La construcció ha tingut la caiguda trimestral més gran des del final de la crisi financera (2013-2014), tant si es mesura des del punt de l'oferta com de la demanda, deixant al marge el període de la covid. Analitzant els sectors productius, la construcció ha descendit un 0,7% en el tercer trimestre, respecte al segon i, encara que també cauen la Indústria (0,7%) i l'agricultura (4,3%), és en construcció on l'impacte ha estat més fort, segons les dades de Comptabilitat Nacional del tercer trimestre donades a conèixer aquest divendres per l'INE.

Des de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC) expliquen a ON ECONOMIA que el descens a la partida de l'INE de la inversió en habitatges i altres edificis i construccions respon a la pujada prolongada dels tipus d'interès, el que condueix a l'alça de les hipoteques registrada en els últims mesos i paralitza la demanda d'habitatge. En el cas de l'obra pública, la patronal de la construcció remarca que succeeix al revés: "les licitacions públiques marxen a bon ritme, i en els 10 primers mesos de l'any van assolir 23.291 milions d'euros, un 6,1% més que en el mateix període de 2022".

Activitat productiva

Des del punt de vista de l'oferta (activitat productiva), la construcció ha caigut en termes trimestrals un 0,707%, una xifra lleugerament superior al primer trimestre de l'any passat, el 0,695%, encara condicionat pels vaivens ocasionats per la Covid. Durant aquell període es van produir caigudes superiors a la d'aquest tercer trimestre en el primer i segon de 2021 i, molt especialment, en el primer, segon i quart de 2020, encara que en el tercer es va produir la pujada més gran de la història de la construcció, un 23,8%. En aquest sentit, la Covid s'ha de considerar com un parèntesi en l'evolució històrica de la construcció.

Situant-nos en el període precovid, encara que s'han produït descensos trimestrals al sector de la construcció, cap no s'apropa al 0,7% registrat a l'estiu d'aquest any. Cal remuntar-se al primer trimestre de 2014, amb els últims cops de cua de la crisi financera, quan es va produir una baixada del 0,9%. Durant els trimestres d'aquesta crisi, es van arribar a registrar ensorraments de 6% trimestrals, la qual cosa posa de manifest el dur ajustament que va patir el sector durant la crisi financera, després d'haver-se generat una bombolla amb el boom immobiliari dels primers anys del segle.

Encara que l'activitat de la construcció sol alentir-se en els mesos d'estiu en comparació amb el trimestre de primavera, no necessàriament es produeixen descensos de forma estructural. De fet, el 2022 va caure en el segon trimestre i va registrar una alça del 2,3% en el tercer. En el període precovid, gairebé tots els tercers trimestres, s'ha incrementat l'activitat respecte als segons.

Immobiliàries

La immobiliària és una altra de les activitats que s'ha ressentit aquest trimestre i dins del sector serveis és la que més descendeix, l'1,4% en termes trimestrals, encara que també baixen, amb menys força, comerç, transport i hostaleria (-0,1%) i activitats professionals i científiques (-0,3%). El comportament de l'activitat immobiliària està clarament lligat a la pujada dels tipus d'interès pel BCE. Ho demostra que el sector porta tres trimestres consecutius en picat, ja que l'1,4% està precedit d'una caiguda del 3,2% en el segon trimestre i del 0,7% del primer. Salvant el període de Covid, que ha provocat diversos descensos trimestrals, l'activitat immobiliària mai no ha registrat una aturada trimestral tan inflada com aquest trimestre. En el primer de 2019 va arribar a caure un 0,9% (mig punt percentual inferior a l'1,4% del tercer trimestre d'aquest any) però, ni tan sols durant la crisi financera, no s'han registrat caigudes superiors a les del segon i tercer trimestre d'aquest any.

Frenada en la inversió

La caiguda de l'activitat va lligada a un descens de la inversió en construcció d'habitatges i altres construccions, amb un patró que es repeteix a l'evolució del sector de la construcció. A l'estiu s'esfondra un 2,5% en termes trimestrals, una cosa desconeguda des de la crisi financera, deixant de banda el 18,4% del segon trimestre de 2020 -en ple confinament. Per trobar xifres similars a l'estiu de 2023, cal anar al segon trimestre de 2013, quan la inversió en habitatge i altres construccions es va desplomar un 4,8%, en termes trimestrals.

Tanmateix, la inversió en la construcció d'habitatges, al contrari del que es podria esperar, s'ha comportat millor que la d'altres construccions, segons les dades de Comptabilitat Nacional de l'INE. En el tercer trimestre, la inversió a nou habitatge descendeix un 1,3%, però en el tercer i el quart de 2022, amb l'inici de la pujada de tipus del BCE, els promotors van frenar en sec, amb caigudes que superen l'1,3%; encara que es va produir una recuperació en el primer i segon trimestre d'aquest any. Però deixant al marge la Covid, no es produeix un descens trimestral en la inversió d'habitatges des del primer trimestre de 2015. Per tant, caldrà esperar a veure l'evolució dels pròxims trimestres, per saber quina tendència tindrà la construcció, especialment d'habitatges.

En el cas d'altres construccions, cau el 3,7% que, tret d'en el segon trimestre de 2020 -amb el confinament-, no ha estat superat fins al segon trimestre de 2013, en plena crisi financera, amb un -7,3%, arrossegat per la paralització de l'obra civil pública.