El passat 29 de juny entrava en vigor la llei que prohibeix les trucades comercials o spam, aquelles que tots rebíem sense saber per què i que ens oferien tota mena d'ofertes: una millor tarifa de telèfon, de llum, la petició d'associar-se a una ONG... Pel que sembla, aquestes trucades en mig de la migdiada o en horari laboral s'anaven a posar fi a aquesta nova llei, però la realitat ha acabat sent una altra. Les trucades de números desconeguts continuen arribant i, quan el consumidor pregunta per què, rep respostes dispars. Per què continuem rebent aquestes trucades i què podem fer per evitar-ho?
A l'altre costat del telèfon, el teleoperador assegura que existeix un "consentiment" per part del client, que hauria autoritzat a l'ús de les seves dades en subscriure's a algun servei o accedir a alguna pàgina web. En altres casos, en apuntar que es tracta d'una pràctica il·legal, el teleoperador directament penja la trucada. "En primer lloc, si has donat el consentiment perquè et truquin, el teleoperador hauria de mostrar-te aquest consentiment i donar-te l'opció d'entrada perquè el revoquis, sense que hagis de preguntar-li", explica a ON ECONOMIA el portaveu de FACUA, Consumidors en Acció, Rubén Sánchez.
En una entrada del blog d'aquesta entitat de defensa dels consumidors, el mateix Sánchez ja alertava que les empreses tornarien a incomplir la llei, com ja feien quan cridaven fora dels horaris permesos o quan molestaven també números de telèfon inscrits en la llista Robinson, aquella a la qual et pots inscriure si no vols que et cridin nombres comercials. La llei assegura que els usuaris tenen dret "a no rebre trucades no desitjades amb finalitats de comunicació comercial, tret que existeixi consentiment previ del mateix usuari per rebre aquest tipus de comunicacions comercials o tret que la comunicació pugui emparar-se en una altra base de legitimació," a la seva publicació en el BOE. El consentiment és, per tant, el salconduit perfecte per a les empreses, en un entorn digital que constantment t'obliga a consentir la cessió de les teves dades a canvi de gairebé qualsevol servei en línia.
Reclamacions i sancions
"Després que et mostrin el consentiment que has brindat, el segon pas és dir-los que no et molestin més i demanar-los que prenguin nota que no poden continuar trucant al teu número de telèfon", prossegueix Sánchez, que en el blog dona alguns consells per blindar-se davant d'aquest setge. "Cada vegada que ens truquin, prenguem nota del número, el dia i l'hora de trucada per preparar un breu escrit dirigit a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades on li expliquem l'ocorregut. Un breu escrit, sí, perquè no fa falta que et sàpigues quins articles de quines lleis s'han vulnerat amb aquesta trucada. Limita't a exposar el que ha passat indicant, evidentment, quin és el número de telèfon del qual ets titular en qui has rebut la trucada. Ni tan sols fa falta que indiquis quina era l'empresa de la qual t'estaven intentant vendre un producte o servei", desenvolupa el blog de FACUA.
Així, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades tindrà la potestat d'iniciar investigacions i de sancionar en cada cas que es vulneri la nova llei i ens truquin malgrat no haver donat consentiment. De tota manera, aquest consentiment hauria de ser molt més explícit i immediatament revocable en el moment de la trucada. Més enllà d'aquesta denúncia, els usuaris encara tenen la possibilitat d'apuntar-se a la llista Robinson, un servei immediat que s'activa al cap de tres mesos i que serveix per evitar tant les trucades comercials com el correu electrònic o els missatges SMS spam.
La nova llei respon a la Directiva del Parlament Europeu i del Consell de l'11 de desembre de 2018, que establia en el Codi Europeu de les Comunitats Electròniques els drets del ciutadà a no rebre spam telefònic. La nova llei és vàlida tant per a telèfons mòbils com per a fixos, però està per veure si acabarà respectant-se o quina duresa aplicarà l'Agència Espanyola de Protecció de Dades en les seves sancions.