La imposició de condicions il·legals als treballadors "mitjançant la seva contractació sota fórmules alienes al contracte de treball", així com el seu manteniment "en contra de requeriment o sanció administrativa", que afecta als coneguts com els "falsos autònoms" serà castigada amb penes de presó de sis mesos a sis anys i multa de sis a dotze mesos. Aquest canvi s'inclourà en el Codi Penal a través d'una esmena registra aquest divendres en el Congrés pels grups parlamentaris del PSOE i Unides Podemos.
Els falsos autònoms són aquells treballadors per compte d'altri i, per tant, registrats en la Seguretat Social en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (DESAFIA) i no en el Règim General, que encara que aparentment no pertanyen a la plantilla d'una empresa, a la pràctica dediquen tota la seva jornada laboral a l'esmentada empresa. L'essència del treball autònom és donar servei a diversos clients i no a un únic client, pel que se'ls podria considerar-se com a fals autònom.
Els falsos autònoms no són nous i fa molts anys que la Inspecció de Treball ho persegueix per la qual cosa moltes empreses han pres mesures per evitar lligar als esmentats treballadors amb la seva estructura. Per exemple, no poden desenvolupar la seva jornada al centre de treball ni comptar amb correus electrònics de l'empresa. Tanmateix, malgrat que són presents en molts i molt diversos sectors, s'han posat de moda amb les plataformes digitals, especialment en el cas dels repartidors. Aquests nous negocis digitals defensen que són mers mitjancers entre els repartidors, que treballen pel seu compte, i els clients a qui porten els productes i que no existeix, doncs, una vinculació laboral amb ells. Ni tan sols mercantil, com sol succeir en el cas de les empreses tradicionals que utilitzen els serveis dels autònoms.
Codi Penal actual
L'article 311 del Codi Penal estableix en l'actualitat les esmentades penes de presó per als qui imposin "mitjançant engany o abús de necessitat" condicions il·legals de treball que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets reconeguts als treballadors. També s'apliquen als qui contractin sense permís de treball o sense donar d'alta en la Seguretat Social a un determinat nombre de treballadors segons la mida de l'empresa. L'esmena plantejada pels socis de Govern afegeix que "les mateixes penes s'imposaran a qui imposi condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la seva contractació sota fórmules alienes al contracte de treball, o les mantingui en contra de requeriment o sanció administrativa", la qual cosa es justifica com una millora tècnica.
El cas més paradigmàtic de contractació de falsos autònoms s'ha donat en l'àmbit de les plataformes digitals de repartiment i serveis a domicili, per al qual el Govern va pactar una llei amb sindicats i patronal que establia la presumpció d'assalariats dels seus empleats. La denominada "Llei rider" va complir a l'agost un any amb la resistència d'algunes empreses amb Glovo a aplicar-la, la qual cosa li ha portat sancions de la Inspecció de Treball. Tenir falsos autònoms constitueix frau laboral d'acord amb la Llei sobre infraccions i sancions de l'ordre social, que estableix multes d'entre 3.000 i 10.000 euros. En l'actualitat també pot arribar a ser constitutiu de delicte si l'import de les quotes defraudades a la Seguretat Social en els últims quatre anys suma 50.000 euros.
Directiva comunitària
Seguint la línia de la "Llei rider", la Comissió Europea va plantejar una directiva per regular la relació laboral de les persones que treballen per a aquestes plataformes digitals. Tanmateix, l'essència d'aquesta Directiva ha anat perdent força segons el Govern espanyol. Aquest dijous, la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, va afirmar en la reunió de ministres d'Ocupació a Brussel·les que la presidència txeca de la Unió Europea (UE) ha "devaluat" el projecte de directiva que busca millorar les condicions laborals en plataformes digitals com Uber.
"La presidència txeca, al llarg d'aquests mesos (...) ha devaluat la posició fins al punt de fer jugar avui un debat que és clau a Europa: si la digitalització la tenim amb drets laborals o no, i això no és una cosa menor, és el futur del món del treball", va declarar la política a la seva arribada a la reunió. Els titulars de Treball dels Veintisiete busquen un acord sobre la directiva de plataformes digitals per poder iniciar després les negociacions legislatives amb l'Eurocambra. Sol quan els Estats membres i el Parlament Europeu, colegisladors de la UE, pactin la directiva, podrà entrar en vigor la norma.
Txèquia ocupa en l'actualitat la presidència rotatòria del club comunitari i s'encarrega de presentar propostes de compromís a què puguin donar suport una majoria de països, però Espanya no la convenç el que s'ha posat sobre la taula. El desembre de l'any passat, la Comissió Europea (CE) va presentar un projecte de directiva que establia cinc criteris per determinar si els empleats de plataformes digitals són efectivament treballadors per compte d'altri, amb l'objectiu d'evitar la proliferació de falsos autònoms i garantir els seus drets laborals.