La Comunitat Valenciana és l'autonomia que més pressió fiscal exerceix els contribuents amb ingressos superiors a 110.000 euros, però alhora és la que regió on menys paguen els contribuents amb ingressos de 16.000 euros en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Per a l'exemple d'un contribuent que obté únicament rendes del treball de 110.000 euros, solter, menor de 65 anys i sense fills, la quantitat a pagar per IRPF estaria 3.434,4 euros per sobre del que pagaria a la Comunitat de Madrid, la regió on menys pagaria amb aquest nivell de rendes endavant. En concret, en la Comunitat Valenciana hauria de pagar en la declaració de la renda 38.834,29 euros.
En canvi, en la Comunitat Valenciana seria on menys IRPF hauria de pagar un ciutadà amb ingressos de 16.000 euros, amb un import que es quedaria en 314,38 euros. Amb aquest import, la diferència respecte a les els territoris on més pagaria aquest contribuent (Bizkaia, Gipuzkoa i Àlaba) ascendeix a 892,64 euros. Així mateix, si aquesta persona obté uns ingressos de 20.000 euros, la Comunitat és la tercera on menys IRPF es pagaria (1.978,59 euros).
Així ho reflecteix l'informe del 'Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2023', presentat pel Registre d'Assessors Fiscals (REAF) del Consell General d'Economistes (CGE), en el qual es compara la pressió fiscal de les CCAA arran del cas tipus d'un contribuent solter i sense fills amb edat inferior a 65 anys i sense discapacitat ni cap altra circumstància personal que pogués donar-li dret a deducció estatal o autonòmica.
València va deflactar l'IRPF
La Comunitat Valenciana és una de les set CCAA que han deflactado o rebaixat tarifes d'IRPF per a 2022 i 2023 i que a més, com altres territoris, ha actualitzat els mínims personals i familiars. En la Comunitat Valenciana el tipus mínim ha disminuït el 9% des de l'anterior 10%, "bastant baix respecte a la resta de CCAA" segons Rubén Gimeno, president del Consell Valencià d'Economistes i degà de l'Col·legi d'Economistes d'Alacant. El nombre de trams ha passat de deu a onze, amb modificacions en les quanties en els cinc primers trams. També incrementen els mínims respecte als aplicables que eren els estatals (2022) i hi ha una nova escala que s'incrementa per a rendes superiors a 52.000 euros (2023).
Durant la presentació, els autors de l'informe han exposat que les dades fiscals de l'exercici 2021 estan marcades per l'efecte inflacionari en l'economia i per les conseqüències de la pandèmia l'any anterior. Així, el 2021 els ingressos per l'IRPF de l'Estat van ascendir a 94.546 milions d'euros, gairebé un 7,5% més que en 2020 i un 8,81% més que el 2019.
El tipus més alt en Patrimoni a partir d'un milió
Respecte a l'Impost sobre Patrimoni, la Comunitat Valenciana també és al capdavant de comunitats en pressió als grans patrimomnios. El seu mínim exempt és de 500.000 euros després de successives baixades des de 2015. Els tipus van des d'un mínim del 0,25 fins al màxim del 3,75, el més alt de tot l'Estat després de la pujada aprovada per a 2023 i 2024 per acord entre el PSPV i Compromís, ja que anteriorment estava en el 3,5%. Entre les principals novetats del panorama valencià, es troba el tipus general aplicable a la transmissió d'immobles s'eleva a l'11% quan el valor de l'immoble superi 1.000.000 euros.
En la Comunitat Valenciana, la recaptació de l'Impost de Patrimoni de 2021 va ascendir a 162 milions d'euros, un 7,19% més que a l'exercici anterior.
L'informe presenta un nou exemple pràctic per fer-ne una de comparativa entre fiscalitats, en aquest cas quant en pagaria d'impost de Patrimoni un contribuent sense discapacitat, amb 300.000 euros exempts de l'habitatge habitual. La Comunitat Valenciana és la segona que més pressió exerciria en aquest supòsit per a un patrimoni de quatre milions d'euros, 15 milions i 40 milions, sol per darrere d'Extremadura.
En Successions i donacions, es van recaptar 334 milions d'euros en la Comunitat Valenciana, un 22,6% més que en 2020 i els economistes relacionen l'augment amb l'increment a causa de les morts en la pandèmia.
Respecte a Transmissions Patrimonials, en la Comunitat es van recaptar 1.160 milions d'euros el 2021, un 53,22% més que l'any anterior i el 14% del total de l'Estat. Així mateix, al pròxim exercici, el tipus general aplicable a la transmissió d'immobles s'eleva a l'11% quan el valor de l'immoble superi 1.000.000 euros. La recaptació de l'Impost d'Actes Jurídics Documentats va augmentar un 27,7% fins als 2.600 milions d'euros.
Nous impostos propis a partir de 2025
D'altra banda, els economistes han destacat que la Comunitat aplicarà set tributs propis, quatre d'ells de nova creació que encara no han començat a aplicar-se: sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica (2025), sobre emissió de gasos a l'atmosfera provinents d'instal·lacions (2025), l'impost a grans establiments comercials (entrada en vigor el 2025) i la taxa turística que entra en vigor el desembre de 2023.
El Consell General d'Economistes ha presentat l'estudi aquest dilluns a València, en un acte en el que han participat el conseller d'Hisenda, Arcadi España; el president del REAF del Consell General d'Economistes, Agustín Fernández; el director del Serveis d'Estudis d'aquest organisme, Rubén Gimeno; el president del Consell Valencià d'Economistes i degà de l'Col·legi d'Economistes d'Alacant, Francisco Menargues; el de Castelló, Jaime Querol; el de València, Juan José Enríquez; i la directora general de l'Agència Tributària Valenciana, Sonia Díaz.
Arcadi España posa de relleu la reforma valenciana
El conseller d'Hisenda, Arcadi España, que ha estat l'encarregat de clausurar la presentació i ha reivindicat la reforma del sistema de finançament autonòmic, ha posat de relleu la progressivitat de la reforma fiscal aprovada aquest any pel Consell, ha destacat que tirés endavant amb la unanimitat de Les Corts i ha destacat que "congela i baixa sobretot a les rendes de menys de 60.000 euros el tram autonòmic i es concentra aquesta rebaixa en les rendes de menys de 30.000 euros". D'aquesta manera, es demana un esforç addicional a les rendes de més de 60.000 euros", ha explicat.
El conseller ha afirmat que a Espanya "falta honestedat a l'hora de parlar d'impostos" i ha criticat que "es deslegitima el paper que tenen" en parlar, per exemple, d'"inferns fiscals" i "paradisos fiscals", quan "sense impostos no hi hauria res més", ni sanitat, ni educació ni polítiques d'incentius al teixit econòmic. Així mateix, ha assenyalat que en les decisions d'inversió la fiscalitat és "un element més" a considerar per a les empreses, i que quan companyies valoren instal·lar-se en la Comunitat també plantegen com a "fonamental" la qualitat del seu sistema de sanitat, educació i serveis públics.
Sonia Díaz, directora general de l'Agència Tributària Valenciana, ha desgranat la reforma fiscal del Consell, per destacar que es veuran beneficiats el 97,4% dels contribuents valencians, amb rendes fins a 60.000 euros, i permetrà que 962.000 contribuents no hagin de pagar res d'IRPF en la pròxima declaració de la renda.