El passat divendres, la fallida del Silicon Valley Bank va fer trontollar el món i de seguida tothom va mencionar la crisi financera mundial de l'any 2008, desencadenada per la fallida de Lehman Brothers. Tot i que els experts i analistes asseguren a grans trets que això no succeirà, l'IBEX 35 va reaccionar dilluns amb fortes turbulències que van portar la banca espanyola a perdre gairebé 17.000 milions del seu valor i la sensació de possibles conseqüències continua planant pels mercats financers i els sistemes bancaris. Cal preocupar-se? Quin és el risc que la fallida de divendres passi per damunt d'altres bancs i, finalment, acabi afectant les nostres vides i les nostres feines? S'assembla més aquesta fallida a la de Lehman Brother's o a la de l'espanyol Banc Popular, que va fer fallida l'any 2017 sense grans conseqüències per a l'economia?
Les reaccions de Joe Biden, president dels Estats Units, i d'Europa han sigut pràcticament idèntiques, destacant la fortalesa dels sistemes bancaris. Biden de seguida va dir que tenen un "sistema bancari fort". La vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, també va fer un crit a la calma i va dir que "els bancs espanyols es troben amb un marc de supervisió reforçat i una situació sanejada dels seus balanços".
L'economista i professor d'EADA especialitzat en banca i finances Rafael Sambola està força convençut que no estem davant d'una nova crisi financera i explica a ON ECONOMIA els seus arguments. "Silicon Valley Bank és un banc molt enfocat a la indústria de les empreses emergents, que en els darrers mesos han vist que tenien problemes de finançament i, per tant, necessitaven molta liquiditat. Passaven pel banc, retiraven els dipòsits i el banc es quedava sense liquiditat. Llavors el banc ha venut els seus bons a un preu per sota de mercat i ho ha hagut d'apuntar com a pèrdua. Aquesta situació concreta no està passant a Espanya, ni a Europa", reflexiona.
Fonts d'un important banc de l'IBEX 35 coincideixen a apuntar que Silicon Valley Bank "és un banc de nínxol, que no té molt a veure amb qualsevol altre banc universal o un altre banc espanyol". "Es tracta d'un banc amb una base de clients molt poc diversificada, les empreses del sector tecnològic que van veure com creixien moltíssim els seus ingressos durant la pandèmia i ara que no creixen tant han hagut d'anar a recollir els seus dipòsits", expliquen les mateixes fonts, que alerten de la irregularitat que va cometre en aquell moment el banc californià quan va començar a ndre els bonus de deute dels Estats Units per recuperar liquiditat.
Venda de bonus, un problema
"Com que no és un banc molt de préstec, va gestionar els bonus de renda fixa a llarg termini. Fer trading amb els bonus quan els tipus d'interès estan baixos no té cap problema però si ho fas quan estan alts, comences a veure les pèrdues", completen les mateixes fonts, que alerten que ni els bancs espanyols ni els nord-americans segueixen aquests patrons de conducta. "Hem viscut altres episodis de fallida de bancs que no han portat a una retirada massiva dels diners, com el Banc Popular. I a més, tenim un sistema bancari molt sòlid", completen aquestes fonts.
De totes maneres, i després de la furibunda reacció de la Borsa del passat dilluns, un altre dels riscos de contagi pot venir per la població, per la por, si li dona per treure massivament diners dels bancs i que es quedin sense liquiditat. Els experts tampoc veuen un risc aquí. "Jo crec que la gent no entra en pànic amb una situació d'aquestes. Ni percebo ni em consta que cap banc hagi tingut peticions massives de treure els diners", diuen des del banc.
El que succeeix, coincideixen fonts bancàries i Sambola, és que es viu una sobrereacció dels mercats i per això fa la sensació que el cop és més fort del que realment és. "Ens deixem emportar una mica pels mercats, que odien la incertesa i han creat un nerviosisme que de seguida ens fa mirar cap a l'any 2008", diu Sambola. Des del sector bancari, recorden que "els diners de la Borsa son molt porucs" i que "treure els diners de la Borsa té la seva lògica, els fluxos entren i surten ràpid". A més, "els bancs espanyols venien d'una pujada molt important i és lògic que hi hagi una recollida de beneficis".
