El Tribunal Constitucional ha culminat aquest dijous l'anul·lació de la reforma de l'impost de societats implementada el 2016 pel Govern de Mariano Rajoy (2011-2018), quan era ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Una reforma sorgida per aturar el dèficit la retirada del qual tindrà un impacte difícil de quantificar, encara que la mateixa sentència limita el seu efecte retroactiu. El Tribunal el declara inconstitucional en considerar que vulnera el deure de contribuir a les despeses públiques per modificar aspectes essencials del tribut mitjançant un reial decret.

Aquesta declaració se suma a l'anul·lació el 2020 del decret llei que augmentava els pagaments fraccionats de l'impost de societats a les grans empreses, mesures que es van aprovar el 2016 per incrementar la recaptació i poder reduir el dèficit públic. Segons ha informat aquest dijous el Constitucional, les modificacions declarades inconstitucionals són els topalls a la compensació de bases imposables negatives d'exercicis anteriors, la limitació de deduccions per doble imposició i l'obligació d'integrar a la base de l'impost els deterioraments de valor de les seves participacions fiscalment deduïbles.

La nota remesa pel Constitucional aclareix que, per seguretat jurídica, la sentència no té efecte retroactiu, tret de per a liquidacions ja impugnades i pendents de resolució, igual que van fer amb la plusvàlua municipal, el que dificulta mesurar el seu impacte econòmic. Aquestes són algunes claus sobre l'origen d'aquesta mesura i les conseqüències de la sentència, segons l'Agència EFE.

Motiu de la reforma. La crisi financera iniciada el 2008 es va donar per superada el 2014 amb la tornada al creixement, però la Comissió Europea mantenia Espanya en procediment de dèficit excessiu des de 2009, amb la qual cosa la reducció de dèficit públic era una meta prioritària per al Govern popular. Amb l'objectiu de recaptar-ne més i quadrar els comptes públics, es va adoptar primer un augment dels pagaments fraccionats de l'impost de societats el setembre de 2016 per a les grans empreses (en el reial decret llei 2/2016), que ja va ajudar a tancar el dèficit aquell any en el 4,3% del PIB. Aquesta mesura va ser anul·lada pel Constitucional el juliol de 2020.

El desembre de 2016 es van adoptar la resta de les mesures respecte a l'impost de societats (en el reial decret llei 3/2016) que aquest dijous ha estat declarat inconstitucional, i que en el seu moment van afavorir que el dèficit es retallés al 3,1% del PIB el 2017.

Per què és inconstitucional? El Tribunal Constitucional defensa que utilitzar la fórmula del decret llei per introduir modificacions substancials en els impostos -per exemple, les que afecten el càlcul de la quota tributària- vulnera el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques reconegut a l'article 31.1 de la Constitució.

Què s'anul·la. El decret 3/2016 va modificar diversos punts de l'impost de societats mitjançant l'eliminació de deduccions amb l'objectiu d'incrementar la recaptació, uns canvis que ara han estat anul·lats. Aquestes modificacions suposaven la limitació de la compensació de bases imposables negatives per a empreses amb una facturació superior a 20 milions d'euros, la limitació de les deduccions per doble imposició i l'obligació d'integrar a la base de l'impost els deterioraments de valor de les seves participacions fiscalment deduïbles per cinquenes parts en cinc anys.

Aquests punts se sumeixin a l'anul·lació, el 2020, de la reforma dels pagaments fraccionats de 2016, que va elevar l'import d'aquests pagaments a una quantia mínima del 23% del resultat comptable per a empreses amb una facturació superior a 10 milions d'euros.

Quin és l'impacte de la sentència? La sentència coneguda aquest dijous limita l'efecte de l'anul·lació "per exigències del principi de seguretat jurídica". Així, només es podran presentar reclamacions sobre les liquidacions que ja haguessin estat impugnades i que no comptin amb sentència o resolució administrativa ferma. En el seu moment, el Govern va assenyalar que esperava recaptar 8.300 milions més per la modificació dels pagaments fraccionats i 4.650 milions extra per les limitacions introduïdes al reial decret 3/2016 i anul·lades aquest dijous.

Els informes de recaptació de l'Agència Tributària, en canvi, xifren l'augment de recaptació pel canvi en els pagaments fraccionats en 2.967 milions el 2016, que es van revertir el 2017 (el que es va fer va ser avançar aquests recursos, que es van ingressar a compte un exercici abans). Pel que respecta a la modificació de l'impost, l'impacte va ser de 1.283 milions el 2017. L'impacte real de l'anul·lació del decret és difícil de conèixer, ja que les reclamacions d'exercicis passats estan limitades per la mateixa sentència i, a futur, no se sap exactament com afectarà les bases imposables.