El govern espanyol va incloure als pressupostos generals de l'Estat per al 2023 una partida de 403 milions d'euros per sufragar les despeses electorals de les eleccions municipals i les autonòmiques de dotze comunitats autònomes al mes de maig i les generals de final d'any, segons figura en l'apartat del Ministeri de l'Interior.
347,04 milions només pels comicis
La quantitat esmentada es divideix en dues parts. D'una banda, hi ha els 347,04 milions d'euros que es destinaran a la celebració dels comicis esmentats. No obstant això, i en tractar-se d'una partida ampliable, una vegada que es convoca qualsevol procés electoral inicialment no previst, se sol·licita al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública l'ampliació de crèdit necessària per sufragar les despeses que se'n derivin que siguin competència de l'Administració General de l'Estat.
En tractar-se d'una partida ampliable, en cas de produir-se qualsevol altra convocatòria anticipada, es tramitarà ampliació per l'import necessari. Així mateix, s'hi inclou un import de 15.000 euros per fer front al manteniment del sistema Infoelectoral i un altre subconcepte que es dota amb 10.000 euros per a la possible execució de sentències.
56,06 milions per subvencionar els partits
L'altra part d'aquesta xifra correspon als 56,06 milions d'euros en subvencionar les despeses electorals als partits polítics i conèixer la celebració de processos electorals. Aquesta partida s'ha vist incrementada dels 49,86 milions d'euros que es marcaven en relació amb aquest exercici, en què va estar dotada amb poc més de sis milions d'euros. Així doncs, per a l'exercici 2023, s'ha incrementat el crèdit per respondre a bestretes del 30% i del 90% de les subvencions per despeses electorals corresponents a les eleccions municipals i el 30% de les corresponents a les eleccions generals. Aquest crèdit compta també amb el caràcter ampliable.
Per què no donen el detall per tipologia?
Els pressupostos generals diferencien les partides, anteriorment esmentades, però resulta complicat i, del tot impossible, saber el cost electoral en clau municipal únicament, ja que barreja tots els conceptes i tan sols ho diferencia per concepte, no per tipologia d'eleccions. El problema en la manca de xifres exactes ja el trobem en les darreres eleccions municipals de l'any 2019, que també van coincidir amb autonòmiques i europees. El total, aleshores, va ser de 125 milions d'euros. Si agafem com a punt de referència aquesta xifra, la diferència total amb totes les actuals és de 278 milions, més del doble.
La subvenció és estatal i va directament als partits polítics o les organitzacions electorals, no són fons que van a l'ajuntament i es distribueixen per aquesta via. La competència per revisar-ho és el Tribunal de Comptes. Així doncs, aquest o en el cas català, la Sindicatura de Comptes, fa una revisió intensa del pressupost de la Generalitat. De totes maneres, ni aquests òrgans ni el mateix Ministeri de l'Interior d'on emanen aquestes partides pressupostàries dona el detall de quants diners són per a les municipals, les autonòmiques i les generals.
En un altre exemple, també trobem el cas de la gestió i revisió dels ens municipals. El Tribunal de Comptes o la Sindicatura de Comptes no arriba a revisar els comptes municipals. D'acord amb l'últim informe, aquest òrgan tan sols ha revisat els comptes de forma completa en un municipi en el darrer any, Badia del Vallès. Tal com ens explica el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Antoni Gómez, "això es deu als recursos limitats i al fet que la feina d'auditoria és una concentració de treball en un temps curt i requereix d'una piràmide estructural, de juniors fins a socis, que no disposa la funció pública. Per tot plegat, resulta massa complicat fer aquesta funció des de l'administració pública i el Col.legi demana que es compti amb els auditors privats per col·laborar en la realització d'auditories sistemàtiques dels ajuntaments. És com es fa a molts països incloent Portugal. La sindicatura contracta privats i seria ella que presenta resultats al Parlament.
En aquest darrer aspecte i, més enllà dels processos electorals, els auditors de comptes de Catalunya reclamen als partits polítics que es presentin a les eleccions municipals la pràctica d'auditories externes sistemàtiques dels ajuntaments, com a concreció d'un pacte per la transparència econòmica. La interpel·lació l'han feta a través d'una carta del president adreçada als responsables màxims de les diverses formacions que concorren el proper 28 de maig, des de la convicció que “la transparència és garantia de confiança, d'una bona governança, de l'assoliment del bé comú i de l'enfortiment de l'Estat de dret” .
Com es reparteix el cost final?
En l'àmbit municipal, el preu pot variar segons la mida de la població i d'aquí en repercuteix el cost que cada habitant acabi pagant. Per despeses electorals hi ha una subvenció de 270,90 euros per cada regidor electe. I es dona una subvenció de 0,54 euros per cadascun dels vots obtinguts per cada candidatura, un dels membres del qual, com a mínim, ha estat proclamat regidor. D'altra banda, per cada província, aquells que concorrin a les eleccions en, almenys, el 50% dels seus municipis, poden gastar, a més, 150.301,11 euros més per cadascuna de les províncies en què compleixin la condició esmentada.
En paral·lel, l'Estat subvencionarà als partits, federacions, coalicions o agrupacions, les despeses electorals originades per l'enviament directe i personal als electors de sobres i paperetes electorals o de propaganda i publicitat electoral. D'aquesta manera, s'abonaran 0,23 euros per elector en cadascuna de les circumscripcions en què hagi obtingut representació a les Corporacions Locals de què es tracti, sempre que la candidatura de referència hagués presentat llistes en el 50% dels municipis de més de 10.000 habitants de la província corresponent i hagi obtingut també una representació de la meitat del total d'electors.