L'impacte de la pandèmia i la crisi econòmica generada des de l'any 2020, ha alterat el rànquing de les ciutats amb més de 5.000 habitants que tenen el PIB per habitant més elevat. A grans trets, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), totes han disminuït el seu PIB per habitant i només 10 dels 218 dels municipis amb aquesta xifra d'habitants mostren l’any 2020 un creixement positiu. Però la ciutat que novament repeteix la primera posició és Martorell, amb 91.500 euros per habitant, i Castellbisbal amb 83.200 euros, són els municipis amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya l’any 2020. La resta de municipis que dupliquen la mitjana catalana són: la Canonja, Sant Esteve Sesrovires, Parets del Vallès, Polinyà, Lliça de Vall, Celrà, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Sant Fruitós de Bages. A l’altre extrem, Badia del Vallès, Santa Margarida de Montbui, Cunit i Vilanova del Camí tenen un PIB per habitant inferior als 10.000 euros per habitant.

L'efecte SEAT a Martorell

Si entrem en el detall, el cas de Martorell no sorprèn el seu lideratge. Pel que fa al nombre d'habitants, avui ja hi ha un miler de treballadors amb les seves famílies que resideixen al municipi on hi viuen 28.667, segons les darreres dades del 2021 publicades per l'Idescat. Però l'impacte econòmic de tenir la fàbrica SEAT és evident ja que gairebé des de la fundació de la fàbrica, fa 25 anys, Martorell recapta l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) que paga la companyia per albergar al seu terme municipal una part de la factoria de cotxes, juntament amb Abrera i Sant Esteve Sesrovires, que sempre ha reclamat emportar-se una part del pastís. SEAT es va traslladar a Martorell l'any 1993 des de la seva antiga planta a la Zona Franca de Barcelona, ocupant uns terrenys a la zona de Ca n'Amat en els quals ja hi tenia uns magatzems. La seva instal·lació va suposar un gran impacte no només per a Martorell, que va créixer en població i en extensió amb el desenvolupament de noves zones, sinó també per a d'altres municipis de la zona. Tot i que la gran importància de Martorell és perquè s'hi concentren totes les fases de la producció del vehicle. L'impacte econòmic ha fet que creixi en molts aspectes, des del menor detall, com ara la inexistència d'haver d'aparcar ja que no existeixen les zones blaves.

Pel que fa a un creixement proporcional més elevat, els 10 municipis que han registrat un augment del PIB per habitant el 2020, Móra d’Ebre encapçala l’augment amb un 7,1%, seguit d’Almacelles (5%), la Sénia (2,3%), Riudoms (1,7%), i Ulldecona i Roda de Ter (amb un 1,5%, cadascun). Tots ells amb un pes del VAB agrari per sobre la mitjana catalana, excepte Roda de Ter. D'altra banda, entre els municipis que han registrat reduccions més intenses del PIB per habitant hi ha un grup que es caracteritza per tenir un VAB dels serveis molt elevat, per sobre del 80% del seu PIB, directament relacionat amb activitats d’hostaleria i transport com Salou (-39,2%), el Prat de Llobregat (-36,7%), l’Ametlla de Mar (-31,0%), Tossa de Mar (-26,9%), Lloret (-26,4%), Calonge (-24,6%), o Castell-Platja d’Aro i Sitges (-20,6%, ambdues) També hi ha municipis amb un pes molt elevat del VAB industrial, com Vandellòs i l’Hospitalet (-23,1%), Martorell (‑22,7%) o la Canonja (-21,1%), Novament, les explicacions també venen derivades per la situació viscuda. Els municipis turístics van quedar greument afectats amb el confinament de la pandèmia i totes les seves restriccions; i en el cas del Prat de Llobregat, la seva font econòmica de l'aeroport, també es va reduir de forma dràstica.

