La política de covid zero que ha aplicat el govern xinès de Xi Jinping no ha funcionat. I aquest aspecte, sumat a d'altres derivades com una vacuna pròpia, la Sinopharm, que no dona els resultats esperats, ha augmentat els morts de forma exponencial i ha provocat un canvi de tendència en la piràmide demogràfica que amenaça amb greus conseqüències econòmiques contra el gegant asiàtic. Així doncs, els resultats ja són tangibles i la població de la Xina va començar a disminuir el 2022 per primera vegada en sis dècades.
Les dades oficials constaten que la Xina tenia 1.410 milions de persones a finals de l'any passat 2022. Aquesta xifra suposa una disminució de 850.000 menys respecte el 2021, una dada inaudita que s'acaba de publicar ja que des de l'any 1961, l'últim any de la "Gran Fam" que va causar desenes de milions de morts a causa dels errors econòmics del "Gran Salt Endavant" de Mao Zedong, no s'havia donat. I a aquesta baixa natalitat s'ha de sumar una altra derivada que pot provocar un còctel perfecte. L'envelliment de la població que ja es calcula que podria frenar el creixement a llarg termini de la Xina, l'economia de la qual podria tenir dificultats per superar la dels Estats Units.
L'envelliment de la població, un altre factor
Així doncs, la força de treball ja s'està reduint, amb un 62% de la població en edat de treballar, que a la Xina es considera que són persones en edats dels 16 als 59 anys. I tan sols fa una dècada, el gruix d'aquesta població representava el 70%. Les dades no acompanyen per enlloc. Malgrat els esforços del govern per animar a les famílies a tenir més fills, el 2022 van néixer uns 9,56 milions de nadons, una disminució dels 10,62 milions de l'any anterior, el nivell més baix des de la creació de la República Popular de la Xina el 1949. La Xina ha relaxat la seva política de control de la natalitat en els darrers anys, permetent que les parelles tinguin dos fills ja el 2016, després tres a partir del 2021. Però aquestes decisions no han provocat un boom de la natalitat. Les parelles es refreden per l'augment del cost de la vida, l'habitatge i sobretot l'educació dels fills. I pel que fa a les defuncions, un total de 10,41 milions de persones han mort amb un augment exponencial des del desembre, després d'abandonar bruscament la seva política de zero covid.
Malgrat tot, la censura del govern de Xi Jinping s'autoimposa i es vol treure ferro de les recents dades amb un altre enfocament. El viceprimer ministre xinès, Liu He, ha dit avui que "la Xina s'obrirà cada vegada més al món" una vegada desmantellada la política nacional de zero covid, que ha llastat amb força l'activitat econòmica del país a causa de les restriccions i estrictes confinaments imposats davant de la propagació del virus: "La Xina s'obrirà cada cop més al món. Ens centrarem en l'expansió de la demanda nacional, però farem que les cadenes de subministrament segueixin funcionant i atraurem inversions estrangeres per impulsar el sector privat", ha assenyalat el veterà funcionari durant la seva intervenció al Fòrum de Davos, una cimera de figures polítiques d'influència internacional i d'executius de les empreses que mouen l'economia mundial. Liu ha destacat que la Xina creixés un 3% l'any passat, cosa que, segons va afirmar, va aconseguir "conservar l'estabilitat de les feines i de les empreses". L'objectiu del govern és centrar-se en en l'expansió de la demanda nacional i reequilibrar l'economia. "La Xina buscarà solucions als deutes dels països en desenvolupament, i seguirà fent contribucions respecte el canvi climàtic", ha conclòs.
Precisament, aquest dimarts el país asiàtic va anunciar que el seu producte interior brut (PIB) va créixer un 3% el 2022, una de les taxes més baixes de les darreres dècades. Si s'exclou la xifra del 2020, any en què la Xina va rebaixar al 2,2% el seu creixement a causa de l'impacte inicial de la pandèmia, la dada del recent acabat any és la més baixa des que el país va començar la seva política de reforma i obertura a finals dels anys 70, la llavor del 'miracle econòmic' de les dècades següents. El març de l'any passat, Beijing es va marcar com a objectiu oficial que el PIB creixés al voltant d'un 5,5% interanual, que ja hagués estat el ritme d'avenç més lent en dècades, però que els analistes van qualificar d'ambiciós atès el context. Altres dades econòmiques xineses, com ara les vendes al detall i la producció de fàbrica del desembre, que es van publicar juntament amb les dades del PIB, també van superar les expectatives, però encara eren febles en comparació amb els nivells previs a la pandèmia.
L'Índia pot superar a la Xina?
La crisi econòmica se segueix amb atenció pels seus rivals. El repte demogràfic és ben conegut, però la velocitat de l'envelliment de la població xinesa s'ha produït molt més ràpid del que s'esperava. El 2019, les Nacions Unides encara van predir que la població de la Xina arribaria a un màxim el 2031. Però l'any passat, l'ONU va revisar aquesta estimació per predir un pic a principis del 2022. Com a resultat d'aquesta ràpida disminució de la població, s'espera que l'Índia acabi superant en el curt termini a la Xina com el país amb més habitants, segons la mateixa ONU.
En paral·lel, la setmana passada, el Banc Mundial va dir que l'economia global està en perill de caure en recessió i un dels actors principals d'aquest pronòstic és la Xina, juntament amb els Estats Units i l'eurozona que representen tres parts del món més influents en el creixement econòmic. Centrats en el gegant asiàtic, la setmana passada, la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, va instar a Beijing per continuar reobrint la seva economia: "El més important és que la Xina mantingui el curs, no retrocedeixi d'aquesta reobertura", va reclamar per mirar de mantenir, de retruc, una estabilitat global.