Però a més, en cas que hi hagués una retirada massiva d'efectiu, Sambola creu que tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal dels Estats Units estan millor preparats que l'any 2008. "Durant la crisi, ja dèiem que els bancs eren forts, però no es feia res. Després de la crisi, el Banc Central Europeu i altres bancs comencen a tenir eines per avaluar els bancs i ens vam començar a fixar en la solvència i la liquiditat dels bancs. Crec que tenim una ràtio de solvència de màxima qualitat a Europa i també una ràtio de liquiditat molt elevada. Hi ha suficients diners als bancs per si hi ha una ràpida cursa a treure diners", aporta Sambola.
Millor preparats que al 2008
Finalment, Sambola creu que "hem après de la crisi de 2008" i que "la velocitat d'intervenció de la Reserva Federal i del Banc Central Europeu serà ràpida". "La Reserva Federal ha actuat a una gran velocitat i ha donat tranquil·litat als clients amb uns fons de garantia que cobreixen als clients", diu. A Europa, a més, "si necessitem liquiditat es poden vendre els bons al Banc Central Europeu, en comptes de col·locar-lo a pèrdues al mercat secundari", afegeix Sambola. "El Banc Central Europeu actua com un prestamista d'última instància", diu.
Des del sector bancari, apunten que on sí que pot tenir cert efecte la crisi de Silicon Valley Bank és al finançament d'start-ups, però que no serà greu. "El finançament a les tecnològiques no s'aturarà, però pot ser que s'encareixi una mica, que s'incorporin primes de risc que els facin pagar més. Els mercats de capitals ja fa un any que estan una mica aturats, amb les pujades de tipus d'interès els costa més atraure mercats" afegeix. En qualsevol cas, l'afectació de la crisi a Espanya mai no serà tan important, segons aquest sector, perquè "Silicon Valley és una bombolla, aixeques una pedra i et surt una start-up". "Les tecnològiques s'han de redimensionar després d'un creixement molt gran durant la pandèmia, quan semblava que tot seria tecnològic", completen des d'aquest banc.
Des de Caixa d'Enginyers, el seu director general, Joan Cavallé, no creu que el sistema bancari europeu es vegi afectat per la falliada. "L'SVB tenia bàsicament saldos corporatius, molt grans, tots superiors a 250.000 euros. I això és una bomba. Tu pots tenir liquiditat, però tot pot volar en un moment", ha reflexionat."Aquesta gent a Europa segur que no complirien amb les ràtios de liquiditat", ha afegit. "Com a contrapartida, vull destacar que la banca europea té una situació tremendament sòlida i està tremendament capitalitzada", ha conclòs Cavallé, que ha posat l'exemple la seva pròpia entitat amb una ràtio de capital CET1 de fins al 15,77% i una "extraordinària" liquiditat estructural del 170%.
Ràpida reacció de les administracions
A EAE Business School, el professor Alfonso Fernández també descarta un efecte contagi perquè "no existeixen bancs especialitzats en empreses tecnològiques, que son les més afectades". "Podria haver-hi un cert efecte més alt si van apareixent més casos, però seria un contagi indirecte basat més en la confiança", afegeix Fernández, que creu que és més preocupant el pànic" que el contagi econòmic.
Amb una mica més de prudència, Ángel Muñiz, professor d'Economia i Empresa de la Universitat Europea, creu que "no es pot descartar completament un contagi, però sembla que els mercats mantenen la calma". "S'ha de tenir en compte que les entitats bancàries europees estan més regulades i tenen la meitat dels títols de deute que les americanes, de forma que estan menys exposades", afegeix. "Credit Suisse és el principal focus de preocupació a Europa, perquè per la pèrdua de reputació que ha patit si veu agreujada la fuga de clients amb l'efecte Silicon Valley", completa.
Tampoc la Carme Garcia, presidenta de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes, veu risc de contagi. "Hi hauria risc de contagi si l'administració no hagués reaccionat tan ràpidament. No ha generat por i, si no hi ha por, no hi ha d'haver efecte contagi, almenys amb la informació que tenim", diu Garcia. "La banca que queda a Espanya és de dimensions considerables i no hi ha cap entitat que tingui concentració tan alta en start-ups", completa. "És una qüestió de confiança i de liquiditat i el govern dels Estats Units ha reaccionat bé i ha frenat la sagnia", afegeix.