És evident que la forta reducció del PIB per habitant de Catalunya durant l’any 2020 (-11,2%), condicionat per les conseqüències econòmiques derivades de la crisi sanitària, ha afectat de manera desigual les activitats productives. Les activitats relacionades amb el turisme i la mobilitat, però també el transport aeri, refinació de petroli o activitats recreatives, són les que van resultar més afectades per la pandèmia com es constata en aquest llistat. En canvi, altres branques com per exemple la sanitat, l’agricultura, la indústria química i farmacèutica o els serveis informàtics van incrementar la seva activitat. Les diferències en l’especialització productiva dels municipis han fet ampliar molt el ventall dels seus creixements.

PIB avançat del 2021

L'Idescat ja ha avançat les dades en el PIB d'aquelles ciutats amb més de 50.000 habitants de l'any 2021 i ja es pot constatar la recuperació dels sectors després del primer any de pandèmia marcat en el març del 2020. D'aquesta manera, tots mostren una evolució positiva del PIB per habitant, tot i que la majoria d’aquests municipis no assoleixen encara els valors previs a la pandèmia. Els increments més rellevants, per sobre del 10%, corresponen al Prat de Llobregat (11,1%) que va lligat a l'Aeroport del Prat, Granollers (10,6%) i Tarragona (10%), mentre que els municipis de Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Gramenet són els que han registrat augments menys accentuats, amb un 6,9% i un 6,2%, respectivament. En relació amb el PIB per càpita, dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, n’hi ha 9 amb un PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana (31.600 euros): Sant Cugat del Vallès (54.100 euros), el Prat de Llobregat (46.500 euros), Barcelona (46.000 euros), Girona (40.700 euros), Granollers (38.900 euros), Cerdanyola del Vallès (37.700 euros), Tarragona (35.900 euros), Cornellà de Llobregat (34.600 euros) i Lleida (32.500 euros).

Les comarques, condicionades a les seves ciutats

Si observem l'augment del PIB per comarques, els seus resultats també van condicionats als pols d'atracció dels seus municipis. La Ribera d'Ebre, el Barcelonès, la Segarra, l’Alt Camp, Aran, el Gironès, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat són les que tenen un PIB per habitant superior a la mitjana catalana (29.100 euros) el 2020. En concret, la Ribera d’Ebre, amb 38.600 euros per habitant i el Barcelonès, amb 36.200 euros, continuen essent les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya, un 32,7% i un 24,3% superiors a la mitjana catalana, respectivament. D’altra banda, el Baix Penedès és la comarca amb el menor PIB per habitant (16.500 euros), seguida del Garraf i el Priorat (amb 17.800 i 18.000 euros per habitant, respectivament). En relació amb l’any anterior, totes les comarques han disminuït el PIB per habitant i de la mateixa manera que en els municipis, també hi ha diferències importants en les variacions de les taxes anuals. La Noguera, el Pallars Jussà, les Garrigues, la Segarra i el Pla d’Urgell, comarques de l’interior de Catalunya i amb una elevada especialització agrària, mostren els decreixements més petits, per sota del 5% del PIB per habitant. A l’altre extrem, amb reduccions del PIB per habitant superiors al 15%, hi ha l’Alta Ribagorça, la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà, el Tarragonès, Aran, el Baix Empordà i el Pallars Sobirà, que destaquen, la majoria, per una elevada activitat industrial o activitats relacionades amb el turisme.

Les motivacions són diverses i es repeteixen en el cas dels municipis. El sector de serveis genera més del 80% de l’activitat econòmica a tres comarques (incloent-hi i Aran). El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,2%), seguida del Garraf (81,3%) i Aran (80%). Aquests, van poder sobreviure durant la pandèmia amb un turisme més local i no tradicionalment lligat a l'estranger com és el cas del Tarragonès. També la indústria és la principal activitat econòmica a tres comarques catalanes: la Ribera d’Ebre (57,3%), la Segarra (56,2%) i l’Alt Camp (49,1%), que superen amb escreix el pes de la indústria en el VAB de Catalunya (19,6%). I pel que fa al sector agrari, dos comarques tenen un percentatge de VAB superior al 20%: la Noguera (24,6%) i les Garrigues (24,2%). Finalment, respecte a la construcció, les comarques amb major pes d’aquest sector en el seva economia són la Cerdanya (15,7%), el Baix Empordà (12,5%) i Aran (10,8%).