8% del PIB, equivalent a 20.000 milions d’euros “que cada any aportem i no tornen”— al qual s’afegeix l’incompliment de les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat. Per afrontar aquesta situació, va subratllar que “no té sentit que l’única recepta sigui augmentar la pressió fiscal per sobre d’altres territoris amb els quals hem de competir, això és injust”. Va proposar compassar dos elements: avançar cap a la moderació fiscal —impostos de successions i de patrimoni, també societats encara que no depengui de la Generalitat— i deflectar l’IRPF com han fet altres territoris. Sobre la reclamació que Catalunya recapti tots els tributs, va formular dos conceptes: “bilateralitat, sortir de la taula del café para todos, i tenir la clau de la caixa, que vol dir recaptar tots els tributs”.

Laure Vega

La número dos de la CUP per Barcelona manté que “el 90% del poble català i del teixit econòmic” no hauria de pagar més impostos, però que hi ha un 10% que “n’hauria de pagar molts més”, en referència a “les grans rendes que estan evadint” aquests tributs. “Els impostos han de tenir un ànim recaptatori, però no cap a la gent que treballa” i va lamentar que aquest debat sembli una competició per veure qui els té més baixos. Per això, va apostar per polítiques progressives que gravin a aquest 10% de rendes més altes. Va negar que es pugui parlar d’infern fiscal a Catalunya perquè, pel que fa a l’impost de successions, només el 20% dels que hereten paguen més d’un euro. En contraposició, va recordar que “tenim 338.000 nens en situació de pobresa i això sí que és un infern”.

Joan Carles Gallego

Situat en els honorífics llocs del final de la llista de Comuns Sumar, aquest històric dirigent sindical va lamentar que Catalunya s’hagi dedicat a “queixar-se” en comptes de presentar propostes. La seva és la del Consorci Tributari, del qual va dir que donaria més capacitat de recaptació i permetria “pactar la solidaritat” amb les altres comunitats. Va defensar el principi d’ordinalitat perquè “no pot ser que siguem dels primers a aportar i dels últims a rebre”. I va subratllar que “canviar el model de finançament implica canviar la fiscalitat” i, en aquest sentit, va afegir que encara hi ha marge per “situar-nos a nivell europeu”.

Santi Rodríguez

El candidat del PP manté que a “Catalunya paguem massa impostos” i recorda que és la comunitat que en té més de propis, un total d’11, quan en l’anterior legislatura s’havia arribat als 15, mentre que l’autonomia que la precedeix només en té sis. I va afegir que els catalans són els que paguen els impostos cedits més elevats. Va apostar per “suprimir l’impost de successions i, progressivament, ja que no es pot fer d’un dia per l’altre, el de patrimoni”. I també va carregar pel destí al qual es destinen aquests fons. Per exemple, va indicar que en concepte de cànon d’aigua “es recapten 500 milions d’euros a l’any i no s’han fet les inversions que calien”.