El Tribunal Constitucional ha informat aquest dijous que desestima "íntegrament" el recurs d'inconstitucionalitat presentat per 50 diputats del Partit Popular al febrer de l'any passat contra la llei catalana de mesures urgents sobre el règim urbanístic d'habitatges d'ús turístic aprovada el mes de novembre de 2023. La sentència del jutge progressista Ramón Sáez Valcárcel conclou que la norma "no vulnera els límits formals ni materials de la legislació d'urgència" i assegura a més que està "conforme amb la protecció constitucional de la propietat privada, l'autonomia local, la tutela judicial efectiva, la igualtat i la seguretat jurídica" i també "amb el règim en matèria d'unitat de mercat establert per la legislació bàsica estatal". 

La llei limita l'atorgament de noves llicències de pisos turístics a 262 municipis catalans amb el mercat de l'habitatge tensionat i fa necessari que la transformació d'un habitatge residencial en turístic necessiti una llicència urbanística que tindrà una durada de 5 anys. A més, la llei imposa unes ràtios de deu habitatges turístics per cada 100 habitants que farà tancar uns 28.000 habitatges en 47 municipis. El PP va presentar un recurs al Constitucional a finals de febrer de l'any passat tot al·legant que suposa una invasió de competències estatals i que vulnera la igualtat i la seguretat jurídica. El PSC i Esquerra han pactat validar el decret i, amb esmenes, la nova normativa hauria de ser votada al Parlament aquest mes de març. 

En els darrers anys, els pisos turístics s'han disparat fins als 100.000 i han ajudat a reduir l'oferta d'habitatge de lloguer, especialment a Barcelona, localitats costaneres i al Pirineu. Tant l'executiu català com l'espanyol i també els consistoris fa temps que busquen fórmules per tal de limitar l'efecte dels pisos turístics al mercat residencial. 

Justament, va ser aquest decret el que va servir a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per anunciar l'eliminació de tots els pisos turístics de cara a 2028, una mesura que va indignar plataformes com Airbnb. 

La sentència del constitucional recorda que la llei va ser aprovada "amb la finalitat de fer front a les externalitats negatives que aquest ús produeix per a l'estructura de l'ordenació urbana, en extraure del parc residencial, per convertir-los en pisos turístics, immobles que la planificació urbanística havia previst per l'ús com a habitatge permanent i habitual de les persones". 

"El règim d'ús turístic dels habitatges sotmès a judici no constitueix una supressió del dret de propietat sobre aquelles, sinó una delimitació d'un aspecte concret del seu contingut, en atenció a la funció social del seu dret, que no el fa desaparèixer ni el converteix en irreconeixible", resa la sentència. 

La regulació, diu el tribunal, "incideix en sentit restrictiu sobre les competències urbanístiques municipals", però ho fa "de manera respectuosa amb l'autonomia local perquè existeix justificació en la protecció d'interessos supralocals". Recorda, a més, que el decret llei "dona als municipis la darrera paraula sobre la compatibilitat de l'ús turístic amb el d'habitatge".