El Tribunal Suprem ha rebutjat que els contractes de substitució puguin fer-se servir per rellevar el personal fix durant les seves vacances. L'Alt Tribunal ha sentenciat que els treballadors de la plantilla exerceixin els seus drets al descans i que les vacances és una circumstància "plenament previsible" per tant, no és ajustada a Dret la cobertura temporal de les seves funcions anant a la via interinitat per substitució. Amb aquesta resolució, el Suprem ha condemnat l'Ajuntament de Madrid a considerar com indefinit no fix un empleat amb qui cobria necessitats estructurals en comptes d'ampliar la plantilla.
En una sentència datada el passat 2 d'octubre, a què ha tingut accés Efe, la sala Social ha estimat el recurs de cassació per a la unificació de doctrina contra una sentència de febrer de 2021 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que donava la raó a l'Ajuntament de la ciutat. Es tracta d'un treballador que, entre 1999 i 2014, va prestar serveis com a monitor esportiu a l'Ajuntament amb fins a quinze contractes eventuals diferents, en tots els casos per "circumstàncies de la producció". El 2020, després de demandar el consistori madrileny, un jutjat social el va declarar treballador indefinit no fix, resolució que va ser recorreguda per l'Ajuntament davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Ara, el Suprem ha aclarit la naturalesa indefinida no fixa de la vinculació del treballador amb l'Ajuntament de Madrid, partint de la contractació temporal del demandant efectuada el 30 d'agost de 2013 per substitució d'un altre treballador amb reserva de lloc de treball -vacances-.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va entendre que l'administració havia actuat en tot moment "d'acord amb dret, no presentant-se frau de llei per entendre que l'objecte dels diversos contractes es trobava justificats", i el contracte d'interinitat per vacant era legal. El treballador va al·legar que les necessitats de l'Ajuntament no eren conjunturals, sinó estructurals, ja que evidencien "la manca d'un nombre de places exigible per atendre les necessitats que indegudament se supleixen mitjançant contractes de durada determinada", com és, en aquest cas, el d'interinitat per substitució de treballador en vacances.
En anteriors sentències, el Suprem ja va considerar que l'absència per vacances "no és una situació de suspensió del contracte de treball amb dret a reserva de plaça, sinó una mera interrupció ordinària de la prestació de serveis que no crea una vacant reservada pròpiament dita", explica la sentència. El fet que els treballadors de la plantilla exerceixin els seus drets al descans i a les vacances és una circumstància "plenament previsible" per tant, no és ajustada a Dret la cobertura temporal de les seves funcions anant a la via interinitat per substitució. Per al Suprem, l'Ajuntament va fer servir la cobertura de contractes temporals per satisfer "necessitats estructurals que havien comportat l'ampliació de la plantilla".