La temporada d'estiu tot just començava a arrencar, però per a molts s'ha acabat de cop. El darrer temporal i totes les seves ventades s'han emportat platges senceres arreu del litoral català: el Maresme, la zona del Barcelonès Nord, el Garraf i la Costa Brava en són les més destacades, però també punts de la Costa Daurada. Molts alcaldes, de diferents colors, han posat el crit al cel i, a les portes d'unes eleccions al Parlament de Catalunya, l'oposició dels mateixos municipis també critica les gestions actuals. De fet, la radiografia de l'impacte d'aquests temporals no és la mateixa per a totes les platges, encara que estiguin a escassos metres les unes de les altres. De raons per explicar-ne els fets, n'hi ha unes quantes.

Alcaldes, a favor i en contra de preservar les platges

Un exemple clar el trobem al Maresme. El passat 2023, el Ministeri per a la Transició Ecològica va oferir a quatre municipis l'opció de situar uns dics de contenció per evitar aquests temporals. En concret eren Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou i Cabrera de Mar. Emmarcats dins el pla per a la regeneració, l'alcalde de Premià de Mar, Rafa Navarro, va acceptar la proposta. El resultat? Les ventades han fet pessigolles i les platges s'han mantingut intactes gràcies als dics i els 350.000 metres cúbics de sorra transportats que s'han aconseguit mantenir. Una solució més eficaç que els transvasaments de sorra de fins a 15.000 metres cúbics que es feien constantment i no duraven gens.

Platja a Premià de Mar sense afectacions

Al Masnou i Vilassar de Mar, tots dos governats per Esquerra, es va declinar la proposta. En el cas del Masnou, amb el seu port a la zona de ponent, les afectacions han estat mínimes. Però a Vilassar, amb el port a llevant, on sempre s'acumula tota la sorra, ha 'volat' i no queda platja. En paral·lel, en el cas de Cabrera de Mar (Junts), ara s'està començant a actuar.

I el treball estacional?

Altres municipis no han tingut les mateixes oportunitats i posen el crit al cel. L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ja es va reunir el mes de febrer passat amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morá, per reclamar una acció per regenerar la sorra als trams de platja del litoral badaloní que es troben més perjudicats per la regressió i la retirada de restes d’antigues edificacions. Aquesta trobada, en la qual també van participar la directora general de la Costa i el Mar, Ana María Oñoro, i la segona tinenta d’alcaldia de l’àmbit d’Impuls Econòmic i de Ciutat, Treball, Cultura, Ciutadania i Govern, Cristina Agüera, havia estat sol·licitada per abordar les preocupacions de l’Ajuntament davant els problemes de la façana litoral badalonina. Dues guinguetes de Badalona han estat retirades, però en poc més de 48 hores s'han començat a restablir, segons ha pogut saber ON ECONOMIA. Els afectats lamenten que el seu model de vida familiar, però també de la desena de treballadors que poden arribar a tenir, passa per aquest negoci, que compensa uns mesos anteriors de menys feina, ja que s'han especialitzat en el món laboral estacional els darrers temps. Si ampliem la mirada, les reclamacions, després de Setmana Santa, encara s'han fet més fortes per part d'Albiol, que veu com moltes famílies poden perdre la seva estabilitat econòmica.

Platja a Badalona

Les súpliques s'estenen arreu. Mònica Gallardo, regidora de Junts a Sitges, lamenta que el consistori, amb ERC al capdavant, no estigui fent res. Per a molts polítics, es considera que prendre mesures d'aquesta mena podria tenir afectacions ecològiques a la fauna actual, malgrat que es tracta de restablir la sorra on ja hi era. En definitiva, les llevantades són una mena de ruleta russa per a molts municipis si no hi posen fre. Tornant al Maresme, Santa Susanna ha resistit les onades abruptes del mar, mentre que a Lloret de Mar s'han esborrat totalment les platges.

Si la sequera genera dubtes sobre l'impacte en el fre turístic que pot tenir per a Catalunya, els temporals també obren aquest dubte. Els ciutadans del Maresme classifiquen el turisme com el tercer sector econòmic que aporta més riquesa a la comarca, segons les conclusions de l'informe sobre "L'opinió ciutadana sobre el turisme a la regió de Barcelona" elaborat pel LabTurisme de la Diputació de Barcelona i el Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP). El Maresme aporta al voltant del 3,7% del PIB català i un 5,4% del que es genera en la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). L’oferta turística, centrada en el segment de sol i platja, representa més del 26% de les places totals de la província de Barcelona i prop del 12% del total català. En termes absoluts, dobla les que s’ofereixen a la costa sud de la província de Barcelona. Es localitza de manera intensiva a quatre municipis de l’Alt Maresme, que concentren més del 90% de les places. A la resta de la comarca emergeixen algunes iniciatives de petita dimensió, situades en indrets singulars i dirigides a un turisme minoritari. Malgrat de Mar, Pineda, Santa Susanna i Calella són els municipis més forts en pes econòmic lligat a l'activitat turística.

Dependència econòmica de les platges catalanes

En el cas de Sitges, el mateix. Com a destinació turística, supera l’àmbit tradicional del turisme de sol i platja, a partir d’un procés de diversificació i desestacionalització del turisme que s’ha produït al llarg dels últims 25 anys. Les principals modalitats turístiques són, en aquest ordre, turisme de sol i platja (actiu), turisme de congressos i convencions, turisme cultural i d’esdeveniments, turisme LGTBI. Tots tenen com a denominador comú la platja. En paral·lel, el replantejament del model turístic encara no queda definit, però les presses de moltes petites famílies que ja palpen les conseqüències directes del temporal a les seves butxaques, obliguen a prendre mesures. La decisió final la tenen els municipis i, especialment, el govern espanyol de Pedro Sánchez, que té la competència per prendre'n mesures.

Segons un informe del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC, l'economia de les comarques costaneres contribueix a un 65% del PIB català (22,8 % del territori). Mentre que tot el turisme proveeix al voltant de l'11% del PIB. I, en concret, el turisme costaner és fonamental i el 81% de les places turístiques giren entorn de les seves platges. A més, també assenyala que la Costa Daurada és, com a marca turística, la més malmesa, més enllà del darrer temporal. I de solucions n'hi ha, però manca voluntat política i econòmica. La UPC en posa de relleu algunes, com ara l'alimentació de platges (camions de sorra), les estructures costaneres, la creació de beach scraping o dunes, l'autoprotecció, les línies de delimitació, la relocalització de platges o, directament, el canvi d'usos del sòl.