El Tribunal Constitucional ha anul·lat l'article 16 de la Llei espanyola de l'Habitatge, que va entrar en vigor fa un any, referit a l'habitatge protegit en tots aquells aspectes que no estiguin recollits ja en la normativa autonòmica, que continuava prevalent. La decisió s'ha pres després del recurs presentat per la Junta d'Andalusia. El Tribunal Constitucional ha decidit aquest dimarts donar el seu aval al gruix de la polèmica llei d'habitatge de l'Executiu, encara que declara inconstitucionals alguns preceptes, com el referit a la regulació de l'habitatge protegit. El tribunal ho ha decidit per una majoria de 6 a 4 impulsada pel bloc progressista.

L'esmentat article estableix uns principis per regir l'habitatge protegit, si bé ho fa després d'esmentar que això es farà "sense perjudici de les condicions i requisits establerts per la legislació i normativa d'àmbit autonòmic o municipal, que tindran en tot cas caràcter prevalent."

Des de la seva entrada en vigor, Catalunya ha estat l'única de les 17 comunitats autònomes que ha fet passos efectius per implantar les mesures recollides en una de les lleis més polèmiques aprovades durant aquesta legislatura per l'executiu de Pedro Sánchez. Aprovada el passat 17 de maig, tot just un parell de setmanes abans de la devastadora victòria del PP en les eleccions autonòmiques i regionals, la norma que té com a punt més destacat la regulació del preu dels lloguers sempre ha comptat amb l'oposició del partit liderat per Alberto Núñez Feijóo.

En concret, en la sentència, el Constitucional dictamina que anul·la "l'article 16, que estableix el règim de l'habitatge protegit, perquè té un nivell de detall excessiu i per establir un règim d'aplicació supletòria, sense que l'Estat pugui dictar normes amb l'únic propòsit de crear dret supletori del de les comunitats autònomes en matèries de l'exclusiva competència d'aquestes, estenent-se la declaració d'inconstitucionalitat també a la disposició transitòria primera (relativa al règim els habitatges que ja van estar qualificats definitivament com a protegides a l'entrada en vigor de la llei), ja que la seva finalitat és, sensu contrari, sotmetre als habitatges que encara no ho estiguessin a la Llei 12/2023".

Grans tenidors

Si bé la sentència del Tribunal Constitucional avala la major part de la llei de l'habitatge, de manera que dona per descomptat que l'executiu espanyol pot regular en matèria d'habitatge, encara que hagi transferit les competències en la matèria a les comunitats autònomes, la sentència dictada aquest dimarts, anul·la diversos preceptes, a més del de l'habitatge protegit.

Es tracta de l'anul·lació de l'article que obligava els grans tenidors d'habitatge a aportar detalls de totes les cases que tenen, com per exemple la seva ubicació i el compliment dels seus deures com a propietari. La sentència argumenta que "considera excessiva la regulació de la informació mínima que, en cas d'exercitar la facultat de declarar les zones de mercat residencial tensat, hauria de requerir-se a els grans tenidors, ja que la determinació d'aquest aspecte ha de correspondre a les comunitats autònomes."

Queda anul·lada també la previsió que obligava a invertir els diners de les sancions per l'incompliment de la funció social de l'habitatge en la creació de parcs públics d'habitatge. Queda anul·lada també la disposició transitòria primera, que imposava els efectes de la nova llei als habitatges que formessin part d'un parc públic d'habitatge.

Davant de la decisió de l'alt tribunal, la Junta d'Andalusia s'ha mostrat satisfeta amb la resolució. La Conselleria de Foment andalusa ha indicat que la sentència reconeix que el Govern central "s'ha excedit" en regular l'habitatge protegit, el parc públic o els grans tenidors, "qüestions que són potestat exclusiva d'Andalusia i que així queda recollit al seu Estatut d'Autonomia". "La sentència del Constitucional confirma el que des del Govern andalús hem advertit des del principi: la Llei Estatal d'Habitatge és una norma que envaeix clarament competències autonòmiques, segons informa Europa Press. L'Estat, i així ho estima el Tribunal, no pot utilitzar la llei per configurar una regulació tan completa i acabada que no deixa cap espai al legislador autonòmic", han subratllat fonts de l'administració autonòmica.

Una llei imprescindible, segons el Govern

Per la seva part, el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana ha qualificat de "bona notícia" que el Tribunal Constitucional (TC) avali la Llei d'Habitatge i considera que el retret que es fa sobre els articles 16 i 27 i una de les disposicions transitòria no elimina el fet que l'alt tribunal considera el text "no només necessari sinó imprescindible". Així, consideren que el Constitucional "ratifica la competència de l'Estat a l'hora de garantir un habitatge assequible i digne" i, a falta de conèixer el text complet de la sentència, demostra que l'existència d'aquesta llei és la "reivindicació" de la capacitat i competència de l'Estat, dins del marc constitucional, d'actuar per "regular l'accés a l'habitatge".